Roca Narieda, embolic a l'Ermita del Balinyó

Diumenge passat, amb el Pep, vam tornar a la Roca Narieda. Tot i ser ara la millor època (en teoria), ens hi vam rostir de valent. Si voleu anar-hi i el temps no canvia, aneu-hi mentalitzats i porteu molt aigua.

Fem una aproximació rostollera i arribem al peu de la via Excursió al Balinyó. Volíem fer una via ràpida i senzilla, que suposàvem solitària, i gaudir d'un dia agradable de grimpada i una mica d'escalada. Trobareu l'informació i la ressenya de la via al blog del Joan Asín.

Finalment, una mica esgarrinxats, arribem al peu del segon esperó, on comença la via.

El primer tram són 3 llargs molt senzills, potser el pas més difícil és el primer. La roca és prou bona, però amb molta vegetació, zones ramposes i alguna de trencada.

Després s'arriba a un tram de caminada, on cal anar a buscar la segona part de la via, la més interessant. 

Seguim la ressenya, unes fites, la tartera..., i finalment veiem un pont de roca i dos parabolts a la paret. Coincideix amb el què diu el paper, així que hi entrem.

Començo a pujar. És una placa compacta i molt bona, però comencen a aparèixer moltes assegurances.... Arribo a dalt i no ho veig gens clar. Trec el mòbil i trobo la ressenya dels Visas (Dalt de tot de la pàgina), ens hem liat i acabem de fer el cinquè llarg de la via Ermita del Balinyó!!

Els que fan la via sencera troben aquesta placa després del ràpel.

No sabem si baixar o seguir, i al final tirem amunt. Els llargs de 6a i 6b de dalt ens fan respecte, però pensem que com serà que no passem!

I de moment venen 3 llarg més d'anar fent. Plaques molt bones, moltes assegurances, i dificultat baixa.

El llarg amb passos de 6a, diria que obligats, em va agradar molt. És llarg (més de 50 m), vertical i cal anar-hi concentrat. Però els passos es deixen fer mica a mica, mirant-los bé i apretant una mica el cul. Cansat i acalorat arribem a la reunió.

El següent em fa patir menys, tot i el 6b obligat. Més que res perquè es veu més curt, i des de la reunió no fa tanta por. Però el pas clau és molt dur, tot i ser curt, i em costa una caiguda abans de poder passar!! 

Amb els dits rascats i una mica de sang i pell arrencada pel sotrac, arribo a la reunió!! Caure sempre és emprenyador.... 

Sort que sempre porto uns guants a la motxilla, i avui em serviran per protegir les ferides i poder continuar escalant amb menys molèsties.

Després del llarg dur, ja només cal anar fent, encadenant plaques una darrera l'altra, seguint la tònica de la part superior de tota la Roca Narieda!

Finalment arribem al cim, ben suats, amb la determinació de tornar-hi aviat, per fer la combinació que ens falta, la primera part d'aquesta via i la segona de l'altra!!