14 de set. 2008

La vall del riu Saldes, des de Guardiola de Berguedà

La temperatura ja ha refrescat, l'estiu és tan sols un record llunyà i les tardes són tan lluminoses com pertoca a la tardor. Al mateix temps, he anat recuperant la forma i em començo a atrevir a fer tirades més llargues, mig corrent, mig caminant.

Així que ahir vaig sortir de Guardiola de Berguedà cap el cap del Tossal, on em vaig trobar aquest vell caçador, que semblava perdut i em va seguir una estona.

Al cim, les vistes no són magnífiques, però si que apareix el Pedraforca al fons, que serà omnipresent durant gairebé tot el camí (a sota).

A l'altra costat del Llobregat es dibuixa perfectament l'altiplà de Sant Julià de Cerdanyola (a sobre) i, just al nord, la Tosa d'Alp ja ha rebut la primera emblanquinada (a sota).

El recorregut inicialment previst, volia carenejar per enllaçar amb l'itinerari de fa una setmana i arribar fins a Gisclareny, però no vaig saber trobar un camí que em portés fins al Roc dels Quatre Batlles i vaig continuar amb el pla B.

Aquesta segona opció que tenia al cap consistia en baixar per un vell camí que, en teoria, arribava fins al riu Saldes. La veritat és que, a mesura que anava baixant, cada vegada semblava menys un camí i al final estava totalment recobert d'esbarzers molt carinyosos, que se m'arrapaven delitosos a les meves cuixes nues i fràgils.

Què fer ? Doncs no podia fer gaire res més que continuar baixant, lentament, d'esgarrinxada en esgarrinxada fins que finalment vaig arribar prop del riu. Una solana sense esbarzers, però plena d'argelagues, li va prendre el relleu fins trobar uns indicis de camí que em van deixar baixar fins el riu, i trobar la pista de l'altre costat.

La pista segueix més o menys per la vora del riu, sota de Gisclareny. La intenció era d'arribar fins al Molí de cal Ferrer, però vaig adreçar pujant directament cap a Massaners fins trobar un d'aquests camins que darrerament han arranjat des del Consell Comarcal.

Es tracta de camins pintats de color groc i que, en alguns casos, recuperen antigues traces que s'havien perdut entre la vegetació (a sota).

Amb una darrera ullada al Pedraforca, vaig tirar avall per aquest camí ben senyalitzat i que encara es conserva bastant net de vegetació. De tant en tant, alguns pals indicadors ajuden a orientar-se. A veure si ben aviat aconsegueixo el mapa d'aquesta xarxa d'itineraris, ja que aquí només n'hi ha un tast.

La veritat és que el camí aquest no el coneixia i, mentre que alguns trams són poc interessants, n'hi ha d'altres que em van sorprendre molt favorablement. El mateix tram final entre el coll de Llenes i Sant Llorenç prop Bagà, que planeja paralelament al riu Llobregat (a sota, amb Guardiola al fons), n'és un bon exemple.

A sota deixo el mapa del recorregut, i aquí us podeu descarregar el track per gps per si us han entrat ganes d'anar-lo a seguir.

7 comentaris:

Xavi ha dit...

Hola Joan!
Com va la recuperació? Espero que bé. Ja veig que vas fent bones excursions, de descoberta de nous camins. Els llocs bons a vegades costen unes quantes esgarrintxades.
Records!

Gatsaule ha dit...

Va progressant molt lentament, Xavi, però tots els carnissers d'aquest ram diuen que va normal. Em sembla que serà llarg.

Sort que als que ens agrada la muntanya, quan no podem fer una cosa en fem una altra. Almenys així podem continuar disfrutant !

Selene ha dit...

No em recordis que ja ha passat l'estiu, que això de treballar no em senta gaire bé! I el fred encara menys!!
És bonic el Pedraforca, tot i que ara, cada vegada que el sento anomenar, em recorda un parell de bons amics que un dia, escalant-hi una via, els va començar una bona tempesta, vam haver de baixar a corre-cuita i un va acabar amb un turmell esquinçat...

Mingo ha dit...

Hola Joan
Sempre és agradable saludar-te i veure , que malgrat tot, continues disfrutant de la muntanya.

Gatsaule ha dit...

Ja veus que els hi passa als homes, Selene, no n'hi ha cap de ben fet del tot. Alguns tenen el turmell delicat i altres el braç.....

Però com a muntanya, has de reconèixer que el Pedraforca és excepcional !

Mingo, no és com abans, però tampoc està gens malament !

PGB ha dit...

Joan, i d'altres tenen el colze delicat... u_U

Una bona caminata, si senyor. A veure si poc a poc l'húmer es va posant a "puesto".

Ultimament estaríes orgullós de mí :D Ja van 4 vies llargues seguides sense fer cap totxo d'esportiva!
Homedes, Diedre Bonington, Sol desitjat i Caspa i càries (als ports aquestes dues últimes, falta fer la piada).

Però ara he rebut la trucada del Jclaramunt i Jaumegrimp que estan per Santllors i aniré a treure el cap :P

Gatsaule ha dit...

Molt bé, Pere, no n'esperava menys de tu !

Abans no faci molt fred, prova la Punsola del Cavall. Està molt ben equipada i es fa bé amb lliure i A0's. Segur que la disfrutes molt !

Com a mínim molta estona....