La paret est de la Miranda de les Boïgues (a sobre) és realment una paret atractiva. Darrerament, circulant per Agulles, me l'he estat mirant i remirant. Finalment, aquest dijous a la tarda he aconseguit d'enredar al Toni per anar-hi a treure el cap.Pel que sembla, tothom va a la Montpart, però un comentari de l'Oriol en algun blog sobre la Hiwatta em va cridar l'atenció sobre aquesta via reequipada. I cap allà ens vam encaminar. La humitat i la pluja també ens va fer preferir les plaques netes a les fissures i xemeneies de la Montpart.
Just començar, una patinada abans de xapar el primer parabolt ja em va fer veure que la cosa no seria senzilla. Arribar al primer pas d'A0 i veure que hi havia una baga d'algú que havia decidit plegar, tampoc va ajudar massa a mentalitzar-se. Per cert, curiós l'A0 de la ressenya, on cal fer boniques excursions entre els parabolts......
Però finalment vaig arribar a la reunió i va poder pujar el Toni (a sota). Cal reconèixer que te trams molt interessants.
El segon llarg em va tornar a tocar a mi, coses del destí. Una sortida dura de la bauma (a sobre), i després una combinada entre trams en lliure i algun A0 (a sota). Com que en preveia les conseqüències, intentava de tirar en lliure tan com podia.Tot i així, les conseqüències van arribar.
A la ressenya ja es descriu un tram de V+ amb poca cosa, però anava força bé fins que tot pujant em vaig trobar davant d'un parabolt amb un maillon. Miro amunt i no en veig cap més. Miro avall, i veig el Toni com treu el cap de la bauma de la primera reunió (a sobre) tot donant-me ànims.Em penjo, m'ho miro i veig que abans de la reunió hi ha un altre bolt, bastant amunt. Surto, poc a poc, un pas, dos passos, tinc el darrer seguro sota els peus però no goso fer el següent. Veig les preses però no surto perquè dubto de la continuació. I el parabolt es veu lluny.
Probo de posar alguna cosa, però això és conglomerat. Sòlid, però conglomerat i no hi ha possibilitats de reforçar la meva moral (sobretot). Pujo i baixo diverses vegades, fa fred, la boira ens envolta i endevino el final.
Em deixo anar. La por guanya i em gronxo altra cop del parabolt, però ara passo la corda pel maillon i baixo (a sota). Potser no tinc el dia, o potser he anat massa enllà. Però no vull tornar a caure i em despenjo poc convençut.
Llàstima, la via no es mourà de lloc i penso tornar-hi ben aviat, però no puc evitar una sensació trista.L'hi tenia ganes a la via, i em costa sostreure'm a la sensació de fracàs que m'omple. Però ja diuen que no sempre es pot guanyar.......
5 comentaris:
Joan, mira que jo li tinc unes ganes que no veguis. A principis d'any hi vam anar amb el Josep A. i l'Enric que escala molt de tan en tan i refiats de la ressenya que en el primer llarg li marquen 6b o si no Ao, doncs d'Ao, ja vas comprovar que res de res, en tot cas Ao combinat amb 6a (per mi). Després a la R no va haver quorum, mira que el 2on llarg es veia preciós i dur, i pel que expliques exigent de coco i a més amb fresqueta, les condicions no eren les més òptimes. Ànim que segur que caurà.
Carai no pares a la que hi ha una petita treva entre pluja i pluja, vinga a escalar, quina enveja amb l'edat pensava que això es curava però cada cop més fanàtics.
Ves pensant una via guapa per Juny, t'enviaré un correu per veure quins dies podem coincidir els quatre.
Vinga salut i que no pari.
Homa Joan!
La Hiwatta no és precisament una via fàcil!! Si no tornes a enganyar al Toni compta amb mi ;)
Mingo, em sdembla aue és al revés, com més grans més fanàtics ! De llocs on anar n'hi ha molts, pel juny el més important és trobar un dia que ens vagi bé a tots.
Mohawk, m'ho apunto ! Ja ho vaig veure que no és precisament una via fàcil.....
bones Joan,
la via és dura, ens va sortir en lliure i em sembla que encadenar i tot, a l'estiu anavem prou forts, però amb molta convicció.. i els trams finals amb bons alejes, sense ser especialment difícil, però què també cal compromís. Torna-hi, que t'agradarà, és una gran via. Els fracasos no existeixen, tot forma part de l'aprenentatge! aquesta petita 'derrota' també forma part del dia que en surtís 'victoriós'...
records!
Vaja, a mi em va passar el mateix! Em sembla que em vaig baixar del mateix parabolt.
Sens dubte la via és més xunga del que aparenta a la ressenya, sobre tot si es antiga. Potser abans de reequipar-se no obligava tant... no ho se.
Publica un comentari a l'entrada