Les anomenades quatre agulles de Comalestorres (a sobre), no deixen de ser una mateixa paret dividida en quatre parts, més grans i més altes com més cap a la dreta. Així que després de baixar del Pistatxo assassí, busquem una via per completar la jornada però que no ens espatlli les bones sensacions que ens ha deixat la via.
L'escollida és la situada més a l'esquerra de la primera agulla, la Instint bàsic, una via de tres llargs de placa, gairebé equipada, i que la ressenya marca com V+, 6a i V+, d'uns 50 metres cadascuna.
Seguim la base de la paret i ben aviat ens trobem al peu de via, situat just al peu d'un petit esperó. El parabolt que hi ha just al canto del sostre (a sobre) ens ha ajudat a veure'n el recorregut.
El llarg no és complicat en excés, però té un pas just abans de la reunió on ho passem malament tots dos. Un desplom amb pocs peus i amb les mans en adherència que no trobes la manera de superar. És, clarament, el pas més difícil de la via!
El segon llarg és al millor, aquí la dificultat és sostinguda i no hi ha cap pas que piqui per damunt dels altres. Després d'un primer sostre de bon passar, una placa magnífica de continuïtat (a sota) et va portant, amb paciència i calma, fins a la reunió.
El tercer és el menys complicat dels tres, i el menys equipat. Però a la primera part segueix unes fissures evidents que permeten d'assegurar-se molt bé.
Per baixar, fem un parell de rappels que ens deixen a la primera reunió, des d'on ja baixes caminant a buscar la tartera i el camí de tornada a la presa.
Una bona via per complementar el Pistatxo que, tot i que val la pena per ella sola, la veritat és que se'ns havia fet una mica curta i en volíem més!