Damunt de la Bërarde, i al costat de la popular Tête de la Maye, hi ha aquesta altra zona de vies equipades, que aquest diumenge passat vam anar a provar amb l'Anna. tot i que la intenció primera era fer la Camox, durant l'aproximació ens vam desviar massa a l'esquerra (a vegades passa...) i vam arribar al peu de la Tête de turc.
No ens hi vam capficar gaire i vam tirar amunt, tot i la dificultat de la via. El fet que estigués plena de parabolts dóna força confiança...
Els dos primers llargs són durs però no gaire llargs. El primer és molt atlètic, amb un desplom molt marcat que cal superar a base de múscul. El segon, en canvi, és una bavaresa molt fina, on cal una confiança absoluta en els gats.
Per arribar a la feixa, encara hi havia un altra tirada més senzilla, però molt poc equipada.
Quan la corda es va acabar, vam pujar fins la feixa en ensamble, fent un super llarg de més de 100 m.
El tram superior, corresponent a la via Têtine, ens va agradar molt més. Comença per un esperó de granit impecable i fissurat, però amb les fissures laterals o invertides que fa que tingui més gràcia.
La continuació és el regne de les plaques, sovint ben llises i sense preses, on cal anar cercant els petits defectes de la roca, o algun fenocristall, per aconseguir de guanyar alçada.
Tots aquests llargs estan entre el V+ i el 6a, excepte un pas de 6b obligadíssim, gairebé dalt de tot de la via.
Així que vam anar pujant força bé fins arribar al pas aquest, que no vam trobar manera humana de fer, tot i que estàvem ben a prop del final de les dificultats. Així que vam haver de començar els ràpels de baixada una mica abans del compte...
Com a curiositat, tot i la natura granítica de les roques i l'acidesa dels sòls, la paret està farcida de flor de neu, una planta que normalment només trobarem en sols calcaris.
2 comentaris:
Quines plaques més lluents ! fent esportiva d'altura Joan? enhorabona.
Fem el què podem!! És una zona molt bona, ja la coneixes.
Publica un comentari a l'entrada