24 d’oct. 2012

Tête de la Noire i coll de Neal, al Queyras

A la segona tongada de vacances alpines, ens hem instal·lat a Guillestre, porta d'entrada del Queyras i molt proper al massis dels Ecrins.

El Queyras el formen aquest conjunt de muntanyes majoritàriament calcàries, que a vegades recorden el nostre Prepirineu, situades entre els Ecrins i la frontera italiana. És un conjunt de muntanyes molt agradables, amb bones parets per escalar però, sobretot, grans rutes per caminar i mil i un paisatges per descobrir.

El primer dia vam començar per aquesta bonica ruta circular, que s'inicia més amunt de Brunissard, al final de la carretera, i pugem per la pista fins als xalets de Clapeyto.
El paisatge presenta un gran contrast entre els cims calcaris i les zones de relleu més arrodonit, plenes de llacs. I uns boscos de làrix que, a mesura que passin els dies, veurem com van canviant el color.
Pugem un petit cim situat al costat del coll de Neal, la Tête Noire, més per pujar un cim que pel seu interès, i seguim la carena cap al sud a buscar el camí que baixa per la vall paralela.

Aquí els colors de tardor ja són ben presents a les mates d'aranyons, que tenyeixen els prats de color vermell intens.
El camí és sempre molt agradable i, a mesura que va baixant, ens anem acostant a Pra Premier.
Finalment, travessen el prat i retornem al cotxe seguint el darrer tram a traves del bosc que, curiosament, està ple de bolets! Un preludi del que serà més endavant a casa nostra una bona temporada!!
En el mapa de sota podeu veure el recorregut, i al Wikiloc, el track.

5 comentaris:

JERKOUT ha dit...

Queyras, paradis randonneur!!!

SEVIDE ha dit...

Ostres,
aquesta zona només l'he vista quan apreta el fred, però veig que també pot ser una bona opció per dies menys rigorosos i potser per fer volts amb la familia.
Salut!!

Pere de can Peret ha dit...

Veig que t’has proposat conèixer intensament els Alps. M’agrada que les frueixis i sobretot les comparteixis, així anem recullin idees que queden a la llista de projectes pendents!

Becki ha dit...

M'agrada MOLT això del Queyras... aiiiiiiiiiiiii! :)

Gatsaule ha dit...

Reconec que el Queyras em va agradar molt, sobretot per fer-hi bones caminades i escalades solitàries. Imagino que els colors de tardor també hi han tingut a veure.... I suposo que a l'hivern, amb esquís, hi deu haver recorreguts molt bons!!