27 de gen. 2008

Agulla dels Tres Ponts: Aresta Idíl·lica

Aquest divendres volíem fer-ne alguna per l'Alt Urgell amb el Pep, i finalment ens hem decidit per anar a aquesta curiositat geològica que és agulla dels Tres Ponts (a sobre). Diuen que de tota la zona de Sant Honorat és la que té millor roca, així que prefereixo no pensar com deu ser a la resta.

Tot i que a sota he copiat la ressenya que van publicar al Vèrtex nº 211, la millor explicació de la via i del seu descens la trobareu al blog de l'Starfisherman. Encara que ell comenta que no va necessitar posar res, els aliens i les bagues savineres no sobren en algun punt de la via.

La roca és un conglomerat semblant al de Sant Llorenç: matriu argilosa molt abundant, poc ciment i còdols paleozoics abundants. A sobre veiem un còdol calcari de la formació Griotte (Devonià superior) que inclou un fòssil de Goniatit, un cefalòpode precursor dels Ammonits i dels calamars i sípies actuals, que vivia tranquil·lament al fons del mar fa uns 370 milions d'anys, sense saber que ens serviria de presa d'escalada.

Molts còdols són de pissarres i esquists, i tot plegat fa que de tant en tant se te'n trenqui algun. I sempre sense avisar !

Tot i que pensàvem tenir un bon dia, vam començar amb boira espessa (a sota, inici de la via ajudat pels estreps), que ja no ens va deixar en tot el dia.

Després d'un inici durillo amb un pas força contundent abans del primer parabolt, la resta del primer tram és bastant còmode (a sobre, arribant a la primera reunió). Després de la R3 ve un replà on cal caminar uns 50 m fins el peu de les tres darreres tirades, més maques i difícils (a sota).

La quarta és la millor, comença en lliure per placa i fissura (a sobre), continua en artificial per un desplom pronunciat i, després d'una sortida en lliure molt divertida i en flanqueig, s'arriba a un petit nínxol on hi ha la reunió (a sota).

Després d'un tram de 4 parabolts en A0/A1 i una altra sortida en lliure divertida, la paret es va tombant fins al cim. I aquí comença la segona part de l'escalada: el descens en rappel.

Són un total de 5 rappels: 15, 50, 30, 20 i 30. A sota veiem al Pep muntant el primer que et deixa a un collet.

Del segon rappel millor no parlar-ne gaire, s'ha de tastar per entendre'l. Però mentre baixes i vas veient com les parets cada cop estan més separades (a sobre), tens una mica la sensació de l'arcàngel que baixa a donar la bona nova als pastors.

A sota podeu veure'n un petit video:



Però el més curiós de tot són els tres rappels següents, encaixonats i complexos, on no val a badar si no et vols convertir en un tascó ben empotrat. La vegetació encara ho dificultat més i, si no, tan sols cal veure aquesta petita filmació d'exemple:


13 comentaris:

Raquel ha dit...

Ei Gatsaule!!
En veure el primer video he pensat: uaahhh, quina passada de ràpel, val la pena anar a fer la via ja sols per gaudir del ràpel!! Però en veure el segon video... je, je... vaja, que ja no ho tinc tant clar!! Je, je!! Ja deia jo que millor anar sense motxilla... je, je!!

Gatsaule ha dit...

No, no, ara està molt més neta, la canal ! El Pep ja se'n va ocupar...

I pensa que tot penjat del baudrier encara és pitjor, amb tanta mata !

Tot bé per Montrebei ?

Kutrescaladors ha dit...

Ostres Joan!!! al final l'has fet!!! t'has adelantat! ja va be, així ens heu netejat i força el descens!!

gracies!! Te bona pinta, ara amb les teves referencies i les del Pere la cosa sembla molt més fàcil...

i escalant en divendres!!! quin morro!!!

Star Fisherman ha dit...

Quins bons recors tinc d'aquesta via. Molt bona l'aventura... ja pots imaginar-te com son els rapels "encaixonats" amb "NOCTURNITAT" i "ALEVOSIA"....
Felicitats!
Ens veiem aviat..... vens aquest diumeng a Oliana?
T'haig de passar algunes fotes teves força interessants.... mmmmm...

Vlady ha dit...

Nunca me ha tocado escalar con niebla...pero tiene que ser toda un experiencia.

Salu2

lux ha dit...

Bones!!
moltes gràcies per la neteja.. ;-)
i per la info!jo encara la tinc pendent!

ara que m'he quedat encallada ..
en aquest terme que no entenc gaire be de ...
"sortida de l'artificial molt divertida" ..
;-)))
glups...

Avant!!

martulinaa ha dit...

Llàstima de la boira...
Aquest rappel el vull tornar a fer jo!!!
ara que has netejat la baixada s'hi hauria d'anar.. ;-P

Gatsaule ha dit...

Kutres, de fet hi vaig anar gràcies a vosaltres, he, he,...

Star fisherman, ja me les estàs passant, les fotos ! Vaig pensar molt en vosaltres mentre baixava i m'imaginava rappelant per allà de fosc, no us vau encaixonar enlloc ?

Vlady, que raro, aquí es bastante habitual escalar con niebla, por lo menos a primera hora. Hace frío pero le da un toque mágico al ambiente.

Lux, són aquelles sortides que tan bé coneixes, i que abans de fer-les hi passes una bona estona "ballant", a veure si mentrestant s'aplana el tema !

Martulinaa, no m'estranya que tinguis ganes de tornar-hi, és un lloc especial.

Xavi ha dit...

Hola Joan, per fi has tastat el magnífic conglomerat de Sant Honorat i has fet el millor ràpel del món jeje...Jo tinc ganes de repetir-la perquè quan la vaig fer no duia la càmara de fotos. A la dreta n'hi ha una del Picazo que també està prou bé, la "Retiro Espiritual" (de cinquè grau) i pots pujar fins a dalt dels cingles on hi ha molt bones vistes.
Records!!!

jaumeppiqueras ha dit...

Ep Joan! quina via més especial no?
vertical i amb roca dubtosa...com la roca "secretiva" de Sant Llorenç del Munt, no m'extranya que al Xavi li agradi...molt bons els videos, si us veu el servei de protecció de la natura!
Ja fa dies que la tinc al punt de mira, l'efecte blog no? ens anem inspirant mutuament.
Salut i a tibar.

Gatsaule ha dit...

Ja la miraré, Xavi. Tot i que la roca no és massa bona, el lloc és màgic i sempre m'ha agradat molt, ni que sigui per anar-hi a passejar.

Jaume, acostumat a Sant Llorenç, fins i tot la trobaràs molt sòlida la roca. Quan hi vagis, ja explicaràs què et sembla el primer pas....

I la branca era seca !

Miquel Sabadell ha dit...

Ei Joan, la via fa bona pinta amb rapels divertits i tot!
Jo he estat bastant desconectat de l'escalada i el bloc aquest mes , per motius familiars...

me'n alegro de que estigis recuperat del tot!

Gatsaule ha dit...

Miquel, encara no estic al 100 %, però em sembla que ben aviat podrem tornar a intentar de fer-ne alguna.