3 de maig 2007

Glòria a la Miranda de can Jorba

Encara que el títol sembli una oda poètica, no és més que el nom d'una de les vies que s'han obert darrerament a la zona de can Jorba (a sobre), a l'esquerra de la sol, solet. La vaig veure al darrer Vèrtex (núm. 211) i, juntament amb la Josep Maria Andreví, em va cridar ràpidament l'atenció.

Així que ahir a la tarda hi vaig anar a treure el cap. A la foto de sota he posat el recorregut aproximat de la via, però si algú vol veure la ressenya completa, la pot trobar a Onaclimb.

Poc abans d'arribar-hi, podem veure a la paret una escletxa molt femenina (a sobre). Dins hi ha un niu que em semblar d'un roquerol, aquests ocells semblants a orenetes que ens acompanyen sovint quan escalem, i que van fent vols rasants i picats arran de paret mentre busquen alguna cosa per menjar. De moment sembla que no ha criat, però en tot cas intentem no emprenyar-lo massa.

L'escalada comença per una placa de roca molt bona (a sobre) i amb un petit desplom de bon passar. Aquí la ressenya hi posa V+, però ni aquest pas ni el del final de tot m'ho han semblat. En canvi poc abans de la primera reunió, un flanqueig aeri i finet ressenyat com a V, m'ha fet rumiar una bona estona.

Després la tònica canvia i la via va resseguint fissures amb passos curts de placa fins dalt de tot (a sota). Cal dir que la roca és bona, però l´hi convenen repeticions per ser òptima. El què si que és òptim és l'equipament, crec que no cal portar res més que les cintes exprés.

A la foto de sobre podem veure la placa final del tram posterior al pas teòric de V+,des de la quarta reunió. Les quatre reunions són rapelables, de manera que amb una corda de 60 m fem.

En resum, una via que m'ha fet venir ganes d'anar a la del costat, tot i que com podem veure a sota, vaig arribar a peu de via un pèl ajustat de temps !

5 comentaris:

PGB ha dit...

Carai, quina via més ideal per una tarda! Com envejo els teus horaris Joan! Això de plegar a les 6 sempre és mortal :_(

Mohawk ha dit...

El que és curiós és que visqui un roquerol en una fissura "tan femenina", vols dir que no entra i surt? :P :P


Per cert Gatsaule, he vist diferents ressenyes del Spigolo Giallo, i en una diu 6a+ i a l'altra 6c ¿?¿? A veure si encara serà més difícil que la Comici, ja,ja,ja...

Ens veiem!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Hola Gatsaule! quanta activitat...es veu atractiva aquesta via, l'haurem d'anar a fer.
Per cert on és la Mel i mató? a Roca Naireda? on puc veure la ressenya.
Endavant!

Gatsaule ha dit...

Jaume, la ressenya que demanes la trobaràs aquí:
http://www.onaclimb.com/luichy/
nariedapost.htm

Mohawk, si només és 6c no et deu fer por, no ? Tu refia't de la que et vaig passar, que depèn per on t'ho agafes que surt una cosa o una altra.

En realitat l'ocellet entrava i sortia, que és el que volen fer tots els ocellets quan veuen una fissura així, no ?

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Gatsaule, vaja humor britànic que et gastes...hi he caigut de quatre potes, per cert, les postres de músic no són precisament el Mel i Mató...però bon acudit si senyor!