10 de febr. 2016

Víctimes del 92, a Canalda

Després de l'esquiada, acabo les minivacances amb una escalada a Canalda. Ens trobem amb el José Manuel a coll de Jou i enfilem cap a Canalda. La via escollida, Víctimes del 92, de la que he deixat a sobre una bona ressenya de l'Edunz.

Aparquem a la vertical de la via, en una raconada de la carretera, i ens acostem a la paret per petits corriols improvisats. Amb el cor una mica encongit, com sempre que anem a Canalda... Perquè la via ha estat restaurada amb parabolts, però no n'hi ha gaires!
El primer llarg puja uns metres i fa un flanqueig força exagerat d'esquerra a dreta, i una distància considerable entre assegurances, el què serà la tònica de la via. 

Els dos passos més difícils són al mig, en un petit descens on el que fa de segon queda força exposat (a sota), i abans de la reunió en un desplom on està prohibit caure.
El segon ja puja amb verticalitat, i potser és el llarg més sostingut de la via. Cal anar navegant entre panxes i superar-ne un parell on cal tenir les idees clares!!

El tercer, en canvi, és més irregular. Comença amb un tram molt llarg sense cap assegurança ni possibilitat de posar-ne, però que no passa de IV o IV+. Continua amb un sostre petit on cal treure el pedal, i llavors ve un tram desagradable on cal entrar en una mena de diedre tumbat que t'escup  cap enfora, i un darrer flanqueig molt aeri abans de la reunió.

La roca sempre és bona, però les possibilitat d'assegurar molt minses!

El quart potser és el més senzill, amb un bombo just a la sortida de la reunió, que es passa bé per la dreta, i la resta d'anar fent.
El cinquè consisteix en un flanqueig a l'esquerra, i llavors pujar un desplom molt llis amb un parell de passos d'A1, on hi ha les úniques assegurances del llarg. 

Per arribar a la reunió cal superar un mur vertical molt aeri, on no hi ha res però m'hi va entrar molt bé un alien groc. Sort que les preses són franques!
Fins llavors el temps havia estat prou bo, amb sol al començament i uns núvols que l'havien tapat, després. Però al tram final, la boira se'ns tira a sobre, i a les reunions es nota!

El darrer llarg comença amb un nou desplom, per anar després a una placa fina, però prou assegurada que ens permet sortir aviat per dalt, directament al camí, que en poc menys de mitja ens retorna al cotxe.

Una bona via, amb roca prou bona, però amb menys possibilitat d'assegurar-se que en altres de similars de Canalda. Ben recomanable si no es va just de grau.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Molt bona aquesta Joan ! Felicitats.

edunz ha dit...

ben bona Joan, felicitats!
hauria d'actualitzar la topo, que nosaltres vam anar a caçar una xapa de la via veïna i després fer el flangueig horitzontal.. i en canvi és com ho vau fer vosaltres, en diagonal a dretes

una cosa, la millor aprox a aquest sector és aparcar a l'espai davant el mur de pedres al sector esq de la paret i agafar la bona fresa que puja a ca la Rita.. per després seguir pel peu de paret fins a trobar la via.. així conservem pocs però bons camins entre tots! Una vegada vaig fresa el que havia estat un camí a la zona central, xo realment no val la pena, es perd en seguida .. no és una zona especialment freqüentada per cordades! :)