12 d’abr. 2012

Gorges del Verdon, sentier Blanc-Martel

Les gorges del Verdon són un dels engorjats més espectaculars d'Europa. De fet, els francesos diuen que és el més llarg i profund d'Europa, però ja sabem com són els francesos....

Situades a l'interior de la Provença, estan formades pel riu Verdon quan travessa les capes plegades majoritàriament calcàries del triàssic i juràssic, entre Castellane i l'embassament de Sainte Croix. En total són uns 20 kms de riu engorjat, amb trams on la separació entre les dues ribes és només de 6 metres, i amb una fondària que arriba als 700 m des de les planes superiors.

Un dels camins que les travessa és el sentier Blanc-Martel, i es pot seguir en els dos sentits. Nosaltres vam sortir del refugi del CAF de la Maline i vam arribar a l'anomenat "Point Sublime" (allò que deia dels francesos!).

L'estratègia és molt senzilla, perquè hi ha un bus que a primera hora del matí i a mitja tarda, uneix els dos punts. Nosaltres vam deixar el cotxe al Punt Sublim, agafant el bus de les 8:45, i així a la tornada ja arribàvem al cotxe.
El camí comença amb una baixada fins a la vora del riu per un camí que no té pèrdua possible, en un entorn verd i ufanós, passant molt a prop de diverses platges de còdols.

De tant en tant, la vegetació permet de veure les parets superiors, plenes de vies d'escalada, o el transcurs del riu, amb l'aigua d'un color verd apagat, producte dels cristalls de carbonat càlcic que porta en suspensió.
Hi ha un punt on el riu fa un meandre tancat i el camí per la vora del riu es torna impracticable. Llavors cal pujar a la bretxa Imbert per un camí pedregós. El problema és a la baixada, per unes escales dretes i estretes que, quan estan humides com era el cas, patinen de mala manera. Són 252 graons que permeten baixar de cop un centenar de metres de desnivell.

Després el camí retorna a la vora del riu i es torna planer i molt agradable, i permet de gaudir de l'espectacle de l'engorjat sense patir massa.
Cap al final del camí passem per sota la paret de l'Escalés, una de les conegudes pels escaladors, i que va popularitzar Patrick Edlinger, entre altres, durant els anys vuitanta.

Alta d'uns 300 m, ens entretenim buscant-hi escaladors mentre hi anem passant per sota.
Al final, les gorges s'estrenyen tant que només es pot passar a través d'un parell de túnels de 100 i 700 m. Hi ha alguna finestra oberta a la roca, però millor anar-hi amb algun llum.

Finalment, una darrera pujada ens torna al Punt Sublim, on hi retrobem el cotxe i la cervesa!

A sota he deixat el mapa del recorregut i, al wikiloc, el track amb alguns errors importants per problemes de cobertura.

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

El que se'n diu una senyora excursió. Així doncs, les gorges del Tarn deuen ser germanes petites. Vaja, d'aquestes sempre poden dir que si no son les més grans, son "les plus belles". I després diran que els catalans patim de cofoisme.

Pere de can Peret ha dit...

Si algun dia passem per aquesta zona, ja tindrem una excursió ben xula!
He vist el vídeo d’aquest escalador Patrick Edlinger i fa posar els pels de punta! Sincerament, gens recomanable si vol arribar sencer a la jubilació.

Gatsaule ha dit...

Xiruquero, es francesos sempre han fet una gran publicitat de tot el que tenen, segurament en excés, però en moltes coses no estaria de més imitar-los una mica!!

Pere, el video és de fa uns 30 anys, i el senyor continua ben ferm, el què vol dir que tampoc és tan perillós com sembla, tot això!