1 d’ag. 2007

Gran Tuc de Colomers

El Gran Tuc de Colomers (a dalt) és un dels cims alts del Parc d'Aigüestortes, no és un tres mil, però amb els seus 2.936 m, és un dels pocs que supera els 2.900 metres d'alçada. A més, té una posició central des de la que es domina la major part del Parc Nacional.

Aquest diumenge vam anar-hi, aprofitant el bon temps d'aquests dies i les ganes de fer una bona caminada. I realment la fas, perquè a part dels 1.200 m de desnivell, el recorregut és llarguíssim, 25 kms segons el gps. Jo proposo rebatejar-lo amb el nom de Gran Butifarra de Colomers !

Actualment cal deixar el cotxe a l'aparcament dels Banys de Tredós i pujar a peu per camí o pista fins el pont d'era Montanheta, on comença el camí del refugi de Colomers (a sota).

Nosaltres vam optar per pujar i baixar pel camí que, des del refugi, va voltant tota una sèrie d'estanys (a sota) seguint primer el GR-11 fins l'estany Obago, des d'on cal seguir un corriol desdibuixat que es pot seguir gràcies a les fites, i que et porta fins el portau de Colomers, ja a la carena.

A més dels estanys més grans, el camí travessa multiples basses plenes de caps grossos i granotes, com la granota roja (Rana temporaria) de la foto de sobre.

Des del cim, la vista s'estén des del Puigmal i la Pica d'Estats, fins el Peguera, el Mont Valier i, cap a ponent, els Bessiberris i la Maladeta. A sobre, podem veure el Bessiberri Nord i l'Aneto amb la seva gelera.

En resum, un itinerari bonic però bastant llarg (a sota, traça del gps), només recomanable a qui tingui ganes de caminar de valent pels camins més solitaris d'Aigüestortes.

5 comentaris:

Xavi ha dit...

Hola Joan!!
Veig que tot i el mal temps no has parat de fer activitat. Jo estic liat amb la "via de l'hereu" jeje, hi dedico molt de temps i no hi ha manera d'encadenar-la però és xulíssima!! Bé a veure si busquem un forat per anar a la Dent d'Orlú.
Records!

Mohawk ha dit...

Quin "pedazo" de pateo!!

Clar!, amb raó et sembla poc Tumeneia, je,je,je...així si els clàssics no sou bous ni braus, com us hem de dir?

Ens veiem!!!

Per cert Xavi, quina és la via de l'Hereu?

Gatsaule ha dit...

Ànims amb la via de l'Hereu, Xavi, és llarga i no s'acaba mai. El problema és que quan la dificultat afluixa, llavors toca encadenar la via de la pubilla,..., però aquesta costa una mica menys.

Mohawk ha dit...

Si, si, però jo espero les fotos de la via de l'Hereu al blog del Xavi,a veure quan arriben, je,je,je...

;)

Ani ha dit...

http://brtxd.blogspot.com/