4 d’oct. 2008

Pica d'Estats, vessant nord

4 del matí. Sona el despertador. Quan deixo el cotxe em fixo en la temperatura exterior: 1ºC sota zero. Començo a caminar i és negra nit, el meu frontal no pot competir amb la brillantor que tenen els estels. L'aire és molt net i fa fred.

Aquest dissabte he recordat com éren les sortides d'alpinisme, ara ja fa massa temps que no en faig cap. Però fer una pujada i baixada ràpida a la Pica pel vessant nord ha valgut la pena, m'ha despertat sensacions amagades.

A més, una lleugera nevada ho recobria tot. A la sortida del bosc, ja m'he adonat de com estava el panorama veient el pic Rouge de Belcaire (a sobre). Dalt, quan m'acostava a la carena, el tema encara anava empitjorant amb fort vent (a sota).

En general es podia anar pujant bastant bé, tot i la neu. El problema eren les plaques de gel (a sobre) que, a estones, tapaven completment el camí. I amb aquestes coses quan només tens un braç útil no s'hi pot jugar.

Dalt del cim el fred no m'hi ha deixat estar massa estona, el temps just per fer la foto i tirar avall. El gel em feia patir, però el sol ha començat a escalfar i tot i que he hagut de baixar amb cura, ha estat millor del què semblava.

Gràcies a aquestes circumstàncies, he pogut gaudir de la soledat a la Pica, i això no és massa fàcil de trobar.

A la pujada gairebé no l'he vist, però ara el refugi de Pinet (a sobre) estava esplèndid. És un dels refugis bonics del Pirineu.

També m'he entretingut una estona a fer algunes fotos de la imponent fageda, que he travessat de pujada amb la llum del frontal.

I a sota us deixo el recorregut. La neu no m'ha deixat fer una volta, però així tindré l'excusa per tornar-hi ! En total he trigat una mica menys de 4 hores per pujar, i unes 3 hores per baixar.

14 comentaris:

Raquel ha dit...

Iep!!! Jo la Pica fa molt temps que la vull fer!!!
Trobo que és impresentable que encara no hi hagi anat...
Sort que la Lu encara no l'ha feta i m'hi acompanyarà!! Je, je... però potser li diré que esperem a l'estiu, quan no hi hagi ni gel ni neu!!

QUIMI ha dit...

Disfrutar de la soledad es algo que enganxa,sempre i quant tinguis algú esperan-te a la tornada,es com un amor a dues bandes.
Bona caminada Joan!

Gatsaule ha dit...

Raquel, personalment et recomanaria que hi anessis pel nord dormint al refugi. Al refugi de Pinet, a més d'estar en un lloc bonic, també s'hi menja molt bé !

Quimi, a mi la muntanya m'agrada de totes les maneres possibles, però reconec que quan hi estàs sol és diferent.

PGB ha dit...

Joan, aixi m'agrada!
A tornar als orígens! ;)

Em sembla que m'hauré d'apuntar amb la Raquel i la Lu a pujar-la... és imperdonable! :S

mchesa ha dit...

Enhorabona per la caminada, unes fotos molt maques, especialment la tercera!

Gatsaule ha dit...

PGB, tu tampoc ? No ho hauria dit mai... En tot cas, si mai hi vols anar, et recomano el vessant nord. Jo el trobo molt més interessant que el sud.

Les fotos no tenen gaire mèrit, Gatta, feia un dia molt bo amb un aire molt net.

Jaumegrimp ha dit...

Alça Joan! tot i el braç la "cabra" tira al monte no? felicitats per l'ascensió. Jo la Pica per Pinet m'agrada fer-la a l'Hivern amb esquís, llavors gaudeixes d'un descens immillorable, que pots arrodonir baixant per la canal de riufred si és ben formada...però pel vessant sud també li trobo la seva gràcia, i dormint al petit refugi de la Vallferrera té el seu encant...però sobre gustos..

Anònim ha dit...

Aquestes fotos fan agafar fred!

Llorenç ha dit...

je je je!!! Joan, ha de ser molt guapo per la cara nord, per que per que anar-hi desde Vall ferrera, el camí em te enamorat! per mi es de les millors aproximacions que més m'agraden!

Mingo ha dit...

Carai Joan molt bé, mira que les primeres nevades son molt emprenyadores.
No el conec aquest vessant, suposso que el sud deu de ser més pesat, però jo en tinc uns bons records crec que el primer cop era l'any del centenari del CEC al 75, no cal que t'expliqui com era la logística. El segon cop amb el meu fill que tenia 9 anyets. Paro pq la canalla pensara aquest iaio....
Una abraçada, ara entenc per què no et trobo mai a casa, si fots aquestes sortidetes tan guapes.

Xavi ha dit...

Jo com el Jaumegrimp, un parell de vegades que he pujat per la nord i ha estat amb esquís. De fet la primera vegada anava amb ell. Segur que a l'estiu també és una ruta molt bona, com ho demostren les fotos, però una baixada tan llarga amb bona neu sempre fa més patxoca...

Blogmontagne ha dit...

Hola amigo,
Veo que Faure próximo una visita de vez en cuando en mi blog de montaña, pero que sigue siendo desesperadamente en silencio, incluso la barrera del idioma? Voy a hacer un mensaje en español, espero que los movimientos será bueno,
Nos vemos pronto, las montañas tuyo
Jean-Claude

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Guaita tú, com aquell qui res. Vas a "La Pica" com jo ara vaig al Tagamanent.
Que per a molts, molts anys!
Quan el braç estigui bé del tot no et dediquis només a escalar, eh?, que ens perdriem aquestes ressenyes.

Gatsaule ha dit...

Teniu raó que pel nord, amb esquís ha de ser una molt bona ascensió, i una millor baixada. A veure si aquest hivern ho puc comprovar, que la tinc pendent !

Llorenç, costa de dir quina banda és més maca, totes tenen la seva gràcia, però per darrera és més curt de cotxe !

Mingo, jo també vaig pujar-hi l'any 75 per primera vegada. Em sembla que aquella any vam ser uns quants.... Jo hi vaig anar amb els pares, que era molt petitet.....

Xiruquero, no hi pateixis, costarà que deixi de sortir a caminar. M'agrada massa !!