20 d’oct. 2010

Arches, Antelope Canyon, Bryce Canyon i Zion national park. Caminant pels parcs dels EUA (i 5).

Les darreres setmanes de setembre vam recórrer els parcs de Utah i Arizona, plens d'espais oberts,  molt àrids i amb una lluminositat especial. Vam començar pel parc dels Arches, prop de Moab, en una regió dominada pels gresos de la formació Navajo, plens de fissures i estratificacions creuades.

En aquesta regió, la climatologia unida a la composició de la roca hi ha generat una increïble quantitat d'arcs de pedra. Algun es troba en un estat comatós, com el Landscape Arch (a sobre), que s'espera que caigui en qualsevol moment. N'hi ha de tan coneguts com el Delicate Arch (a sota), símbol de l'estat de Utah.

Normalment són el producte de l'erosió del vent sumada a la pluja i al fet que les roques de la part superior són més dures que les de la base, el que produeix una erosió diferencial molt marcada.
Per recórrer el parc nacional, hi ha una xarxa de camins que permet fer uns bons itineraris circulars, passant per sota d'algun dels arcs, i per la vora d'algunes escultures naturals tan curioses com el Balanced Rock (a sota).
Perquè el parc no és només arcs de roca, també és paisatge obert, agulles que semblen montserratines, amb una vegetació i fauna ben peculiars.
Dins del parc, també s'hi escala. Tota aquesta zona és molt coneguda per un estil molt concret d'escalada, resseguint fissures verticals i llises, tot i que la zona més coneguda és la d'Indian Creek, una vall situada molt a prop. 

A sobre veiem l'Argon Tower, ratllada per dues fissures molt marcades. A l'esquerra l'aresta NNE, 4 llargs de 6c màxim, i a la dreta la cara oest, d'una dificultat semblant.

Els únics escaladors que vam veure estaven escalant en una ruta curta dels Three Penguins (a sota), concretament la Right Chimney, de dos llargs i màxim 5c. Es veu clarament que el primer ja ha arribat a la reunió intermitja, jo ja m'hi hauria afegit!
Ja a Arizona i després de passar pel Monument Valley per retre un particular homentage al mític John Wayne, ens vam endinsar a l'interior de la terra, per admirar els colors i les formes de l'Antelope Canyon, excavat als mateixos gresos.
És un lloc on em costa escriure res que pugui acostar-se a la bellesa del lloc, a la màgia que s'hi respirava, així que deixo algunes imatges que permeten de fer-nos-en una petita idea.
 
Més al nord, ens acull l'altiplà del Bryce Canyon i les seves particulars formes d'erosió. En aquest cas es tracta d'una capa més calcària i més dura, de color blanc, situada al capdamunt, que protegeix de l'erosió als materials més tous de la base, formant un conjunt espectacular del que els francesos anomenen "dames coifeés".
Aquest parc també té una bona xarxa de senders que permeten d'endinsar-se en l'interior d'aquest laberint de columnes. Un lloc únic al món i un festival de processos erosius que, amb una altra mena de roca, són semblants als que passen a Montserrat.
Finalment vam poder gaudir del Zion national park, i la seva gran gorja, excavada també en els gresos de la formació Navajo.

Aquest parc és un lloc magnífic per caminar, endintsant-se seguint el fons del riu o buscant recorreguts més muntanyencs per les agulles de les vores, situades per damunt dels dos mil metres.
No cal dir que és una gran àrea d'escalada, tot i que no hi vam saber veure escaladors, potser perquè encara hi feia massa calor.... L'agulla de sota és l'Spearhead, i per la fissura-xemeneia tan marcada que tenim a la dreta hi puja la via Iron messiah, que arriba a dalt en 10 llargs d'escalada, màxim 5c. Tenia molt bon aspecte, però la resta d'agulles no li anaven al darrera!

Més informació sobre aquests parcs nacionals la podeu trobar a la seva web.

I ara ja només queda esperar que arribin les properes vacances, gaudint de la muntanya més propera amb les mateixes ganes de sempre!

14 comentaris:

nenivan ha dit...

bua xaval, encara que no escalis es un viatge que et deixa completament recompensat.
Per mi, el millor, l'Antelop Canyon. No massa conegut per la gent de fora pero que compensa sobradament desviar-te de la ruta per anar-hi...
La proxima visita ja serà per escalar...
Vinga nano, espero que et duri la easy life encara durant un quant temps...

lluís ha dit...

Bellíssimes imatges i paisatges. També per a mi l'Antelope Canyon el trobo fantàstic i màgic.
Felicitats pel gran viatge, i quines ganes d'anar-hi!

Mingo ha dit...

Molt guapo tot això, jolin quin viatge més maco que heu fet. Les fotos, de professional.

Jaumegrimp ha dit...

Espaterrant!!! per un geòleg com tú haurà estat una disfrutada només entelada per les ganes de grimpari no?

Pere de can Peret ha dit...

Realment son uns paisatges impressionants. A part del Monument Valley de les pel•lícules del Far West, tot a estat una descoberta. Caram amb els americans!

Llorenç ha dit...

Molt guapo!!! impresionant! segur que vas patir com mai veient aquestes roques i no poder-hi escalar!!!

fotos molt guapes!!!

Bentornat a casa!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Indubtablement, unes vacances molt ben aprofitades. Bon tast el que ens n'has donat. Gràcies.

Gatsaule ha dit...

Nenivan, ho has endevinat, la propera visita ja serà amb una altra intenció.... La easy life estar molt bé, però ja s'està esgotant!

Lluís, és un país increïble, aquest. Ple de racons màgics!

Mingo, el dia que quedem també et faré bones fotos, a veure si així t'animes...

Tens tota la raó, Jaume, però ara ja he vist com s'ha de fer per anar-hi!

Pere, si et serveix de consol, per mi també ho ha estat!

Llorenç, ho vaig patir una mica, però el viatge ha valgut la pena!

Celebro que les hagis gaudit, Xiruquero, el lloc s'ho val!

Luigi ha dit...

Vaja, quina llàstima, ja s'ha acabat el reportatge. Senzillament magnífiques les entrades: els comentaris, les fotos, els links... Bon viatge que us heu fomut!

Joan Baraldes ha dit...

Espectacular !!!!

JERKOUT ha dit...

després de llegir atentament els 5 posts d'Amèrica, i sense intenció d'ofendre si no et sap greu faré servir una frase teua, quin viatge t'has fotut po...
a cuidar.se...
ah i a França ne diuen demoisellées coiffées

Gatsaule ha dit...

Si, ha valgut la pena, una zona molt recomanable per anar-s'hi a perdre. Em dóna la sensació que no serà el darrer cop que hi vagi....

Xavi ha dit...

Impressionants reportatges! Suposo que les persones que tenen prejudicis per vitjar als EEUU, se'ls hi hauran passat veient els posts. La veritat és que són uns paisatges de gran bellesa i contrastos, un viatge del tot recomenable!

edunz ha dit...

quines formes tan suggestives al barranc endinsat....
als ee.uu on tot es fa gran, sempre dóna ganes de tornar-hi, i potser perdre-s'hi per sempre més..
records