Aquest divendres, el dia es va aixecar net i assolellat a les platges de Vilanova i la Geltrú, un bon dia per quedar amb el José Manuel i anar cap al penya-segat de la Falconera.
Aquesta via la coneixia parcialment, com a sortida de l'Arqueologia transmediterrània, però m'havien quedat les ganes de fer-la sencera. Sobretot per conèixer la peculiar aproximació que té. I en relació amb la ressenya del Flx (a sota), nosaltres vam enllaçar els dos darrers llargs de manera que en van sortir un total de 4.
Arribar al peu de via és divertit. Després de deixar el cotxe al port del Garraf i pujar per la canal fins la carena, vam arribar als ràppels. El primer és curt, 20 m, i no té res d'especial, però el segon el fa per dins d'un avenc que, 45 metres més avall, et deixa damunt d'una platja penjada al mig d'un penya-segat. Un indret que val la pena per ell mateix!
Ens lliguem al principi de la corda fixa i tirem fins la primera reunió. Aquí l'espetec de les onades és eixordador i no ens sentim de cap manera. La roca és molt bona, com a tota la via, i permet una bona auto-protecció per compensar l'envelliment del material fix.
El segon llarg és més irregular, i cal anar a buscar el sostre groguenc cap a la dreta. Arribats a un bosquet, es pot fer reunió just a l'inici o al peu de la paret següent. Aquesta darrera opció ens va costar un fort ròssec de les cordes!
Després, una placa compacta amb un primer pas que deu ser el més difícil de la via, sense ser-ne gaire.
El darrer llarg ens deixa dalt la carena, plens de bones sensacions després d'haver fet una via, que principalment cal qualificar com a molt divertida!
5 comentaris:
Començar una via rapelant és pòc habitual oi? la platgeta penjada és idíolica, per quedar-s'hi. A l'inici força ambient sobre el mar, a mí em va agradar força, tot i que recordo la roca "suada" al primer llarg.
Sol, cel blau, olor de mar, bona roca. No es pot demanar gaire més, oi?
Veus Jaume, jo pensava que la roca estaria pitjor, però em va semblar prou bona i no gaire suada. L'aproximació, magistral!
Xiruquero, sempre es pot demanar més, com ara que fos més llarga, però no va estar gens malament!!
NO TENIU NI IDEA PER ON VA LA VIA ORIGINAL, SURT RECTE DE ON COMENÇA LA CORDA,PER UNAS FISURAS VERTICALS, Y NO IAN BOLTS,NOMES CLAUS Y LO K TU POSSIS...Y YO ERA AMIK DEL CHANI, Y VAIG ANAR AMB ELL ALGUNA VEGADA Y AMB VA DIR PER ON VA LAS DOS VIAS K TE UBERTES...Y SON AL ACANTILAT, NO AL AVENÇ,Y DINS DEL AVENÇ,IAN DOS VIAS PER ELS DESPLOMS ,DEL ENRIK LUCAS Y EL NIHL , AMB EL JOAN PELOS.....30 ANYS ESCALAN A GARRAF...ES MOLT,DESDE K ENCARA NI EXISTIA LA MALA DONA,K TENIAS K PASAR PER EL TUNEL,PER ARRIVAR A LA SANCHEZ,LA PINPINELA Y LA DEL TACO.....DESPRES ES VA RECOMBERTIR EN LA MALA DONA, PER LA PROTECCIO PER AL TREN.
Podries dedicar una mica del teu temps a aprendre a escriure, veuràs que no costa massa i que és molt satisfactori!
Publica un comentari a l'entrada