30 de jul. 2010

Val di Mello (i 4), esportiva al Sasso Remenno

A l'entrada de la vall, poc abans d'arribar a San Martino, hi ha el que diuen que és el bloc de roca més gran d'Europa: el Sasso Remenno (a sobre). Un pedrot enorme que deu fer uns 50 o 60 metres d'alt, amb diverses cares totes plenes de vies.

La casualitat va voler que estessim allotjats molt a prop d'aquest Sasso i, situat com està al costat de la carretera, només veure'l ja ens van venir ganes de fer-hi alguna cosa. A sota podem veure al Mohawk pujant el Diedro dei Comaschi graduat de 6b, abans de provar una via veïna de 7a+...


Però a part del Sasso Remenno, la zona és un gran escampall de blocs granítics de diverses formes i dimensions. El darrer dia que estàvem a la vall, no va fer molt bon dia i, de bon matí, semblava que havia de ploure en qualsevol moment. Així que vam descartar d'embolicar-nos en una via llarga i ens vam dedicar a provar altres coses.

Lo Scivolo (a sobre) ens va enamorar tan bon punt el vam veure. A més, la guia explica que l'escalada d'aquestes petites vies d'esportiva són típiques de l'adherència mellica, i ens hi vam entretenir mentre els peus van resistir
En aquestes fotos podem veure al Mohawk fent algunes de les vies de l'esquerra, totes al voltant del 6b, on es veu molt bé el caràcter que tenen.
Evidentment, jo també les vaig anar fent o provant, malgrat el grau. Però en top rope, que sempre és de més bon provar!

Quan l'adherència ens va fotre una bona castanya, vam canviar de pedrot. L'Aperacheio i el seu spigolo (a sota), ens van atraure tan bon punt els vam veure, i amb aquest fil de ganivet de 6b vam tancar el nostre periple per la vall.

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Només veient les roques d'aquests reportatges ja em foten mal els dits.
Estic bocabadat, ja només falta que escalis un mirall de grans dimensions!
Vau fer alguna caminada?

lux ha dit...

uiuiuiu!
fent esportiva i sense motxilla...
quin perill!!

Gatsaule ha dit...

Xiruquero, el company amb qui anava no és de gaire caixí que només vam fer les d'aproximació a les roques... Sort que algun dia vaig sortir sola córrer per conèixer una mica millor la zona, i ja et puc dir que val la pena!

Lu, no hi pateixis, ha estat un miratge!!