12 de set. 2012

Cimon del Latemar des del passo di Costalunga, i ferrata Campanili

El massís del Latemar (a sobre, vist des del llac de Carezza) és un dels que té una composició més trencadissa de la roca, degut tant a la composició interna de les dolomies que el formen, com per les intercalacions de roques volcàniques. Això provoca que sigui un massís poc interessant per a l'escalada, però també fa que hi trobem les formacions rocoses més estranyes i curioses que en altres raconades de les Dolomites.

Per entrar-hi, vaig sortir des del pas de Costalunga seguint primer el sender núm. 17 i, després, el núm. 18 que porta per una dreta canal pedregosa fins a la Forcella Latemar (a sota, amb la paret del Roda de Vael al fons, Rotwand). Aquesta aproximació a la carena te l'avantatge de transcórrer pel vessant nord i així podem pujar sense patir massa calor!
Des de la Forcella, el camí progressa cap a l'oest. Comença prou còmode però, a mesura que s'avança, es va embolicant, amb molts trams no especialment perillosos però si emprenyadors.

Finalment s'arriba al cim del Schenon o Latemar, que fa un avançament cap al nord on hi han plantat una creu espectacular. Sobretot per la timba que s'obre a l'altra banda!
Per arribar al cim més alt, o Cimon del Latemar (a sobre), cal baixar fins a la Forcella Grande on hi ha un refugi bivac. La veritat és que veient el que encara havia de fer i l'ambient que s'hi respirava de solitud absoluta, em venien temptacions de girar cua!!

Però les ganes sempre acaben guanyant, així que vaig baixar fins al collet, des d'on hi havia una vista molt bona de la paret nord del Schenon!

A partir d'aquest punt comença l'anomenat Sentiero Campanili, una mena de via ferrada fàcil que va pujant i baixant pel vessant sud de la muntanya, fins arribar sota el cim. 
Llavors una pujada forta seguint les fites et deixa dalt de tot. Suposo que la vista en dies bons deu ser especialment bona, però aquest dia els núvols i la calitja em van fer la guitza!

Per tornar, només cal baixar a buscar un camí transversal que et retorna a la Forcella Grande. Aquí cal refer el camí anterior, havent de pujar per segona vegada al Schenon, tot i la mandra que feia.....
Arribat altra cop a la Forcella Latemar, vaig preferir tornar al cotxe pel vessant est, seguint el sender 517, que baixa pel vessant est.

El resultat va ser una ruta ben interessant, que podeu visualitzar al mapa de sota i al Wikiloc.

10 comentaris:

Pere de can Peret ha dit...

Tinc ganes de visitar aquesta zona. Es veu molt imponent!
Felicitats per la marxa que portes!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Es d'una bellesa impressionant.
A la teva anterior vida vas ser isard, segur!

Gatsaule ha dit...

És una muntanya que feia molts anys que la volia conèixer més a fons, la imatge de les agulles del Latemar des del llac se'm va quedar clavada el primer cop que hi vaig estar (el llac és just al costat de la carretera...).

I realment és una muntanya bonica i esquerpa!!

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan, veig que no estàvem gaire lluny, acabo de tornar de les Dolomites, de Cortina on vam escalar per les Tre Cime i el Passo Falzarego, Cinque Torri etc, el dijous passat encara eres per allà? vaja nevada va caure!! havíem d'anar al Pelmo ila Civetta i ho vam deixar córrer.

Becki ha dit...

Quin bivaco més xulo eh???? aquests de dolomites són tots així de petitons i vermells!!!! No paris, Joan!!!!!!

PD: M'apunto el Latemar, enguany vam passar per Costalunga i ens ho vam plantejar però no va caure...

Becki ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
JERKOUT ha dit...

ep, bona esta, crec que m'hi atreviria, si cap dia m'arribo a dolomites...

JERKOUT ha dit...

ep, bona esta, crec que m'hi atreviria, si cap dia m'arribo a dolomites...

Gatsaule ha dit...

Jerkout, si comences anant primer al llac de Carezza, te n'agafaran tantes ganes que no ho podràs evitar!

JERKOUT ha dit...

no sé no sé... deixar la dolçor de l'herba verda per la aspresa del pedregal no és el meu fort.