10 d’abr. 2011

Viatge apatxe, a la Pastereta

Aquest dissabte, amb la Marta, vam anar-nos a refugiar de la calor a la paret oest de la Pastereta. Hi ha determinades vies que són òptimes per una cordada mixta, és a dir, la barreja d'un de clàssica i una d'esportiva. I el Viatge Apatxe reuneix totes les condicions: aproximació còmode però llargueta, equipament per no patir, un cim bonic i una baixada agradable.

Hi arribem pel camí del Clot de la Mònica i una canal final. Ens encordem i pugem un primer sòcol de II i III per arribar al que és l'inici de l'escalada de veritat.

El primer em toca a mi, una placa fina, fina, però que es deixa anar fent. Una escalada típica d'aquesta paret. Sense voler, arribo a la reunió, i és que el llarg és prou bo com per voler que sigui més llarg! Darrera puja la Marta i també em sembla que el gaudeix. La dificultat està en aquell punt just de no patir.
De fet, nosaltres realment anàvem a pujar pel Kraken, però la única cordada de tota la paret la tenia ocupada! Però no estem gens descontents de la tria, perquè el Viatge Apatxe és molt semblant en tot. Mentre la Marta acaba d'arribar em miro a la cordada de Manlleu com fan el seu llarg (a sobre).

El següent és per a la Marta, curtet però també molt bo. Potser és una mica més difícil que l'anterior, però la veritat és que no he sabut notar. I ella l'ha pujat com un tiro! El pas més emprenyat és just abans d'arribar a la reunió, brut i estrany.
El tercer te un inici cabró, que de cap manera és V+, tots dos hi estem d'acord. Després ja es normalitza i mica a mica es va aplanant fins arribar al peu del mur final.

Des de la reunió ens mirem als manlleuencs com el superen i, al mateix temps, ens mirem el nostre, que sembla que té la mateixa dificultat. Es veu potent, el llarg....
Sense nervis, la Marta tira cap amunt, s'ho va mirant, però va pujant. Es nota que està acostumada a escalar en aquest nivell...., ni se'n recorda que porta motxilla! Veig que fa algun repòs, però ben aviat li comença a tocar el sol i ja treu el cap a la carena. Ara em toca a mi....

El mur començ vertical i, poc a poc, va desplomant. El primer flanqueig és cabró i m'agafo, però després venen uns forats boníssims i aconsegueixo pujar molt bé fins un darrer desplom més accentuat on ja arribo amb els braços de Popeye. Torno a reposar i, després de mirar-me'l bé, aconsegueixo sortir indemne d'aquesta muralla!

Una bona escalada, tot i que la roca encara s'ha d'acabar de sanejar (m'ha saltat una presa de peu al tercer llarg i he fet una petita fregada contra la paret...). A partir d'aquí,i sota un sol aclaparador, seguim la carena fins el camí de Sant Joan que ens retorna al cotxe.

Gràcies per venir, Marta!

9 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Joan! com és això? escalant amb corda simple!!! com un friki qualsevol...ves com ens hem de veure eh? ara la motxilla no la deixes, que un alpinista sempre serà un Alpinista!!!
Sortiràs demà? jo si no plou i mi vols m'apunto.

joan asin ha dit...

Enhorabona, bona piulada aquesta la tinc a la llista.

MartaG ha dit...

Un plaer escalar amb tu Joan, com sempre... :-)
Moltes gràcies per tot!!

Repetirem!! Ja et pasaré la llista de les vies que tinc al cap per fer...

Petons

Marta

QUIMI ha dit...

Jo t'anava a dir el mateix que en Jaume! aquesta corda simple trobo que no enganxa amb les teves entrades,jejeje
Una de les millors virtuds és ser versàtil i aquí vas sobrat!!

Gatsaule ha dit...

Jaume, ja ho veus, el que s'ha de fer per sortir amb alguna escaladora!! Que anar sempre amb homes peluts també cansa....

Joan, la via és bona, i el llarg de dalt, molt dur!

Marta, vinga a veure si després de Setmana Santa hi tornem, que va estar molt bé!

Quimi, que no és or tot el que brilla!!

Pekas ha dit...

Queda apuntada a la llarga llista de víes per la primavera estiu...
;-)))

Gatsaule ha dit...

Pekas, em costa de creure que no l'hagis fet!

EnricDC ha dit...

Salud getsaule, soc l'Enric de Manlleu He quedat parat del pilot de vies que tens en el blog, una feinada bestial això si que és un bon treball felicitats. Portes una activitat realment envejable.
El dissabte també vàrem fer la viatge Apatxe i l'últim llarg ens va costar molt però fent trampes varem poder arribar a dalt també val a dir que estàvem força cansats. també molt bona la via.
Estaria molt agraït si ens poguesis passat les fotos que ens vas tirar.
gràcies per tot
Bones Escalades.
Enric.

Gatsaule ha dit...

Enric, no vas rebre les fotos? Te les vaig enviar en resposta al correu que em vas donar. Si de cas, tornem a escriure i te les torno a passar, devia haver-hi algun error.