La Balma d'Arcalís està just damunt de les pistes d'esquí d'Ordino i molt a prop de cotxe (20 min.). Feia temps que la tenia a l'agenda per un motiu geològic. Es tracta d'una via curta (120 m) i que amb el cotxe queda lluny, però quan vaig llegir que la via anava per damunt de pissarra em vaig obligar a anar-hi algun dia.Mai havia escalat damunt de pissarra fins avui. I, la veritat, no sé si hi tornaré.
L'esperó és molt visible des de la carretera a mesura que puges (a sobre, a l'esquerra). Tan sols cal deixar el cotxe a l'entrada del túnel frustrat de Rat i l'aproximació és evident.
Hi hauria la possibilitat que hagués fet una altra via no ressenyada, tot i que a tot arreu només surt aquest esperó i no he vist res més, però he trobat espits en comptes de parabolts i la roca menys bona del que surt a les ressenyes (a sota, aspecte del primer llarg). Si algú que l'ha feta passa per aquí i em pot aclarir el dubte, té una cervesa pagada !
Clar que potser també hi ha influït que anava tot sol amb el meu company callat i no volia caure, però el lloc no m'ha acabat de convèncer. La via és discontínua i irregular, et jugues picar als replans en cas de caiguda, s'hi troba molta molsa i, tot i que es pot protegir bé entre els espits, no m'ha quedat molt clar que la roca aguanti gaire. Almenys la dificultat no depassa el Vº.I evidentment, la pissarra té una adherència molt petita, per no dir inexistent.
Com que no he trobat reunions serioses, si no tan sols replans amb un espit que es podia reforçar, he apurat la corda i he pujat en dos llargs de 60 m justos. A sobre es veu la situació de la segona reunió amb la meva pobra motxilla de model i, a sota, l'aspecte d'aquest segon llarg.
Tot i que al matí ha plovisquejat una mica, el temps ha anat millorant i, dalt del cim hi tocava el sol i es podien apreciar els estanys i el pic de Tristaina situat al davant mateix (a sobre).De tornada, es torna a passar pel collet de l0'aproximació, des d'on es veu mot bé el perfil de la via (a sota, a la dreta).
8 comentaris:
Osti Joan!
Dos dies seguits de rostolls!! Tot i que aquest guanya el d'avui, eh!!
;)
Ei, no, res a veure. Comparat amb les pissarres relliscoses la cresta de Sant Jeroni va ser una meravella !
Ep! bones! i a mi que també em feia ilo.lusió fer aquesta via....ara ja me l'has tret, sols llegir-ho ja m'he agobiat!
Be, suposo algo bonic deu tenir no aquesta via!!!!!!
Ha, ha, si que té una cosa maca: l'aproximació !
Si no és que em vaig equivocar de via, clar.....
Jo diria que et vas equivocar.Tothom parla de parabolts inox.
http://willyesc2002.blogspot.com/2007/08/espoln-doppelmayr-la-balma-darcalis.html
http://www.wikilearning.com/directa_al_espolon_doppelmayr_95m_d+_arcalis-wkccp-13487-1.htm
http://aliala2.blogspot.com/2006/11/esper-doppelmayr.html
Gràcies per la informació, Antoni. Però tan sols ha servit perquè m'augmentin els dubtes.
L'itinerari s'assembla molt al meu a les fotos, i com que a vegades la gent confon els espits amb els parabolts, sobretot quan les xapes si que són inox....
I a tot arreu també es parla d'una sola via. No sé.
Hola Muntanyenc:
Soc en Willy, Com comentes crec que et vas equibocar de via. La via que vas fer comença uns metres més avall de l'esperó Doppelmayr. Jo vaig anar per la tartera fins la part baixa de la balma i en anar pujantla pel costat de la paret vaig veure una via equipada amb espits(que deu ser la que tu vas fer), però en continuar pujant van apareixer els nous i flamants parabolts de l'esperò D. El primer bolt està practicament tocant a terra (es genial per monta la R0!)
Per cert a mi la via hem va agradar molt i no hem faria res repetir pissarra.
Hauras de tornar per treuret el mal gust de boca.
Apa a escalar molt i a disfrutar més.
Moltes gràcies Willy, això vol dir que hauré de tornar-hi.... Ja està bé !
Publica un comentari a l'entrada