20 de febr. 2013

Mossèn Tronxo, una via d'escalada directa al Santuari de Queralt

Cada cop que amb el Toni anàvem a entrenar pel camí de la solana de Queralt, em mirava les plaques de roca que apareixen enmig dels garrics i imaginàvem una possibilitat de fer-hi passar una via d'escalada. Ja suposàvem que no seria ni una gran via, ni que tingués molta dificultat, però el fet de poder trobar una línia interessant que pugés força directament al Santuari de Queralt ens atreia i al final ens hi vam posar.

El primer dia vam anar per dalt i vam baixar-hi rapelant per comprovar-ne la viabilitat i la seguretat, tot fent una certa neteja, que la qualitat de la roca queraltina sol ser bona a les plaques, però no gaire a les fissures!

El segon cop ja vam aconseguir arribar a l'inici de la via entremig dels garrics i sortir-ne per dalt. Després, durant aquests darrers dies ens hem entretingut en desbrossar l'accés i obrir un rastre des del final de la via fins al camí de la Solana, arrencar algunes argelagues i posar algun parabolt. Al final ha quedat una via força digna, amb una roca en general prou bona i amb grans possibilitat d'assegurar allà on no hi hem deixat res fixe.

Les reunions són molt còmodes i segures, i encara estem sorpresos de les grans possibilitat d'autoprotecció que ens ha ofert aquest conglomerat calcari, que ha resultat estar ple de forats i fissures.
L'accés al peu de via es pot fer a peu des de Berga, o deixant el cotxe al costat del dipòsit d'aigua de Fumanya (P, al mapa de dalt). Llavors només cal seguir el camí del serrat de Fullaracs fins trobar el camí que puja de la Vinya. Allà, trencar cap a la dreta i pujar fins a la primera tartera, on cal flanquejar cap a la dreta i seguir les fites per un viarany força lògic.

El començament de la via es coneix per un pont de roca vermell situat a uns 4 metres de terra, en una placa (a sobre), a la dreta d'una canal. De fet, els ponts de roca són una constant a la via, només en aquest primer llarg ja n'hi ha quatre! 

El primer llarg puja per unes plaques, en tendència a la dreta, seguint sempre la millor roca i oblidant els trams herbosos i trencats. A més dels 4 ponts de roca, també hi trobarem un parabolt. Algun friend mitjà-gran ens serà molt útil per assegurar alguns passos. La reunió (dos parabolts) es troba a la paret de sobre, en una ampla cornisa.
El segon llarg comença a la vertical de la reunió, des d'on ja veurem un pont de roca i un parabolt (a sobre), al damunt del qual hi ha l'únic pas difícil del llarg. Després, cal continuar grimpant cap a l'esquerra en direcció a un segon pont de roca i pujar verticalment cap a l'esquerra d'un bosquet d'alzines. 

La reunió (dos parabolts) està situada entre les alzines i la paret, en un replà. A sota, arribada a la reunió.

El tercer llarg si que justifica més visita. Comença fent un curt flanqueig cap a la dreta des de la reunió, a buscar el primer parabolt, i llavors recte cap amunt seguint la lògica i les assegurances, sempre per placa. 

Aquí hi trobarem dos parabolts, dos ponts de roca i un parell de bagues en una alzina i un boix. Aquests 40 metres de bona placa, tenen una dificultat variable que sempre està entre el IV+ i el V. L'arribada a la reunió millor fer-la per la dreta, i en el nínxol hi trobarem un parabolt i un espit, però es pot reforçar amb un pont de roca i una baga en un arbre.
Després només haurem de caminar un parell de minuts per entremig de les alzines i acabarem sortint al camí de la solana de Queralt, des d'on podem tornar fàcilment al cotxe o arribar-nos en poc més de 5 minuts fins al Santuari de Queralt!

Tot i que la via és d'un evident interès local, no deixa de ser una bona oportunitat per fer una escalada agradable, ràpida i diferent, molt a prop de Berga, i que combinada amb la Mossèn Ramon fa que el viatge ja valgui la pena!

A sota us deixo el dibuix del track del camí de l'aproximació, que us podeu descarregar del Wikiloc.

11 comentaris:

josep i laura ha dit...

Enhorabona Gat fa bona pinta, ens haurem de pasar a tastar-la per criticar-la una mica jejeje, ja veiem que no pares...

karles ha dit...

Ei Joan!
Crec que es una bona via per anar fer amb les meves noies (la mama i la filla -10 anys-). Peró aixo haurà d'esperar al Març, que ara mateix anem una mica atrafegats.
Hem de mirar de quedar algun dia per anar al Cingle de Tor que li tinc ganes peró amb la Isa no m'acabo d'atrevir. En parlem.

Salut i a seguir tibant.

krls

Llorenç ha dit...

ep! felicitats!bona feineta!

a veure si aviat podem tornar a les parets i anem a fer-li un tastet! je je je

Joan B ha dit...

Bona feina Joan,

Quina via és i a on està la Mossèn Ramon ??

Salut i a escalar

Jaumegrimp ha dit...

Bona feina joan i toni! Gracies. Segur que hi disfruttarem i que la via s'ho val.

Jaumegrimp ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
JERKOUT ha dit...

pos jo trobo que és una manera estupenda de pujar al santuari!!! Gràcies per la fenyada!!!

Mingo ha dit...

Felicitats, carai el Pep que em pensava que havia plegat d'enfilar-se. Hi ha alguna via més aprop? Per venir algun dia i aprofitar una mica més.
Vinga una abraçada i records al Pep

Gatsaule ha dit...

Josep, Laura, si pugeu aviseu que sempre podem fer una cervesa a la baixada!!

Karles, realment és una via ràpida i força còmode, segur que us agrada! Quiun dia et va bé per anar al cingle?

Papà Llorenç, ara ja tens una excusa per pujar pel Berguedà!!

Joan B, si cliques al damunt del nom aniràs a l'enllaç amb la ressenya i tota la informació. O aquí:
http://muntanyenc.blogspot.com.es/2011/05/mossen-ramon-nova-via-la-solana-de.html

Jaume, segur que almenys el darrer llarg t'agrada prou! Que veure'l cada dia des de casa em feia mal als ulls....

Jerkout, si, aquesta va ser la motivació principal. Però és que, a més tenint-ho tan a prop, s'havia de provar!

Mingo, el Pep fa com tu, ara hi és, ara no hi és!! Al costat mateix tens la Mossèn Ramon, que també té una bona placa!!

Joan B ha dit...

Joan,
Gràcies per la informació. Per cert, hauries de configurar el color de la lletra dels enllaços de manera que destaqués, així seria més fàcil veure'ls.
La Mossèn Ramon queda a la dreta o a l'esquerra ?

Gatsaule ha dit...

Potser si que tens raó.... Queda a l'esquerra, la placa superior es veu molt bé de lluny!

Com que per baixar es fa en rappel, després és relativament senzill anar al peu de l'altre i sortir per dalt!