22 de jul. 2007

No vam anar a lluitar contra els elements...

Tal i com comentava en el darrer post, vaig marxar tres setmanes als Alps amb uns objectius molt concrets, pels quals m'havia preparat a consciència. No n'he aconseguit cap dels tres, per tant caldrà tornar-hi amb millors condicions...

La primera setmana ens vam instal·lar a la bonica Auronzo (a sobre), amb en Mohawk i l'Ozzy, prop de les Tre Cime que es poden veure al fons, I la pluja ens va fer una rebuda diguem que espectacular !

La Comici de la Cima Grande (a sobre) s'havia convertit en el torrent de desguàs de la cara nord, i ja la vam abandonar d'inici. I amb el Mohawk amb problemes d'esquena, amb l'Ozzy ens en vam anar a pujar al Monte Paterno (a sota) per la ferrata De Luca Innerkofler baixant per la cresta del Bodenknoten.

Una sortida tan interessant com espectacular i poc complicada que ens va deixar molt bon gust de boca.

Després d'un altre dia de pluja, les previsions auguraven bon temps pel darrer dia d'estada a la vall. I realment va fer molt bon dia, i a primera hora ens vam encaminar cap a l'spigolo Giallo de la Cima Piccola. Però el que no ens havíen explicat va ser que cauria una forta nevada i que baixarien les temperatures. El cotxe marcava -1ºC i amb el fort vent, l'escalada era gairebé impossible.

A sobre podem veure com estaven les roques del camí quan intentàvem arribar a peu de via.

Així que vam dedicar el dia a fer esportiva, tot i el fred que hi feia i els ruixats que ens anàven saludant. De fet, el darrer ruixat de neu no ens va deixar arribar a les Cinque Torri. A sota podem veure com pateixen els "lolos" als 6b de les Dolomites....

La segona setmana estava instal·lat a la vall d'Aosta amb la intenció, entre altres, de pujar amb el Pep a l'Aiguille Noire du Peuterey per l'aresta sud. Una via llarga i complexa on hi preveiem un bivac.

El mal temps va continuar, i les pluges, a baix, i les nevades, a dalt, també. L'estat de l'agulla (a sobre) ens va convidar a desistir.

Però com diu el lema d'aquest rellotge de sol de la Valseveranche (recorda't de viure) no ens vam deprimir i vam buscar un objectiu bonic, interessant i sense neu. Així que vam poder escalar la via Malvassora (500 m, IV+) del Becco Meridionale de la Tribolazione (a sota, la via recorre l'esperó del mig de la paret sud). Una via genial de gneiss, amb un desnivell de més de 1.000 m des del cotxe fins al peu, garantia de tranquilitat.

La tercera setmana ha tingut un caire més familiar, instal·lat amb els meus fills a Bormio, a la capçalera de la Valtellina, però sense objectius concrets més enllà de conèixer la zona i fer unes quantes caminades.

Una setmana de temps collonut i temperatures altes, i una matinada vaig poder escapar-me sol per pujar al Gran Zebrú (a sobre), un cim amb una cara nord mítica gràcies al Kurt Diemberger i a la famosa merenga que l'encapçalava quan ell hi va pujar.

Ara pràcticament desapareguda.

10 comentaris:

Mohawk ha dit...

Bé, almenys l'última setmana no vas pringar... m'alegro que almenys amb els teus fills poguessiu fer algunes caminades...

Ja caurà el Spigolo giallo, però com els 6b siguin com el de la foto, farem uns A0's de la muerte!!

Ens veiem dilluns!!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Benvingut! ja trobava a faltar les teves piades; quina llàstima de temps, però als Alps ja se sap, d'aqui deu dies marxo a Bionaz a la Vall d'Aosta per estar-mi dues setmanes amb la intenció de fer Alpinisme tranquil, que ja escalo tot l'any, a veure si fem un 4.000 tota la familia.
Benvingut de nou!

Anònim ha dit...

Benvingut de nou Gatsaule!
Almenys la pizza, el vi i el licor de Sardenya estaven bons, no?
Ah! A més vam pujar el Paterno, no hem deixat les Dolomites amb les mans buides.

Aufwiedersehen!!!

Jortx ha dit...

Benvingut de nou alpinista!

Llàstima tot això del mal temps, però sempre s'hi pot tornar i acabar la feina, que les muntanyes no es mouran pas de lloc.

Fins aviat :)

PGB ha dit...

Esta clar que el temps et va jugar la mala passada pq tornis a les dolomites amb el bou del PGB pq et monti la Comicci amb un plis plas i no amb el Mohawk (que nomes fa 7c a l'estiu)...

(noti's la ironia hehehe)

Una llastima per les grans escalades previstes pero finalment, veu poder fer alguna cosa. Aixo als alpinistes ja ho sabeu! :D

Fins aviat granjefe!

lux ha dit...

Benvingut!!

vaja amb el temps.. sempre te alguna cosa a dir...

si com deia Messner, crec ;-), un objectiu assolit és un somni destruit...
així pots seguir sommiant...i aviat cauran.

si mentrestant veu poder aprofitar i fer alguna cosa més tampoc esta tan malament... :-)

Ara que espero que les dolomites ja n'hagin tingut prou de pluja ;-))

Una abraçada!!

Gatsaule ha dit...

Jaume, a Aosta disfrutaràs moltíssim. Hi he estat tota una setmana i la quantitat de possibilitats que té és immensa. Si et cal informació, ja ho saps.

Ozzy, ahir et vaig trobar a faltar. T'haurien agradat les "rampetes" d'aproximació a la Mòmia...

Jortx i PGB, a veure quin dia ens veiem per la nord del Pedra ! Tinc algunes combinacions pensades de vies que segur que us agradaran !

Lux, pots estar tranquila, que a les Dolomites ja hi va caure l'aigua de tot l'any !

Anònim ha dit...

Bones pare! Si que parles poc de nosaltres dos eh!!! :-( ja se que no va ser res de l'altre món però amb una stambeco i amb un enginat què vols fer? jejeje (està ben escrit stambeco?)

Apa, fins aviat! i després no et queixis que no entro mai al teu blog... Petons!!!

Gatsaule ha dit...

Tranki Marc, que això tot just ha començat....

Pekas ha dit...

Benvingut de nou...companyer...!!!!

:-))))))))))

Els Alps...el temps... ja se sap...
sempre queden els bons records... les vivencies compartides...

Les muntanyes conituen a on las vas deixar... de segur et continuaran esperan... :-))) de mentres... la vida continua...
:-)))))))))))))))))))))))

Un saludo ple de muntanyes...!!!