28 de febr. 2012

Amanita, el retorn a Canalda

Amb la calor, tornen les ganes de tocar roca, així que amb el José Manuel tornem a quedar i anem a Canalda, que hi tenim feina pendent de fa temps. Dissabte ens decidim per la via Amanita, una bona ressenya dels Escalatroncs ens anima a provar-la.

Es diu de l'Amanita que és de les vies assequibles de la paret, tot i ser una via totalment canaldera. Començo jo, i ben aviat m'ho trobo. El primer llarg no és difícil, però no he vist la primera xapa i he hagut de fer tota la primera part sense cap assegurança....

La roca és una mica dubtosa en alguns punts, i no he pogut posar res en tot el flanqueig. És un lloc per no caure. Abans de la primera reunió, un altre pas estrany que puc protegir amb un tricam negre (a sota).
Almenys el segon llarg ho compensa una mica, la roca és molt bona, hi ha més espits, i una bona fissura a l'esquerra permet de protegit al gust en els trams complicats.

Darrera nostre s'afegeix una altra cordada, això que no sembla que hi hagi més escaladors a la paret, deu ser l'efecte Escalatroncs!
El tercer és un llarg de navegació i poca dificultat, però cal tenir el cap fred i no cometre errors, que en alguns punts la roca no és massa bona. L'arribada a la reunió és peculiar i em costa de trobar, cal arribar fins a una sabiuna i llavors flanquejar uns metres a la dreta, en baixada.

El quart, en canvi, no té res a veure. Un llarg totalment horitzontal, amb un únic pas més espectacular que difícil (a sota).
Costa de saber com muntar la quarta reunió, nosaltres la compartim entre un arbre i un pont de roca. En tot cas, l'inici del cinquè és el pas més compromès de la via, sobretot abans de posar el friend que el protegeix. Després, un flanqueig herbós porta al peu del llarg més dur.

Mentre estem començant el sisè, sentim un terrabastall i sembla que la muntanya ens caigui a sobre, però només és un voltor que estava covant en un niu que hi ha al repla immediatament superior. El voltor es queda volant a prop i esperant per tornar-hi. Quan passo pel costat veig que hi té un ou.

Alerta a futurs escaladors, que quan hi hagi el pollet els voltors no són tan pacífics i la via passa pel mateix niu....

Aquest llarg està bastant equipat, però el trams de V+ són atlètic i obligats (a sota). Abans de la reunió, uns passos d'artificial que es passen millor amb un estrep, i una bonica sortida en lliure.
El darrer ja ens deixa a les feixes de dalt, després d'un flanqueig "panoràmic" (a sobre, la cordada de darrera en aquest punt, vistos des de la carretera), i un pas puntual a l'alçada de la tercera xapa del llarg, que a mi m'ha semblat un bon V.

Per baixar, només cal pujar fins una alsina, per flanquejar després per unes cornises poc evidents fins que mica a mica el camí es fa evident, i llavors seguint les fites s'arriba a baix sense problemes.

Una via realment interessant, on cal anar-hi amb el cap fred, després d'haver deixat els nervis a la tauleta de nit!

9 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan! la via es veu molt interessant, però amb el niu millor no fer-la no? almenys fins que el poll s'envoli i llavors farà molta calor.

edunz ha dit...

quan hi ha l'ou és el moment més delicat doncs no pot sobreviure gaire estona sense la calor de l'adult.. si hi ha el poll, ja no és tan crític.. vaja, la recomanació hauria de ser no fer-la fins que hagi sortit el poll, i ha poder ser fins que aquest no tingui algunes setmanes com a mínim.. a banda dels excesos violents dels adults que comenta el Joan

per exemple, aquest dia dos cordades seguides poden mantenir l'adult prou estona lluny com x matar el fetus

si no sóm nosaltres mateixos una mica més rigurosos venen després les regulacions a l'ampla!

bona via, ara una mica més arreglada que fa un temps

Gatsaule ha dit...

Jaume, doncs la via és prou interessant, com totes les de Canalda. Si mai tens ganes d'anar-hi a fer-ne alguna, a mi no em fa mandra repetir!

Edu, em sembla que amb la calor que hi feia, molt perill no deu haver-hi. I tot plegat, no deixa de ser un voltor, una espècie que no es te en compte a les regulacions perquè n'hi ha en excés!!

Llorenç ha dit...

bones! veig que Canalda sempre treu pit! apreta i que les ressenyes ben fetes tampoc no fan més fàcil la via! je je je!
Moltes felicitats! tot un repte tornar-hi!

Parce ha dit...

Ei Joan. Per anar bé el que hauries de fer és treure la foto del blog, comentar que no es faci durant l'època de nidificació i modificar una mica el text del post. Després no m'extranya que ens prohibeixin d'escalar a tot arreu. Només falta que ara algú de mediambient vegi això i ens digui que no podem escalar a Canalda. Ah! i faig extensiu això a tothom. No pengeu fotos com aquesta que sinó pillarem tots. Només comentar-ho ja n'hi ha prou (com s'ha fet sempre).

Joan, de bon rotllo t'ho dic, de veritat, ok?

Fins aviat i ara per una altra de Canalda (que tal la Dinastia?)

Parce

Gatsaule ha dit...

Llorenç, ja sabem com és Canalda!! Però amb la gràcia que té, qualsevol excusa és bona per tornar-hi, fins i tot una ressenya detallada!

Parce, no estic gens d'acord amb tu, perquè tal i com comento més amunt, el voltor no és una espècie per la que es pugui regular l'escalada. Més aviat és una espècie que es regula sola, si no, prova d'acostar-t'hi quan tingui al petit i ja veuràs com reacciona!

Si mai et diuen que en un lloc no s'hi pot escalar per nius de voltor, vigila que te l'estan fotent!

I espero tornar-hi ben aviat a Canalda, per continuar aprenent a escalar amb calma i tranquil·litat!

Parce ha dit...

Doncs res Joan, perdona que discrepi. Ja sé que de voltors ni ha a patades però algú pot pensar que si no respectem els voltors tampoc o farem amb altres espècies amb perill real.

El dia que et trobis/trobem una recepta al vidre del cotxe llavors si que ens l'estàn fotent.

Només et demano que treguis la foto, res més.

Salut.

Parce.

Parce ha dit...

Doncs res Joan, perdona que discrepi. Ja sé que de voltors ni ha a patades però algú pot pensar que si no respectem els voltors tampoc o farem amb altres espècies amb perill real.

El dia que et trobis/trobem una recepta al vidre del cotxe llavors si que ens l'estàn fotent.

Només et demano que treguis la foto, res més.

Salut.

Parce.

Gatsaule ha dit...

No et pensis que no la trec per tossuderia, només perquè primer m'hauries de convèncer.

Però m'agradaria continuar el debat en la privadesa del correu electrònic. Volia escriure't, però no he sabut trobar el teu. Si en tens ganes, pots escriure'm a gatsaule@gmail.com i en continuem parlant.