El Grand Veymont és el cim més alt del massís del Vercors, un dels massissos calcaris dels Prealps amb més personalitat. Com que el conec poc, he aprofitat de ser-hi a prop per anar-hi.
Vaig veure que pel vessant est, els Engarrista havien fet una ruta circular que tenia molt bona pinta, però al final només l'he seguida en part. Mirant bé, vaig trobar que si sortia de la vall situada més al sud, feia el flanqueig al principi i no al final, com van fer ells. Per la resta, la idea del recorregut és molt bona!!
Així que vaig sortir de l'aparcament de Fréchinets, damunt de Saint Michel-les-Portes, per un bonic camí pel mig d'una fageda amb avet roig. Ben aviat el camí marxa cap a la dreta, en horitzontal, travessant tot de torrents molt castigats per les riuades.
El dia no és dolent, però els núvols que corren m'impedeixsen de veure el Mont Aiguille. Un cim que ja he escalat dos cops, pel pilier sud i la via normal, i que avui no podré veure.
El seu aspecte normal hauria de ser aquest de sota...
El camí puja una cresta i la torna a baixar,i es va acostant sota el Pas de la Ville, en un dia humit i xafogós.
A la cruïlla, tiro amunt cap al coll. Al Pas de la Ville hi trobo una placa que recorda un resistent francès de la Segona guerra mort pels nazis. I és que el Vercors s'havia convertit en una zona de refugi per als resistents, fins que l'any 1944 l'exèrcit alemany va intervenir, aniquilant als pobres resistents, i als que no ho eren, també! Encara ar estan esperant l'ajuda aliada promesa...
Del coll, cal agafar el camí de la carena, ue puja fort d'entrada i més amunt es va suavitzant.
Un camí que permet veure una gran quantitat de fauna, com les marmotes xiuladores.
També íbex molt tranquils i força perdiu blanca. Si ho afegim als cèrvols i altre animalons que he anat trobant, cal pensar que és un massís molt bo per veure fauna.
Finalment arribo al cim, entre el joc dels núvols i el sol. Però no acaba de fer net.
La baixada la faig pel costat oposat, cap al pas de Bachasons, travessant uns paisatge càrstic ple de dolines.
Però no arribo al pas de Bachasons, abans hi ha el pas de Fouillet per on faig una bona drecera!
Això si, des d'allà em despedeixo del Mont Aiguille sense haver-lo vist. I després ja només cal seguir un camí ràpid que baixa pel mig del bosc directe fins l'aparcament.
A sota podeu veure el recorregut, i trobareu el track al Wikiloc.
2 comentaris:
Un cim ben curiós que em va recordar el nostre Cadí: suau i arrodonit per una banda, i abrupte per l'altre. Un bon paisatge càrstic.
Bona ruta!
Si, Marc, una mica si, tot i que les comparacions són odioses... A mi el que em sorprèn sempre que vinc al Vercors, és la frondositat dels boscos de la part baixa.
Em vau donar una bona idea de ruta!! Que vagi molt bé!
Publica un comentari a l'entrada