Aquests dies, amb la Clara, la Carme i el Pep, hem aprofitat per marxar a Mallorca a fer-hi la ruta de la Pedra en sec. És un itinerari que travessa tota la serra de Tramuntana. Nosaltres hem fet alguna variant, 6 dies en comptes dels 8 oficials, i pujant a tots els cims que s'han acostat a la ruta.
Reconec que m'ha agradat molt, tota la serra de Tramuntana i els seus camins empedrats que van de carbonera en carbonera, de marge de pedra a casa de neu, de poble a poble, respira un cert aire d'antigor, de feina ben feta.
El paisatge és magnífic, sempre amb el mar de teló de fons, i hem tingut la fortuna de gaudir de bon temps tots els dies, sense que la calor ens hagi emprenyat massa.
L'itinerari el vam engegar a Sant Elm, després de fer nit al port d'Andratx, i just començar a pujar, ja ens va sorprendre l'illa de sa Dragonera (a sobre). Un primer dia llarg que ens va portar a sa Trapa i a pujar la mola de s'Esclop (a sota), abans de baixar cap a Estellencs.
Un primer dia on ja vam aprendre moltes coses de la muntanya mallorquina, amb els seus passos elevats sobre els filats, la pedregositat dels camins, i les grans extensions de càrritx, que en moltes ocasions actuen com una mena de trampa que fa entrebancar o patinar al caminador despistat!
D'aquesta primera etapa també n'han quedat alguns detalls, com l'abundància d'ovelles i cabres, o la particular senyalització que trobem a les carreteres que travessen el camí:
El segon dia, que anàvem vestits amb els colors del parxís, ens vam trobar amb un tram en que un propietari ha vetat el pas pels camins de la seva propietat. Allà tens dues possibilitats, o seguir la carretera cap a Banyalbufar, o pujar a la mola de Planícia, que és el què vam acabar fent.
Un dia llarg que vam acabar més contents que altra cosa a Valldemossa.
D'allà vam fer un tram de l'anomenat camí de s'Arxiduc, que travessa la carena i puja al Caragolí, per baixar després a Deià.
A la ruta no l'han batejada com a ruta de Pedra en sec per atzar. Molts trams del camí estan empedrats i contínuament travessem vessants amb terrasses que encara es veuen molt actives. Tot plegat agafa un aire com de paisatge endreçat.
Durant la caminada creuem per 5 refugis actius. N'hi ha un altre en construcció i 2 o 3 més en projecte. Tot i que el menjar és bastant millorable, he de dir que el tracte rebut ha estat molt bo i el preu més que raonable.
De tots ells, el que està més ben situat és el de Muleta, prop del port de Sóller, enfilar dalt d'una cinglera que cau directament al mar. Des d'allà, mentre esperàvem el sopar, vam poder gaudir de l'espectacle d'uns dofins que jugaven darrera d'una barca (a sobre).
De bon matí, tot pujant a Sóller, ens vam fixar en el seu magnífic port. Ja no tornaríem a ser prop del mar fins a l'arribada!
De Sóller, el camí puja pel nucli de Biniaraix cap a la part més elevada de la ruta, l'embassament de Cúber sota el Puig Major. Després el camí se'n va cap al refugi dels Tossals Verds, on hi vam arribar fent una petita drecera ben curiosa.
Del penúltim dia què més us puc explicar? Que vam pujar al Massanella, el segon cim més alt de la illa, que vam passar pel santuari de Lluc seguint l'empedrat camí vell....., i tantes altres coses!
El darrer dia la ruta transcorre planera cap a Pollença seguint un itinerari de pistes i camins vora la carretera que no ens feia el pes. Així que vam preferir improvitsar pujant al puig Tomir, potser el mirador més privilegiat de tot l'itinerari, des d'on es veu una gran part de l'illa i, clar, el nostre destí final.
I així vam arribar a Pollença, el dijous a la tarda, amb temps de sortir a passejar, menjar unes panades de carn i uns robiols de cabell d'àngel i, havent sopat, entretenir-nos amb la processó de dijous sant....
Hem caminat i hem conegut una mica millor l'illa i la seva gent, també hem pogut tastar el seu menjar dolç, mentre escoltàvem el seu parlar salat.
Al mapa
de sota es veu l'itinerari que vam seguir, i que podeu trobar al
Wikiloc dividit en les 6 etapes.
Aquí hi trobareu la informació oficial sobre la ruta.
