17 d’oct. 2010

Grand Teton. Caminant pels parcs dels EUA (4).

Tot i ser una de les joies de les Muntanyes Rocalloses, el parc del Grand Teton és força desconegut. Potser per això, o potser pel seu nom, sempre m'havia cridat l'atenció. I la veritat és que no em va decebre, encara que només en pogués fer un petit tast.

Situat al sud del parc de Yellowstone, amb un caràcter clarament alpí, aquesta zona va ser descoberta pels trampers francesos que recorrien les muntanyes a la recerca de pells de castors. Devien portar molts dies sense veure cap senyora, perquè els hi va semblar que les muntanyes eren com uns pits femenins, i ja els hi va quedar el nom per sempre. També van deixar empremta en altres topònims, com el Gros Ventre River o el Nez Percée Peak, entre altres. Fa gràcia sentir com ho pronuncien els americans...

El parc nacional és molt muntanyenc i força salvatge, ple de llacs i boscos i sense pràcticament infraestructures que en facilitin la descoberta. 
També és una magnífica zona on observar la natura. Tot i que n'hi ha, aquí no vam trobar-nos amb cap ós. Si en canvi que vam gaudir de la companyia dels ants, les llúdrigues o les àligues calves. Sembla que gairebé es van carregar els castors, però que a la resta dels bitxos els van deixar força tranquils!

Em va saber greu no anar prou preparat per intentar el cim del Grand Teton, de 4.192 m (a sobre), però són 2 o 3 dies i cal portar la tenda i tota la resta, a més de piolet i grampons. Així que ens vam haver de conformar en fer diverses sortides més curtes, per la base d'aquestes magnífiques muntanyes.
Tant en aquest com a la resta del parcs nacionals, la presència canina no és massa benvinguda. I sembla que s'ho agafen seriosament, ja que pràcticament no en vam haver d'aguantar cap.... Almenys en el medi natural i els camins. 

Una mesura que deu ser molesta pels que viatgin amb gos, però que nosaltres vam agrair. Imagino que la presència massiva de fauna ho fa inevitable.
De les moltes caminades possibles, a nosaltres ens va agradar molt la volta al llac Jenny, la pujada al llac Bradley o caminar per la vora del riu Snake, però hi ha molts més possibilitats que trobareu aquí.

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Renoi, quina pinta que té el Gran Teton! Alpí, alpí!!!

Pere de can Peret ha dit...

Molt bonic tot això. Per cert, vareu trobar molts vigilants en els parcs? Ho dic perquè aquí, es difícil que nomes amb cartells es respecti la norma.

Selene ha dit...

I no hi havia cap cartell que prohibís, també, portar-hi nens? PErquè, segons com, poden ser molt més molestos i destructius que els pobres gossos...

:-p

Gatsaule ha dit...

Jaume, si sembla un bon destí, tot i que també està ple d'óssos...

Pere, res a veure la vigilància dels parcs si ho comparem amb els nostres, tot i que tampoc cal massa, hi ha un gran respecte per la normativa. És inimaginable trobar-t'hi algú passejant un gos!

Selene, com que era època escolar no vam tenir problemes d'aquests...