4 de febr. 2008

Plecs del Llibre: via Francesc Casanovas

Aquest dissabte, amb la Lu, vam tenir la mala idea d'anar a Montserrat, concretament als Plecs del Llibre. I dic la mala idea perquè la realitat és que ens vam pelar de fred. Però la possibilitat d'anar a la Francesc Casanovas va tenir més força que els núvols que tapàven el massís i que, contràriament a les previsions, no van deixar-nos en tot el dia.

A dalt he deixat una ressenya aproximada de la via, més o menys semblant a les que corren per internet. Cal dir que la via és molt maca, està ben equipada i que la roca és extraordinària. Tan sols sorprèn una mica el darrer llarg, que va pel lloc més difícil a la dreta de l'aresta per intentar no trepitjar la clàssica i oblidada Aresta del Sol.

Això si, per anar-hi vam seguir els consells que donen a l'antiga guia dels Ecos d'en Rodés i en Labraña (paràgraf a sota), i vam agafar els peus de gat.

El primer llarg puja fàcilment fins a una balma, on comença un llarg de placa d'aquells tan bonics que ens regala de tant en tant la roca montserratina: fi, vertical, ben assegurat i on cal anar buscant les millors preses a dreta i esquerra. Encara que amb el fred que feia costava de trobar-se els dits !

A sobre se'm veu a mi a mig llarg, i a sota a la Lu poc abans d'arribar a la reunió.

El tercer comença explosiu (a sobre, la Lu iniciant-lo), però es va tombant i l'escalada es torna bonica i senzilla fins la R4. Després arriba el llarg clau, amb un pas obligat de 6a on flanqueges cap a la dreta directe al buit, just entre el quart i el cinquè espit.

Vaja, penso que és 6a, perquè només el vaig poder superar després de mirar-lo bé i patir una lleu caiguda. Clar que sense haver llegit la història de terror al blog del Jaumegrimp i el fred intens, potser no m'ho hauria mirat tant i la cosa hauria tingut un millor final.

En tot cas, el llarg és compacte i vertical però amb molt bona presa i només afluixa arribant a la reunió (a sota).

Un rappel fins al peu de l'Aresta del Sol (a sobre, a l'alzina on comença), i ja només cal seguir la carena i el camí pel bosc fins retornar prop del peu de via, aturant-nos a gaudir de la meravella dels Plecs del Llibre (a sota) amb la magnífica Aresta Arcarons la dreta de tot.

18 comentaris:

Xavi ha dit...

La primera vegada que la vaig fer també em vaig haver de mirar bé el pas de la cinquena tirada, bastant finet i amb timba. Sigui com sigui una via molt agradable en un lloc encisador. Llàstima del dia gris, no es disfruta tant l'escalada.
A reveure!

Miquel Sabadell ha dit...

Ei si!!esta força bé aquesta via... recordo el segon llarg finet , els del mig més tombadets..,l'ultim molt guapo amb molt bona presa i ben assegurat. nosaltres quant vam arribar a dalt vam pujar fins el montgros i vam baixar caminant pel cami normal...recordo arribar tard a la feina ...molt guapa la zona!!

Fins Ara!!

Gatsaule ha dit...

Si, el fred ens va amargar una mica l'escalada perquè ens vam haver de penjar més d'un cop per escalfar-nos les mans. I dalt la carena bufava un vent fort i glaçat que ens va impedir de pujar fins al cim del Montgròs, que era la intenció inicial.

Unknown ha dit...

Es veu amb molt d'ambientillo aquesta via, no?? Esteu fets uns bous!!

Vlady ha dit...

Precioso.. gendarme?

Salu2

Mingo ha dit...

Ostia no m'imagino la segona tirada amb fred, llàstima del vent, per que la pujada al Montgros i la baixada pel camí, és una excursió molt maca.
El llibre que esmentes n'hi han moltes de coses com aquesta. Si et llegueixes la panxa del bisbe (varients canaletes)t'agafa por, i si el portes el llibre per fer la Sanchez- Martinez de Diables fas la variant de sortida que encara no estava oberta. Sort que ara tenim internet.
El teu blog molt xulo, voldria posar-hi un link en el meu, amb el teu permis. Cada setmana et segueixo

Anònim ha dit...

Felicitats per la via!!
i per la recuperació del peu i el turmell!

Llorenç ha dit...

Ostres Joan!!! que t'estàs entrenant per fer alguna invernal?!?!?je je je!
mira que mai l'he feta! sols l'aproximació fa pal!

Guapes les fotos i amb molta verticalitat!

Gracies per la ressenya!!!ara ja puc anar-hi jo!!!je je ej!

Anònim ha dit...

M'has fet recordar cuan la vaig fer l'any passat al mes de febrer! també va fer una raski wapa i en la R4 es va entra un vendaval amb 4 gotes xulo!

Wapa la via... i, encara no ho he fet, peró es pot fer una combinacion per fer un dia de metres monserratins "trankils": es pot fer com aproximació la "miguel-bego-kush" i despres a per aquesta i un cop rapelat a per una de les vies de la sud del mongros... ben be uns 600 m escalats.

Pekas ha dit...

Guapa vía... quan nosaltres la vem fer... va fer un sol molt agradable... Va ser una vía que vem disfrutar molt...

Salut i muntanyes..!!!!

lux ha dit...

Bones!!

realment un d'aquells dies que tens un doble sentiment:
per una banda aquest de què el fred et fa sentir incomode , sense acabar de disfrutar i de l'altra la sensació reconfortant de vèncer les dificultats, d'aconseguir superar el pas, el llarg, la via malgrat costi.
Això més la sensació de sol.litud, i d'ambient salvatge que te aquesta zona de Montserrat en un dia així...val la pena!
gràcies per la jornada!

edelweiss ha dit...

eis smbla una via preciosa...xo insisteixo: kina recuperacio mes xunga!
jo avui he nat a fer l'Alta Fidelitat que crec k tu vas fer fa poket tb no???
ale...bones trepades!

Gatsaule ha dit...

Kletterer, no l'has feta la via ? Tens por d'avorrir-te ? Segur que t'agradaria !

Vlady, más que un gendarme son un grupo de gendarmes juntos, que simulan los lomos de varios libros.

Mingo, evidentment, per això estem. Es divertit saber que a l'hivern som molts els qui pringuem.

Gràcies, Clara, però encara falta una miqueta.

Aspavil, l'aproximació és quasi tan maca com la pròpia via. El camí dels Francesos es fa molt bé.

Jose, m'apunto la combinació per un dia amb més caloreta i més llum. Gràcies.

Pekas, desaparegut, a veure si coincidim algun dia !

Lu, va ser una llàtima no arribar dalt del Montgròs, hi haurem de tornar amb millor temps.

Edelweiss, creus que seria millor sortir amb bicicleta ? Em molesta més caminant que escalant, el peu, però es va recuperant malgrat que l'estrebi.

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Ep Joan, amb el temps d'aquest cap de setmana té merit la via! però clar amb l'escalfada de l'aproximació no deurieu notar el fred al començament...sento que et "traumatitzés" el meu relat del quart llarg, però ja vas veure que sense dramatismes, però que s'hi ha de posar ganes per fer el pas, i si amés ho fas amb els dits gelats com us va passar a vosaltres...Felicitats per l'activitat.

Raquel ha dit...

Ei Gatsaule!! Que tu i la Lu esteu fets uns craks!!

Jo encara no l'he feta... i veig que cada vegada em queda menys gent que es trobi com jo... així que si la Lu i tu la repetiu per assaborir-la amb solete... m'apunto!! Je, je!!

Si no... també hi ha l'opció kletterer, que ara he vist que tampoc l'ha feta!!

Gatsaule ha dit...

Jaume, realment el fred ens va fer anar força disminuïts, tinc ganes de repetir-la en condicions normals. I quan vaig arribar a l'espit amb la bagueta em vaig penjar a mirar-m'ho, i va ser el pitjor de tot !

Raquel, el dia que vulguis hi podem anar. Fins i tot encadenar-la amb alguna altra d'allà dalt.

Klettermax ha dit...

ayer la escale y me quede solprendido al salir del cuarto largo. no me estranya si es un 6a. yo tambien daria a esto pasos ese grado. el tramo demas es muy expuesto. por eso mola repetirla y ir de primero.
el ambiente es una pasada montserratina en el santuario de la escalada mistica de ecos.

Gatsaule ha dit...

Klettermax, tengo ganas de repetir algun la via, sólo para ver otra vez este paso... Enhorabuena, es una via muy bonita!