22 de des. 2010

Jerónimo a la Presidenta, una escalada a la Plantació.

Aquest diumenge es van associar dos factors que ens van portar al cor de la Plantació, i cap relacionat amb el fet que  la zona estigui una mica de moda. La previsió del temps, i el fet que ni la Lu ni jo no hi havíem escalat mai, ens hi van encarrilar.

I més o menys ho vam encertar, perquè al matí tot estava ben moll dels ruixats nocturns, i l'agradable caminada que hi porta va anar bé per fer temps i deixar eixugar la roca. Es nota que és una zona prou solitària, perquè hi vam veure moltes més cabres que no escaladors.
La major part de les vies són curtetes,  i entre tanta tria vam voler provar-ne una de la Presidenta, una de les agulles més amagades. La Jerónimo (a dalt de tot he deixat la bona ressenya dels Escalatroncs) es veia interessant: bona roca i molt equipada.

El començament el vaig trobar molt complicat, si hi sumem el fang que no et pots treure de la sola, el resultat va ser que a les tres primeres xapes vaig alternar el lliure i l'A0. Després, en canvi, la tirada és molt bona, la típica placa montserratina de còdols aspres i gran verticalitat. 
Al segon llarg va tirar la Lu, que no semblava que sortís d'una convalescència..., perquè comença amb un parell de passos verticals on cal saber-s'hi posar. Després la cosa ja afluixa i sorprèn trobar-te les xapes a la mateixa distància que als trams més durs..., però no cal xapar-les totes!

El tercer és de tràmit. Jo no vaig veure el parabolt i vaig tirar de dret fins el cim, però és força senzill. La darrera reunió la vam en la instal·lació de rappel, muntada a les branques d'una sabina. De moment, aguanten!
Si trobar l'agulla ja va tenir la seva gràcia, la baixada per la canal fins que trobes el camí, no deixa de ser divertida i curiosa! Tot plegat hi dóna un component d'incertesa que fan l'escalada ben interessant.

I l'avantatge d'anar tard va ser la posta de sol, que combinada amb la sortida d'una lluna gairebé plena, ens va ensenyar una altra cara del conjunt de la Plantació.

6 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan, d'ençà que l'Eduard la va piular que la tinc a la llista, te m'has adelantat...pel que expliques ja portaré una "estora" pel primer llarg, que combinar dificultat i gats enfangats no mola!!

Eduard ha dit...

On deuríeu al·lucinar és al final de l'aproximació, que amb el terra enfangat si et descuides vas avall i no pares :)

La via és prou xula... Les tres primeres xapes, tot i que a la ressenya posa 6a+ em van semblar 6b tranquil·lament... Clar que el dia que hi vam anar també estava enfangat :P

Mingo ha dit...

Aqui hi ha una combinació de 300 m q tinc ganes de fer la dels masso combinada amb una via de la roca de Sant Cugat.
Si no ens veiem bon Nadal

lux ha dit...

Eiii!
Ja te raó l'Eduard...
vaja aproximació, vaja tornada...
i la via molt xula...
però que a més d'enfangat el terra, el troç de 6a+ a l'ombra estava congelat!
Bé alguns ni ho van notar...
però posaves la mà als cantos i desapareixia!!
hehehe..paro de queixar-me.
que això de la Plantació va ser realment tota una experiencia!!
El paisatge molt bonic, les cabretes, les ferestegues canals, agulles amagades...
però com m'agraden les grans parets!

Joan, moltes gràcies per un dia tant diferent i especialment per aguantar el meu ritme trepidant de pujada!

Mingo ha dit...

Lu et crec quan dius que alguns no ho van notar. El dissabte a l'ombra estàvem a -6, i nosaltres queixant-nos del fred a les mans i l'amic va pujar com si fos primavera. SEgur que a Berga els donen alguna cosa que els demes no sabem.

Gatsaule ha dit...

Jaume, doncs no seria mala idea això de l'estora, perquè el començament és incòmode i no tens gaires opcions...

Eduard, tens tota la raó, i no només de l'arribada al peu de via, si no també de la baixada al torrent. Vam fer l'aproximació pel camí de Sant Joan i després cal fer una baixada força suïcida!

Mingo, aquesta combinació també em fa gràcia algun dia! I no et queixis tant, que tot i el fred que deies que tenies, vas pujar molt bé!

Lu, el començament no podia estar congelat de cap manera, perquè no ho vaig notar. De fet, tampoc vaig notar que hi haguessin cantos.... A veure si ben aviat en fem alguna altra!