Cal Barricó és una zona d'escalada del Ripollès situada prop del Baell, que no coneixia i reconec que m'ha agradat molt. Fins al punt d'anar-hi dos dissabtes seguits. El primer dia, amb el Manyo, vam pujar la via Cotaca que està força embardissada, però vam baixar pels rappels de l'Aigua i tabac. I aqwuesta via la vaig veure tan interessant que vaig enredar al Toni i la Queralt per anar-hi la setmana següent.
L'aproximació la vam fer des de la carretera de Ribes, PK 126 sota el sector d'escalada de les Coves. El camí puja fins a cal Barricó seguint una pista. Als plans de sota la casa, cal pujar uns metres per agafar un camí que ens porta directament a la paret, al peu de la via de l'Ossel. En cap cas s'han de seguir les marques vermelles que veiem des dels prats, cal agafar el camí de sobre.
L'aproximació la vam fer des de la carretera de Ribes, PK 126 sota el sector d'escalada de les Coves. El camí puja fins a cal Barricó seguint una pista. Als plans de sota la casa, cal pujar uns metres per agafar un camí que ens porta directament a la paret, al peu de la via de l'Ossel. En cap cas s'han de seguir les marques vermelles que veiem des dels prats, cal agafar el camí de sobre.
A les resssenyes de sota, dels escaladors del Ripollès, l'Aigua i tabac destaca marcada de color groc amb el número 20. La Cotaca, és la que puja just a la seva dreta.
La major part de les vies tenen una placa a la base amb el nom. Des del peu de via de l'Ossel, cal caminar cap a la dreta, primer veiem una pintada negra amb el nom Aigua i tabac, i després trobem la placa metàl·lica.
Abans hi havia una corda fixa per pujar a la primera reunió, ara s'ha convertit en un petit llarg de IVº. Després, una placa amb el tram de 6b (a sobre), i força mates per arribar a la reunió.
Del tercer llarg poca cosa a comentar, però costa més per les herbes que per la dificultat rocosa.
El quart millora una mica, almenys al primer tram on hi ha un V+ dels de veritat!!
Llavors arribem a la cornisa superior, un lloc curiós. Es tracta d'una cornisa força ampla i molt còmode, amb un cable que la ressegueix tota de cap a cap. Aquesta instal·lació permet d'escalar els llargs superiors com si estiguessim fent esportiva ja que a la part superior hi ha cadenes i mosquetons.
Aquí pugem un parell de llargs, el de la Cotaca i un altre, gaudint com ximples perquè són una meravella. El que no hem trobat és cap pas de V+....
Dissabte següent hi torno, aquest cop amb la Queralt i el Toni, amb qui feia temps que no coincidíem.
Tiro cap amunt i confirmo el què imaginava, que el primer llarg és una meravella. Comença senzill i es va complicant. Trobem un parell de sostres curts, el primer es passa en bavaresa, i el segon amb una potent tibada d'un forat. Perquè sort en tindrem dels forats en una roca tan compacta!
Al segon em feia patir això del 6a de la ressenya, però la veritat és que el vaig trobar bastant més fàcil que el primer. I el 6a encara l'estic buscant... Per la resta, una tirada compacte i continua que ens va agradar molt a tots.
Després, per arribar a la feixa superior, només cal superar un petit mur assegurat amb un parell de xapes.
Després, com la jornada anterior, ens dediquem a pujar i baixar per diverses vies de la zona superior. És com si l'escalada la féssim només per pujar per aquí. Hi trobarem de tot, més fàcils i més difícils, més equipades o menys, però cap ens farà patir excessivament. Molt recomanable!!
7 comentaris:
Ei Joan,
Sembla estrany que encara no coneguessis la zona !!
Ara et toca la de la seva dreta, la Xorrer entrant pel jardí de l'Eden, i tornaràs a arribar a la meravellosa placa de dalt !!
Salut i a escalar
Tens tota la raó!! Però sóc una mica com el pèndol del professor Tornassol i tendeixo a mirar cap a ponent.... Et faré cas i alguna estona hi tornaré pel costat que comentes!!
Ep Joan, una molt bona zona que fa anys que conec des que vaig anar a fer esportiva a la part del Baell a les Canaleres, on la roca és superba, millor que la sud del Pedra que ja és dir! però que mai he trobat gent per anar-hi, que si és lluny que si són curtes....però cada cop en tinc mes ganes, a veure si aquesta temporada ho enllesteixo.
No serà que com ets tan alt trobes els passos fàcils Joan? anar decotant tú, màquina que ets un màquina.
Joan tu si que en saps. Una abraçada i felicitats , aprofito per fer el que fem tothom de felicitar-nos les festes. Bon Nadal,
Jaume, doncs ara és molt bona època per anar-hi. Quin dia quedem??
Mingo, fem el què bonament podem! Que passeu tots unes bones festes, i no deixeu de sortir da muntanya!!
Joan: com tu, no en sabia rès fins quan amic que sovinteja el Baell em va proposar "l'Aigua i Tabaco" que vaig trobar de cinc estrelles i demà, una setmana després, anem a la Cotaca, encara que els teus comenraris no són engrescadors. Potser en buscarem una altre.
Salut
El lloc és molt bo, tot i que té vies millors que altres... I el gust de cada escalador, clar!!
Publica un comentari a l'entrada