Seguint amb les rutes del llibre "L'Alt Berguedà en 27 itineraris" de Cossetània, avui hem anat a pujar a una mena de cinglera que hi ha damunt de Bagà anomenada Roca Tiraval (a sobre). És un cim realment curiós, i és que no n'hi ha gaires com aquest en que la part final sigui de baixada.El camí surt directament de Bagà i fa una volta a la vall del torrent de Turbians. Primer puja per la carena i, seguint una pista, entra per un sender molt agradable dins de l'obaga (a sota). Allà dins, vas pujant enmig d'un bosc espès i humit que no et permet saber masssa on estàs, seguint un rastre evident que no fa gaire que han netejat.

De cop, s'arriba a la carena, dalt de la petita roca dels Quatre Batlles, que té una bona perspectiva del Pedraforca (a sobre) i de tota la seva vall.Després, el camí planeja per la solana a buscar la collada de Turbians i travessa les feixes bastant destrossades d'on hi havia cal Misèria (a sota), i de Rocadecans.

De la collada en surt un camí ben marcat cap a la Roca Tiraval, primer en pujada suau i després en clara baixada fins al cim. De fet, el cim tan sols destaca per un màstil inmens amb una senyera, que amb prou feines es veu a través dels pins. També ens ha fet gràcia de trobar-hi un delicat pessebre (a sobre).
Però el que destaca més d'aquest punt és la vista que té, amb el Pedraforca al darrera i el Penyes Altes al davant (a sota).
I una vista a vol d'ocell sobre la vila de Bagà (a sota).
Ja només ens ha quedat desfer el camí cap al coll de Turbians, i endinsar-nos a la vall homònima per desfer el desnivell pujat. El camí, abans de deixar l'obaga, passa per la font de Turbians que l'hem trobat en molt mal estat, i pel costat del bonic faig de les vuit soques (a sobre).













































