5 de gen. 2010

Una volta a la serra de Queralt


Quin temps més burro que fa! Avui almenys plou, però ahir el dia era gris fosc i força fred, i no et donava massa pistes de cap a on tirar. Així que, havent ben esmorzat, vam sortir directament de casa per fer una volta per la serra de Queralt.

Queralt ho tenim just a sobre, i és el darrer recurs dels berguedans quan volem tirar cap amunt sense anar massa enllà. Queralt, la Figarassa o, més lluny, els Rasos de Peguera. Així que vam sortir a fer una ruta que no per ser propera és menys bonica.

El camí va gairebé sempre per la solana, encara que a vegades no ho sembli, d'atapeïda que és la vegetació que travessen. Primer vam pujar fins a la casa de Fumanya, per seguir cap a l'oest per un camí planer i còmode.

Arriba un punt en que el camí segueix la vora d'un rec (a sobre) que porta aigua a Garreta. Aigua que surt de la font Calda (a sota), un forat càrstic que apareix al peu dels cingles de Queralt, d'on brolla a uns 15ºC tot l'any deixant un alè sulfurós a l'ambient.

 

 
D'allà el camí torna a pujar girant cap al nord fins el Portet i la casa del mateix nom, ara ben arreglada (a sota).

 

 
Des del Portet, vam seguir per la carena cap a l'est, per un camí que puja i baixa seguint els relleus de les cingleres. Un camí que era agradable i íntim, però que l'han destrossat.

Han arribat els forestals malatraça i han convertit un senderol magnífic, per on es caminava o corria sense problemes, en una autopista de la trinxadera. Gent manada per un tècnic comarcal que ja fa temps que s'ha guanyat una fama merescuda de no respectar massa res. Oi, Sr. Sobrino? Sort que el temps tot ho acaba posant a lloc, fins i tot la vegetació....

La destrossa no ens va impedir d'acabar de gaudir de la ruta, tot i que en arribar al punt més alt, l'horitzó no fos més que un mar de boira.

 
 

En un punt podem triar si seguir per la solana, o anar per l'obaga i agafar el magnífic i planer camí de l'aigua de Queralt. Avui seguim per la solana, tot i la manca de sol, amb les seves pujades i baixades.

De tant en tant la boira s'obre. Al nord se'ns presenta el santuari de Corbera, al mig d'una zeta de roca gairebé perfecta. Davant nostre, veiem el santuari de Queralt, on hi arribarem per tornar cap a Berga pel camí de la solana.

 
Aquesta ruta permet fer infinites variants, però pels interessats us deixo el mapa i el track.

 

3 comentaris:

Roque ha dit...

Unes rutes molt maques a prop de casa, no és el mateix que el Collserola.

Records.

Jaumegrimp ha dit...

Joan doncs sí, el temps no ens ho està posant fàcil, veig però que tú no perds passada! bones caminades per bones raconades.

Gatsaule ha dit...

Roque, Collserola tampoc està tan malament! La qüestió és no quedar-se a casa...

Jaume, i per acabar-ho d'arreglar, avui neva! Encara ho fes prou com per treure els esquís, però és allò de no fer ni deixar fer!