La Dersu Uzala és una via d'aquelles que no saps mai si anar-hi o no, amb comentaris a favor i molts comentaris en contra... El darrer diumenge abans del confinament de caps de setmana va ser el dia d'anar a veure-ho amb la Queralt.
Vam seguir la ruta de la ressenya dels Escalatroncs, ara desapareguts de la xarxa..., en que fan passar el quart llarg per un magnífic esperó en comptes d'anar cap a l'esquerra. I vam fer la bonica, però perdedora, aproximació de la Palleta.
El peu de via és evident per un replà molt net al costat d'una alzina, i per una línia de parabolts que puja per una placa a l'esquerra i que no s'ha de seguir.
De material vam agafar les dues cordes de 60 m i una tria de friends i tascons per a la fissura del tercer llarg, tot i que en vam fer servir poquets.
Arribats al peu de la via ja vam tenir la primera sorpresa: un parell de cabres (mare i filla) ens miraven des de la meitat del primer llarg...
Després d'un segon llarg més irregular, però també amb alguna placa ben interessant, arriba el teòric millor llarg de la via: el tercer.
Una bona fissura desequipada, però molt curteta, on només vam necessitar un parell de friends petits... Després un parabolt i una alzina permeten d'arribar a la reunió de sota el sostre taronja.
Però per mi el millor llarg de la via és el que puja per l'esperó i que no pertany a la via original. Comença superant el sostre per l'esquerra, amb uns passos que si no són V+ se li acosten molt... Després, ja enfilat a l'esperó, la dificultat decreix i segueixen més de 40 metres d'una roca extraordinària i amb només un parabolt....
Però la bona roca la baixa dificultat fa que es pugui negociar prou bé.
Després ja només queden els dos llargs finals fins a la carena, el primer dels quals ens va sorprendre per la dificultat del tram final!!
I ja només queda la tornada, avui toca rapelar la via, amb algun rapel ben espectacular!!
2 comentaris:
Enhorabona Joan i companyia! Una via que no te desperdici, prou atractiva malgrat alguna tirada trencadota. Nosaltres, fa ja set anys, no vam fer la variant directa, sinó el flanqueig de la quarta tirada i amunt després.
Vaig veure les teves fotos del flanqueig, i també semblava interessant. Però diria que l'esperó és el millor llarg de la via, potser hi hauràs de tornar!
Publica un comentari a l'entrada