13 de juny 2011

Anglada-Guillamon a la Cadireta d'Agulles

La setmana passada, entre pluges i compromisos, l'únic dia que ens vam poder escapar va ser dimecres a la tarda. I encara entremig de molts dubtes. El radar marcava pluja més al nord, i també cap a l'Anoia. A més, tot rajava aigua i les parets es veien força xopes de la pluja del matí. Així que anar a l'Anglada de la Cadireta, que ja feia dies que la rondàvem, era una decisió lògica.

Sota el gran sostre, la roca no estava mullada i, tractant-se d'una via bàsicament d'artificial, no ens amoïnava massa. També sabíem que les reunions eren rapelables, així que anàvem tranquils.

El primer llarg comença amb un pas estrany en lliure per xapar la primera assegurança, però després ja només és qüestió de tirar cap amunt, en A0, amb paciència. Algun pas llarg, algun ferro vell o molt vell que dóna una mica d'emoció a l'escalada, i ben aviat s'arriba a la primer reunió.
El segon llarg és una mica el mateix, però aquí la dificultat augmenta perquè és força desplomat, amb un sostre al mig que obliga a treure els estreps.

El material que hi trobem torna a ser una barreja de ferro vell i espits nous. Nosaltres portem 23 cintes, i les fem servir gairebé totes. La segona reunió és tan còmode com la primera, i sort n'hi haurà, perquè el Toni s'hi estarà una bona estona, allà!
El dia no ha millorat gens quan començo el tercer llarg, el del sostre. La boira ho segueix envaint tot i fa força vent. Mentre el Toni es va refredant a la reunió, segueixo els burils rovellats que porten cap al sostre, amb una sensació de precarietat molt gran, veient el seu estat i el pati que ja hi ha!

Per sort, al sostre hi ha parabolts i espits i mica a mica arribo fins la punta de la panxa, sense altra dificultat que la coordinació que cal per passar bé aquestes maniobres. Cada vegada que el vent em fa girar, recordo que fa massa temps que no passa cap sostre...
Al final del sostre s'acaben els parabolts, i cal seguir altra cop uns burins molt rovellats que marxen cap a l'esquerra, fins un bon replà on es fa la tercera reunió. 

La comoditat de la reunió encara em sorprèn més que l'anterior, però no em queixo. Deixo volar les cordes cap avall, però el vent se les emporta... Quan arriba el Toni ens sentim temptats de baixar des d'aquí, ha de ser espectacular aquest rappel! Però la nostra condició de muntanyencs pot més, i continuem cap al cim.
El darrer llarg consisteix en uns passos d'A0, amb una sortida en lliure on cal una mica de decisió, com sempre que s'abandona l'artificial, i el tram fàcil del final, que ja coneixem d'altres dies.

El Toni arriba glaçat al cim, enmig dels darrers raigs de sol del vespre i d'un vent que encara no ha parat de bufar.... Avui soparem tard!!

6 comentaris:

joan asin ha dit...

Enhorabona Joan i Toni, aquesta encara està pendent. Gràcies per a fer-me en recordar.

Eduard ha dit...

Hehe, aquesta encara la tinc mig pendent. Ens va enganxar una tromba d'aigua just al sostre. La sensació va ser molt estranya envoltats d'una cortina d'aigua però ben secs sota la mandíbula d'aquest gos sobredimensionat... Ara només et queda pujar per la GAM i la Navarro, hehehe!

lux ha dit...

Eoii!
Ja tocava l'Anglada!
veig que si la vau disfrutar! sostre inclos..hehehe

molt xula la tercera foto on surt el Toni i el sostre amenaçant!

enhorabona!

Pere de can Peret ha dit...

Sempre, quan passo per sota la cadireta i miro amunt, aquest sostre hem fa voltar el cap. Es impressionant! Felicitats per l’objectiu assolit.

Llorenç ha dit...

Guapo el sostre! i quan penses que s'acaba..encara et queda la pujadeta....je je je...Veig que segueixes amb el teu estil resistent a treure l'estrep sempre que es pugui tibar de braços!!!

Gatsaule ha dit...

Joan, ja ho veus, fes com jo i porta un fotògraf pel tercer llarg!

Eduard, doncs nosaltres pensàvem que ens passaria una cosa així, no era gaire lluny la pluja mentre pujàvem..., sort que totes les reunions estan equipades per rappelar!

Lurdes, celebro que t'agradin les fotos, hi havia una llum molt especial! I em vaig recordar de les teves quan hi vas anar...

Pere, fins ara em passava el mateix, però després de pujar-hi tres cops en pocs dies, la sensació ja és una altra, com més familiar!

Llorenç, això de l'A0 és més cansat que els estreps, però amb la meva edat prefereixo les coses senzilles!