Passejant per la Camarga

La Camarga, a part de ser un restaurant barceloní conegut pels seus micròfons, és un espai d'aiguamolls situat a la Provença, entre les dues desembocadures del Roine i al sud de la ciutat d'Arles. Perquè el Roine, el gran riu provençal, abans d'arribar al Mediterrani se separa en dos braços: el Petit Roine a l'oest i el Gran Roine, a l'est.

Entremig dels dos braços de riu s'hi troba la reserva natural de la Camarga. És un espai immens, molt pla i ple de llacunes, i el conjunt constitueix el delta fluvial més gran d'Europa.

Nosaltres hi vam destinar un cap setmana llarg, i les dues activitats més destacades que vam fer van ser una ruta amb bicicleta cap al nord, voltant l'estany de Vaccarés, i una caminada circular cap a l'est, fins el far de la Gacholle tornant per la platja.

Tota l'àrea és un festival pels ornitòlegs, milers d'ocells aprofiten aquest espai immens per nidificar-hi o per fer-hi parada en els trajectes de les migracions. Però fins i tot per als no aficionats és un espectacle, sobretot amb els flamencs, omnipresents en tots els recorreguts que hi vam fer.

Les rutes són sempre molt planeres, però no per això menys interessants. I aquest fet permet caminar o pedalar a bon ritme i recórrer distàncies més llargues que en un espai de muntanya.

Només cal veure el track de la volta a peu cap al far de la Gacholle, el GPS va compatibilitzar un desnivell d'un metre en gairebé 30 quilòmetres!

Anant-hi a finals d'any el que hi trobarem sobretot seran ocells hivernants, un dels més abundants, a part del flamenc, és el martinet blanc.

Un lloc molt recomanable i situat ben a prop de casa, no us el perdeu!

Regulacions d'escalada a la serra de Busa

Arran de les reunions de regulació per nidificació al Solsonès de les activitats esportives de muntanya, amb la presència de tècnics de Medi Natural, agents rurals, propietaris de finques i escaladors de la comarca, es va arribar a un acord amb el propietari del cingle de Busa en virtut del qual hi queda prohibida l'escalada durant els mesos de desembre, gener i febrer.

 La zona afectada ocupa quasi tota la paret, entre la Comelleta (vies Sang Cheyenne i Peus Negres) i la punta de Centeugues (Esperó Nan, a sota).

 El lliure accés al cingle de Busa sud la resta de l'any depén del respecte a aquesta moratòria trimestral. Preneu-ne nota i planifiqueu les vostres escalades en aquest bonic i fràgil racó del Solsonès.

Moratòria de 2 anys per obertura i equipament de vies d'escalada a Montserrat

Acabo de rebre les  modificacions que ha aprovat el Patronat de la Muntanya de Montserrat en referència a la regulació de l'escalada.

En algun cas es tracta de petits canvis, però sobretot destaca la moratòria durant dos anys d'obertura i equipament de vies d'escalada, entre el proper 1 de gener i el final del 2015.

A sota us deixo el text complet de l'acord:

MODIFICACIONS EN L'ACORD PER A LA REGULACIÓ DE L'ESCALADA, LES VIES FERRADES I LES CANALS EQUIPADES AL PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT

 

El Patronat de la Muntanya de Montserrat comunica els darrers acords presos per la Comissió tècnica per a la regulació de l'escalada, les vies ferrades i les canals equipades i ratificats per la Comissió executiva. Tots ells seran efectius a partir del dimecres 1 de gener de 2014.

1   S'estableix una moratòria de 2 anys (efectiva de 1 de gener de 2014 a 31 de desembre de 2015) en l’equipament de noves vies d'escalada, vies ferrades i canals equipades durant la qual no es podrà realitzar cap obertura.

2   Per a la restauració de les vies d'escalada caldrà l'autorització del Patronat de la Muntanya de Montserrat. La sol·licitud de l'autorització caldrà efectuar-la en el període comprès entre l'1 de gener i el 30 de juny. L'execució de la restauració caldrà efectuar-la en el període comprès entre l'1 de juliol i el 31 de desembre.

     Excepcionalment es podrà autoritzar i executar la restauració de les vies   d'escalada fora de la temporalitat establerta quan així es requereixi per motius de seguretat.

3   S'elimina la zona C-8 Monestir de Sant Benet, que a partir de l'1 de gener de 2014 deixa de ser objecte de regulació temporal.

4   L'àrea de nidificació d'aus rapinyaires de la paret de l’Aeri, cara est del serrat del Moro i paret de Diables passa a ser objecte de regulació temporal. Aquesta zona estarà regulada com la resta de zones C, del 15 de febrer al 31 de maig. Un cop localitzat el niu s’acotarà únicament la zona afectada i la resta quedarà exempta de regulació.

5   No és permès que el material fix que es deixa instal·lat a les vies d'escalada, vies ferrades i canals equipades sigui de colors o pintat de color (exceptuant el color gris, considerat com a mimètic amb la roca).

6   No és permesa la utilització de pintura ni d'altres materials per a marcar la situació, el nom o la dificultat de les vies d'escalada o altres equipaments.

Tancament pista Collbató-Vinya Nova

Actualment, quan anem des de Collbató en direcció a la Vinya Nova, trobem el senyal de sota, on es prohibeix el pas sot amenaça de sanció.

He estat buscant informació, i es tracta de la voluntat de l'ajuntament de Collbató, amb la col·laboració del Parc Natural, de tancar el trànsit de vehicles en tot el tram que va des del senyal fins a la Vinya Nova.

El motiu és la gran afluència de vehicles i la protecció dels conreus de les finques adjacents a la pista per tot de problemes que, pel que sembla, s'han anat trobant. També per l'interès en que els passejants i beteteros puguin anar més tranquils.

Aquesta manera de fer tan típica del nostre país, fa que el trànsit encara no estigui tancat per anar en sentit contrari, des de la Vinya Nova cap a Collbató, però sembla que a partir de l'u de gener aquesta contradicció ja estarà resolta.

Ara tocarà caminar una mica més per gaudir d'aquest vessant sud de la muntanya, la qual cosa no és necessàriament dolenta....

Canvi en la regulació de l'escalada a Montserrat

Una altra bona notícia que arriba des de la Comissió Tècnica per a la regulació de l’escalada, vies ferrades i  canals equipades del Patronat de la Muntanya de Montserrat:

Des de El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat continuem realitzant els treballs de camp d’observació de les àrees regulades per nidificació, fruit d’aquestes tasques sobre el terreny podem informar-vos que s’aixeca la regulació temporal que afectava fins el 31 de maig a:

Sector C8 – Monestir de Sant Benet/ Colònia Puig

Així doncs es pot tornar a escalar sense restriccions en tot aquest sector

Tornem a agrair a tot el col·lectiu el respecte per les regulacions que encara estan vigents.

Canvis importants en la regulació de l'escalada a Montserrat

Des del Parc natural de la Muntanya de Montserrat han emès un nou comunicat on hi ha canvis impportants en les zones regulades, alliberant-se la zona del Vermell i afectant la Cova de l'Arcada. El comunicat nou diu el següent:

Adjunt el nou comunicat que varia els límits de la regulació temporal que afectava al Vermell de Xincarró. Tota aquesta àrea queda doncs una altre vegada oberta i es pot tornar a escalar sense restriccions al Vermell del Xincarró- La Desdentegada – Miranda del Pas del Príncep i Agulla del Pas del Príncep.

La reproducció està tirant endavant i la seva localització es sitúa al sector de la Cova de l’Arcada- Serrat del Cabrit, per tant es modifiquen els límits de l’àrea i que passen a ser els de l’informe adjunt: Balma del Cabrit- Cova de l’Arcada- Torrent de les Grutes i Serrat del Cabrit.

S’està fent un seguiment intensiu i de moment no podem establir les dates definitives de la regulació temporal, intentarem que sigui en el termini més breu possible tot i que hem de ser conscients que poden passar un mínim de 30/40 dies fins que podem concretar les dates definitives.

Volem agraïr al tot el col·lectiu implicat la col·laboració necessària i el respecte d’aquesta regulació, l’incompliment pot comprometre seriosament la reproducció.

Continuant el treball de camp que s’està portant a terme durant tot aquest mes d’abril de 2012, es detecta la presència d’una nova espècie d’au rapinyàire en l’àrea de la Cova de l’Arcada- Pas del Príncep i atès que aquest any està tirant endavant la reproducció,  el cos tècnic del Patronat de la Muntanya de Montserrat emet el següent comunicat:

No es permet l’escalada ni qualsevol altre activitat en tota l’àrea de la Cova de l’Arcada- Pas del Príncep, la zona regulada inclou des de La Proa ( via Torras-Nubiola i la via Trip Mental de la Tonsura, ambdues incloses), i en general totes les vies situades des de la Balma del Cabrit fins a l’enllaç del Torrent de les Grutes tot passant per la Cova de l’Arcada i l’àrea del Serrat del Cabrit ( veure mapa adjunt).

Es farà un seguiment acurat de la nidificació i del comportament d’aquesta espècie. S’informarà en el termini més breu possible de les dates definitives d’aquesta regulació.

Yellowstone. Caminant pels parcs dels EUA (2).

Del parc de Yellowstone poca cosa puc afegir al que tots sabem. Va ser el primer parc nacional del món (el van declarar l'any 1872), i va obrir les portes a la protecció de moltes altres àrees singulars. Com els hi agrada dir als nord-americans, va ser la millor idea que mai han tingut!

Situat al mig de les muntanyes Rocalloses, concentra la bellesa salvatge de l'oest americà i deu ser una de les meravelles del nostre planeta. No cal dir que, per un geòleg, passejar-se pel costat del Grand prismatic spring (a les fotos), és una experiència inoblidable!

De fet, els geisers, les fonts d'aigua calenta i les fumaroles són una de les gracies del parc. D'aquelles coses que en coneixes el funcionament teòric, l'entens, però no deixa de sorprendre veure'l sobre el terreny.

Gairebé tot el parc està situat en una antiga caldera volcànica, i té el magma prou a prop com perquè es produeixin tota mena de fenomens termals, i a diferents alçades. Per poder-los recòrrer, hi ha una sèrie de passeres quilomètriques que et permeten de gaudir-los de ben a prop.

El més espectacular de tot són els geisers. Cada x temps, l'aigua bullent surt disparada cap amunt, i les erupcions es poden predir amb més o menys exactitud. L'Old faithful (el vell lleial), és el més puntual de tots, cada hora i pocs minuts s'aixeca puntual (a sota), envoltat d'una gran expectació.

Al parc no s'hi pot escalar, s'hauria de rebuscar molt per trobar una roca que no es desfés als dits. Caminar si que es pot, i n'hi ha de molt bones a part dels itineraris de natura, que ja són prou llargs.

El problema d'algunes caminades és el risc de trobar óssos o llops, un risc molt més elevat que a Yosemite. Així que nosaltres ens vam limitar a fer els recorreguts dels geisers i a pujar al Mont Washburn, un cim força panoràmic del centre del parc.

Una altra de les curiositats de Yellowstone és la gestió que fan dels incendis forestals, deixant que la natura faci el fet sense intervenir-hi. Des de dalt del cim, vam contemplar un incendi pel vessant oposat que ningú intentava apagar, la natura és sabia....

Suposo que la immensitat del parc, més de 60 vegades més gran que el d'Aigüestortes, també hi ajuda.

I la cirereta del pastís és la gran quantitat de fauna que et vas trobant mentre hi passeges, amb les darreres manades de búfals de les praderies nord-americanes, o les àguiles pescadores, que s'aprofiten de l'abundància de peix als rius.

També trobes cérvols o coyotes, ànecs, esquirols, llops,....., i óssos. En aquest cas un grizzlie immens que no s'assemblava de res a l'ós Yogui.

Després de veure'l de ben a prop (afortunadament estàvem dins del cotxe!), vam pensar que l'havíem encertat sense anar gaire lluny dels camins més transitats....

Tota la informació aquí. I qui tingui curiositat sobre el comportament dels óssos, només ha de cercar "bear attack" al youtube. Millor fer-ho abans de dinar....

Falcons a la Falconera

Avui m'ha arribat aquest missatge que penso que és important de donar a conèixer:

"Per primera vegada des de fa molts anys, una parella de falcons està criant al sector de la Falconera, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Per aquest motiu i de manera excepcional, aquest any no s'hi podrà escalar des del 20 d’abril fins el 15 de juliol, com a mesura d’especial protecció per a la fauna.

Els que estigueu interessats en el seguiment d’aquesta mesura podeu posar-vos en contacte amb el Centre d’Informació de coll d’Estenalles (93 831 73 00, de 10 a 15 h) o bé amb l’oficina del parc (93 831 83 50, feiners de 09 a 15 h)."

Esperem que el festeig doni bons resultats.....

Aiguamolls de l'Empordà

La setmana passada, per motius laborals, vaig poder gaudir del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Un indret una mica màgic, completament pla, ple de canals, sèquies i llacunes (a sobre), amb un equip de gestió que treballa sobretot per garantir un espai per a la fauna, sense amenaces humanes.

En aquests espais tan planers, les persones ens hi solem sentir incòmodes, envoltats per la vegetació i sense perspectives, dominats per un món una mica aclaparador. Afortunadament els gestors es dediquen a obrir aquests espais i a situar-hi aguaits i miradors, el que ens permet de tornar a sentir-nos dominadors i, de passada, poder observar a la fauna amb tranquilitat.

Des de l'aguait de les Gantes (cigonyes en occità), els bitxos eren abundants i vam poder observar molt bé les cigonyes (a sobre) i algunes daines que s'havien acostat a beure (a sota).

També la presència d'ànecs, flamencs i altres aus aquàtiques era abundant (a sobre), i fins i tot una guineu va venir a treure el cap a intentar caçar alguna cosa pel dinar mentre estàvem allà (a sota).

El bernat pescaire (a sobre, a la dreta) també es pot veure molt bé a les llacunes del parc natural, un ocell que s'alimenta de peixos i que en la mini pel·lícula de sota podem apreciar tota la seva elegància:

A més, a les nits, ens va acompanyar una lluna plena que se'n reia de la tramuntana incordiant.