13 d’abr. 2008

Travessa de Montserrat: de can Massana a Collbató

Aquest dissabte, amb la Clara, hem fet una interessant travessa de Montserrat, aprofitant que feia un dia clar i lluminós després de les pluges del divendres. Aprofitant el fet d'anar en dos cotxes, hem sortit de can Massana i, en comptes d'anar al Monestir, hem baixat fins a Collbató.

En total, 6 hores efectives de caminar per uns camins a vegades massa enfangats.

La pluja d'aquests darrers dies fa que l'entrada de la primavera ja es noti a les basses, plenes d'aigua i de vida, amb un esclat de larves de salamandra, sobretot.


El recorregut és l'habitual del vessant sud, travessant Agulles (a sobre) i Frares (a sota), cap al pas del Príncep i el coll del Miracle.

Pel camí del coll de les Comes hem anat cap al Montgrós i, des del seu cim, hem recordat la pujada a la Roca Plana dels Llamps de fa uns mesos (a sobre).

Després hem baixat a travessar el torrent del Migdia i, tot girant el Camell, hem pujat a l'Albarda Castellana (a sota), que te el dubtós honor de ser el cim més alt del Baix Llobregat.

Dalt de l'Albarda hem dinat mentre miràvem divertits les aglomeracions de Sant Jeroni (a sobre) i fèiem temps per retardar al màxim l'entrada a "l'autopista".

Des d'aquí dalt destaquen el Montgròs i els Plecs del Llibre (a sota), sobretot el perfil esmolat de l'aresta Arcarons.

Entre la fauna de Montserrat, després d'haver-nos creuat amb cabres, salamandres i turistes, ha calgut arribar a Gorros i a la vista de Sant Benet per veure escaladors. Els primers del dia.

Finalment una baixada tranquil·la pel camí de les Bateries des de Sant Joan, fent una mica d'enveja als que acabaven la travessa Olesa de Bonesvalls-Montserrat, ens ha portat fins a les cerveses de Collbató.

5 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Bon dia Gatsaule.
A l'Oriol i a mi ens va fer ilusió poder-vos coneixer i saludar el passat dissabte mentre feieu la travessa de Montserrat.
Finalment no varem fer la via prevista perquè la roca estava mullada i varem arribar-nos a les vies de la cara sud del Gorro.
El diumenge varem anar a la Vinya Nova per repetir l'Aresta Ribas i al sortir de la 2ª reunió, després de passar els dos ponts de roca amb cintes velles que hi ha als primers metres de la tirada, ja no varem veure cap més assegurança i arribar fins la sabina que es veia a uns 7 o 8 metres més amunt ens va semblar massa exposat i varem decidir baixar. Jo recordaba la via més assegurada despres del reequipament que es va fer fa uns anys. Tu que l'has fet fa poc, recordes si hi ha alguna seguro o realment cal anar-hi a pel ?

A veure si algun dia tornem a coincidir i fem una escalada plegats. Tinc ganes d'anar a coneixer la zona que has obert al cingle de la To.
Gràcies de nou per les excel.lents ressenyes que ens ofereixes.

Joan

Anònim ha dit...

Excel·lent ressenya com sempre, sigui caminant, escalant o corrent, segueix així !

Gatsaule ha dit...

Joan, em sembla que quan vam anar a l'Aresta Ribas ja estava així, perquè recordo haver posat alguna peça per reforçar aquest tram. Tot i que fa tan temps que em puc confondre, i com que no surto mai sense el meu joc d'aliens.....

Abans d'anar al Cingle de la To fes-me un correu a gatsaule@gmail.com
i t'enviaré el croquis actualitzat de tota la paret, que cada setmana canvia.

Xavier, gràcies a tu per donar-me idees, que n'aprofito més de les que et penses ! Si no ens veiem abans, fins la Núria-Queralt !

Pekas ha dit...

Una bona sortida... i unes fotos molt maques...

Aquesta es una d'aquelles sortides que faig un parell de cops l'any.. en sentit invers que tú... i inclós .. en alguna ocasió... amb vivac inclós al Montgrós... :-)))

Montserrat es "BRUTAL"....

Eli ha dit...

Hola, el passat 26 d'octubre vaig perdre la càmera de fer fotos per la zona de Can Massana, Montserrat. És una canon de color blau amb la funda de color verd. Dins de la funda hi havia 2 aglans de garric grans.
Si us plau, si podeu fer-ne difusió us ho agrairia moltíssim.
Dins la càmera hi ha un munt de records i moments que no volia perdre.
Elisabet (epuig6@gmail.com)
Gràcies!