24 d’ag. 2011

Roca Entravessada i Medacorba, des d'Arinsal

Després d'estar voltant pels Alps, tornar al Pirineu sempre costa una mica, però la calor que feia aquest cap de setmana passat va ser una bona motivació per escapar-nos cap a Andorra amb la Clara. L'objectiu era pujar al Roca Entravessada (a sobre), el segon cim més alt del petit país i un dels pocs que ens quedava per pujar, i que vam allargar després cap al Medacorba, ja que estava allà mateix.

L'itinerari surt d'Arinsal i segueix el camí de les bordes de la Coruvilla fins al refugi del pla de l'Estany, que estava mig ocupat pels cavalls que hi pasturen.
El desnivell de la caminada no és cap tonteria, uns 1.500 metres en total, però el camí es dels d'anar fent. Des del pla de l'Estany, s'enfila cap a la dreta per travessar els pendents més forts amb una diagonal cap a l'esquerra, fins els estanys Forcats.

Durant tota la pujada, el Comapedrosa ens vigila i serveix de referència (a sota).
El camí fins els estanys Forcats no és gens perdedor, amb marques grogues i de GR. Just a la sortida d'aigües dels estanys, cal enfilar-se a la carena de l'esquerra i seguint unes fites, buscar el millor camí per arribar al cim de la Roca Entravessada.

Pensàvem que trobaríem més dificultats, però en realitat només hi ha algun tram aeri que es passa sense gairebé posar les mans a terra.

Des de dalt, la vista de la coma de Baiau amb el Monteixo al fons, és imponent.
Per anar cap al Medacorba, cal baixar cap a la collada dels estanys Forcats. La baixada està ben senyalitzada amb fites i tampoc presenta massa problema, excepte el pas de dues agulles intermèdies, que es volten per l'esquerra. Aquí cal tenir criteri i anar alerta de no seguir unes fites enganyoses que et porten per una cornisa estreta i penjada, flanquejant una mica per sota.

Després, arribar a la collada i pujar al Medacorba no te massa dificultat, tot i que la cresta cimera és bastant aèria (a sobre, arribant al cim). Aquí la vista és molt bona cap a la Pica d'Estats i la vall de Soulcem, amb la paret nord del Medacorba que cau 800 metres de cop.

Comencem a baixar i veiem un helicòpter que arriba, se'ns acosta a tocar (per ventilar-nos?) i acaba anant cap a la Roca Entravessada. S'atura damunt de les agulles intermèdies i veiem que fa maniobres de rescat. Llavors recordem que dalt del cim no hi havia ningú més, però que ens vam creuar amb un grup de tres persones que anaven cap al cim quan nosaltres arribàvem a la collada.....

No és fins l'endemà que podem llegir la notícia del rescat d'un accidentat. Esperem que no sigui res, o almenys no tant com afirma el diari!
Baixem a voltar els estanys Forcats, i aprofitem per refrescar-nos-hi, abans de tornar cap a Arinsal i la calor del fons de la vall.

A sota deixo el mapa del recorregut i, al Wikiloc, el track.

7 comentaris:

El porquet ha dit...

Bona ruta! I si es pot culminar amb uns banys en els estanys d'alta muntanya millor que millor!

Per cert, i jo sempre convençut que el Pic de l'Estanyó era el segon més alt d'Andorra... m'acabes de treure de l'error.

Xavi ha dit...

Bona volta Joan! me l'apunto. Nosaltres aquest cap de setmana vam pujar des de Llorts cap al refugi de Coma Obaga i pic de l'Estanyó, amb baixada per Sorteny fins al Serrat. Em va agradar molt, te la recomano si no l'has fet, també són 1500m i unes 6 hores.
Records!

Jaumegrimp ha dit...

Bentornat Joan, no ens cansarem mai de trescar pel Pirineu oi?
jo a patt d'algunes escalades hi he fet unes bones caminades també.

Gatsaule ha dit...

Porquet, hi ha uns quants cims andorrans de més de 2.900 m amb molt poques diferències d'alçada, i com que el Roca Entravessada es puja poc...

Xavi, també m'apunto la teva! No deus pas saber per casualitat com va acabar el rescat del dissabte?

Jaume, ja has tornat de vacances? A veure si ens veiem algun dia! El Pirineu no és els Alps, però no ens cansarem mai d'anar-hi!

Xavi ha dit...

Hola Joan, vam sentir l'helicòpter però no sé com va acabar. Suposo que no deuria ser molt greu perquè als diaris no ha sortit res (em sembla).

jordi ha dit...

Doncs us he de dir que al muntanyenc accidentat és el meu germà i que ha salvat la vida de miracle, després de caure uns 100 metres, i trencar-se el coll i vàries vèrtebres xafades, costelles trencades, més de 100 punts de sutura al cap, a les cames, ....Ahir va sortir de la planta de lesionats medul.lars de la Vall d'Hebron on s'està recuperant força bé.
Si entreu a Mad Team, ell té el pseudònim de "Amunt!!" i podeu seguir una miqueta com li ha anat tot.
Salut!!

Gatsaule ha dit...

Gràcies per la informació, Jordi, ja ho he pogut veure i sembla que va endavant. Molts ànims!!