13 de maig 2006

De Ripoll a Berga, tot i la pluja

Aquest era un d'aquells projectes que em venien donant voltes al cap des de feia uns quants mesos, més concretament des que em vaig assabentar que els dissabtes al matí l'únic autobus de línia que sortia d'hora, anava cap a Ripoll a 1/4 de 8.

Va ser saber-ho i començar a preparar l'itinerari, una tasca que al principi semblava complexe perquè per venir des de Ripoll les possibilitats són grans. En aquestes situacions cal començar per estrènyer el cercle. Caminant o corrent ? En un dia o en dos ?

Una vegada respostes les preguntes em van aparèixer 2 itineraris molt interessants per fer en dos dies: un pel nord, carenejant pels Rasos de Tubau i el Catllaràs, i un altre més pel sud, enllaçant les serres de Vinyoles i del Picancel. Però d'aquests en parlarem algun altre dia, quan els hagi provat.

El tercer itinerari el tenia previst per si anava sol i tenia ganes de matxacar-me. I a fe que ho he aconseguit. Deu ser l'itinerari més curt i més planer entre les dues capitals, sense deixar de ser interessant. Calculo que la distància deuen ser entre 60 i 70 kms, el desnivell més gran del què em pensava, i el temps que hi he trigat han estat 6 hores i 10 minuts.

Tot això sempre és una mica relatiu, perquè avui ha estat plovent gairebé tot el matí, amb el que té d'emprenyador i he trobat els camins molt enfangats. Alguns exageradament enfangats. Però no ha fet tanta calor i potser una cosa compensa l'altra. També he pogut disfrutar de la companyia de les salamandres (foto de la dreta) que la pluja ha tret a pasejar.

El recorregut l'he començat al centre de Ripoll, on he anat a buscar el GR-1. Aquest camí marcat puja cap a l'ermita del Remei i al nucli de Vallespirans. Aquí cal deixar-lo quan gira cap al sud i seguir planejant en direcció oest voltant la serra de Matamala (foto de dalt) fins al Puig de Viladonja. Aquí una pista baixa a la riera de Merlès on retrobem un camí marcat: el GR-241.

Aquests senyals m'han acompanyat fins el cobert de Puigcercós i el santuari de la Quar (al costat). Per sort aquí la pluja ja havia parat i baixant cap a la Portella m'he anat eixugant. El final del recorregut ja era evident: collada de Mascaró, pont de Pedret i Berga.

Una experiència molt interessant que s'haurà de repetir, i un bon test per comprovar la forma física !!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Joan, aquest recorregut l'has fet a peu o corrents? Està ben indicat i es pot seguir fàcilment si no és coneix previament el terreny? Quin desnivell?
Que tal seria un recorregut sortint de Berga i seguir l'itinerari que has fet a l'inrevés, dormir a Ripoll i a l'endemà tornar per Tubau i Catllaras?
Felicitats!

Gatsaule ha dit...

Corrent, corrent, tan sols he caminat un 5 % del recorregut. Penso que és massa llarg per fer-lo caminant en un sol dia, si corrent he trigat 6 hores, imagina caminant !!

Jo no coneixia la major part del recorregut, i entre les marques de GR, la intuició i els mapes que de tant en tant em mirava, no m'he perdut enlloc. La volta que dius es odrai fer dormint a Matamala, però no deixa de ser molt llarg.