Don Cipote de la Mancha, al Serrat de les Garrigoses

La casualitat ha volgut que l'entrada 750 del blog, sigui una molt bona via d'escalada, i de les que no es fan gaire sovint. Una proposta d'en Mohawk, d'aquelles que no es poden refusar.

Com que és una via de les que comencen a sota el camí, havíem d'anar-hi aviat perquè a partir de l'1 de gener ja no s'hi pot anar, i diumenge la vam poder combinar amb un dinar nadalenc! 

L'aproximació és millor del què ens pensàvem, i el camí que hi va des de l'aparcament de les Coves és força còmode. I el sostre del primer llarg fa que no tinguem dubtes d'on està el començament. 

Començo jo per aquest sostre, equipat però on cal estirar-se de valent per arribar a algun dels espits. Ens sorprèn la tècnica de l'aperturista i la seva capacitat posar els espits tan allunyats!!

Després del sostre hi ha una interessant sortida en lliure. No és que sigui difícil, però ja sabem que després d'un sostre sempre solen ser distretes, aquestes sortides en lliure obligades....

Al segon llarg el panorama canvia radicalment, el llarg és una placa molt bona, amb roca excepcional i assegurances no gaire juntes. Els passos més durs són a la sortida de la reunió, després la cosa va afluixant, però el llarg és realment molt bo.

Arribem al camí i caminem uns metres cap a l'esquerra a buscar la continuació de la via. Un tercer llarg de placa, similar a l'anterior, però potser encara amb millor roca. 

El quart és més curt i consta bàsicament d'un parell de desploms. El primer és dur de debò, i hi tinc un petit ensurt en forma de caiguda més o menys controlada, el segon, en canvi, és deixa fer millor.

El cinquè i darrer es veu realment bonic, un mur de forats molt estètic i amb un roca d'excepció! Encara em fan mal als dits de les punxades de la roca!

El Mohawk puja segur i ràpid, tot i que entre el segon i el tercer espit hi deuen almenys 8 o 9 metres... A dalt s'entreté una mica més, però mica a mica va progressant i ben aviat és dalt. Feliç i content, després d'haver fet molt bé un dels millors llargs d'aquesta zona. Diu que no deu ser més de 6c.....

Quan em toca, la veritat és que gaudeixo moltíssim d'aquest llarg, sobretot del primer tram de forats fins el primer sostre, molt vertical però amb uns forats d'escàndol. un tram genial!! Del què vaig fer després del primer desplom, en el tram de 6c, prefereixo no comentar-ho....

La casualitat també va voler que el dia anterior el Parce hi anés, així que aprofito la seva ressenya (a sobre), molt ajustada. Pel que fa al material, amb les cintes n'hi ha prou, els aliens no serveixen per a gaire res.

I per baixar, un parell de rappels, un de curt i un de 60 m, et deixen al camí. Un retorn ben còmode!