16 maig 2016

Retorn a la Postres de músic, roca Narieda

Al març va fer 3 anys que hi vam anar amb el Pep, era el primer cop a la roca Narieda i ens va impressionar el lloc i les possibilitats que tenia. Aquest diumenge, amb l'Albert, hi he tornat deprés d'haver-hi  pujat per un munt de vies. I ja amb la ressenya dels Escalatroncs (a sobre), que llavors encara no hi era...

Mentrestant la roca no ha canviat gaire, únicament trobem els camins de pujada i baixada molt més fressats, però la roca continua igual de dreta, i les asegurances no han crescut ni s'han multiplicat! 
Els dos primers llargs ens han sobtat, igual que fa 10 anys. Verticals i atlètics, no tenen res a veure amb la resta de la via. Bé, un tram si, el darrer del segon llarg. Una placa on tothom es queda parat al darrer parabolt sense saber massa què fer...

Després ja és un continuu de plaques i més plaques, amb algun petit tram més brut per travessar alguns arbres, però sempre amb una roca de primera.
Les assegurances allunyen bastant, tot i que en general es pot equipar prou bé. Excepte en un punt, en un punt força cabró del desè llarg, on la paret es redreça i desapareixen les preses..., t'hi jugues un bon castanyot!!
Els dos llargs finals ja són una altra cosa i amb una dificultat més calmada. 
A dalt estem esgotats, sobretot per la intensa calor i l'estona que fa que no podem beure. Hem calculat malament l'aigua, avui, i se'ns nota una mica a la foto del cim!

Una bona via, m'ha tornat a agradar molt després de tots aquests anys. Potser algun dia encara hi tornaré!!

10 maig 2016

Retorn a la Llop solitari, retorn al Cingle de la To

Al Cingle de la To s'hi ha d'anar encara que sigui de tant en tant. Aquest cop l'excusa ha estat la Maria, que encara no hi havia escalat mai, així que hem anat a la Llop solitari, una de les vies bones de la paret.

El lloc: idíl·lic, com sempre. La tranquil·litat: assegurada. El dia bo i la companyia dificilment millorable. Res podia anar malament.
Al començament els petits dubtes habituals quan fa temps que no escales en aquest lloc tan peculiar, sobretot a la part de dalt on hi convindria una neteja que algun dia faré.

Per la resta tot en ordre: escalada d'autoprotecció que garanteix les bones vibracions i una tensió que et fa escalar sempre millor! Sobretot als petits trams de roca dubtosa...
Però, de fet, el primer llarg només és el peatge que cal passar per gaudir dels dos darrers. Roca extraordinària i pocs parabolts,però un munt d'esquerdes i forats on assegurar-se. D'aquesta manera cadascú pot triar el camí que prefereix...
El darrer llarg és curt, però també molt bo. Molt bo i molt aeri, que la via té verticalitat!

També és un llarg una mica trist, perquè s'acaba la via...
Sort que el cim també és una meravella, amb el sol amagant-se cap al Pedraforca i una bona vista de les parets de Malanyeu des de les alçades.

I la Maria contenta, li ha agradat la via i el lloc!

3 maig 2016

El grau de l'Ós

Al vessant nord del Moixeró, prop de la boca nord del túnel del Cadí, hi trobem el torrent del Grau de l’Ós, sec gairebé tot l’any. El camí del fons del torrent transcorre entremig d’una espessa vegetació rupícola i encaixonat entre altes parets calcàries que en fan una excursió diferent.

Per arribar-hi, deixarem el cotxe a l’Àrea del Túnel del Cadí, prop de la seva boca nord, i seguirem una pista que passa per darrera de les instal·lacions del peatge i control del Túnel.

Entrem el torrent i l'anem seguint, ben aviat entrarem a l'engorjat.
Anem sempre pel fons del torrent, sense camí, en un recorregut que no és apte per a tothom ja que hi ha alguns passos de grimpada senzilla, i cal superar un gran bloc equipat amb una escala i una cadena. El major perill del torrent són les relliscades, per això és recomanable fer-lo de pujada.
Arribats al bloc amb l'escala i la cadena, veurem que és incòmode de passar i que la roca patina una barbaritat. 

No sabem si el nom del torrent hi té res a veure, però l’orella d’ós és omnipresent i entapissa les parets de l’engorjat. Es tracta d’una petita planta que és un fòssil vivent de la vegetació tropical que teníem al Pirineu fa més de 20 milions d’anys.

Passat el bloc continuem per l'engorjat que, mica a mica, es va començant a obrir. 
De cop, arribem a una pista que seguim fins trobar les marques dels Cavalls del Vent, que seguim a la dreta fins al refugi del Serrat de les Esposes. 

Aquí comencem la tornada baixant cap a les cases enrunades de Canals, seguint una pista herbosa que mica a mica es va convertint en camí i que ens retorna al torrent inicial.
Una agradable caminada ben original, que val realment la pena. Al mapa de sota i al Wikiloc hi trobareu més informació.

7 abr. 2016

Pic Oriental de Fontnegra

Aquest diumenge, amb el Pep, vam agafar els esquís i el material d'escalada per intentar algun corredor interessant. L'objectiu: el pic Oriental de Fontnegra, amb alguna goulotte interessant.

Deixem el cotxe a l'antiga duana francesa i encarem la vall de Baladrar, una vall molt solitària excepte la primera part, on hi ha esquiadors que pugen al Padrons des d'aquí. La vall és molt llarga, però mica a mica el Fontnegra va treient el cap. 
El dia és collonut i la neu està prou dura, així que pugem molt optimistes!

Davant nostre, la paret nord es veu imponent, amb l'esperó on hi ha una bona via d'estiu, i el corredor ben encaixat que ratlla tota la paret fins el cim.
Però quan ens hi acostem, la neu canvia de cop i es transforma en una massa tova i incoherent, on costa obrir traça i, a més, damunt la roca és totalment pols i no serveix per a res més que per a fer nosa.

Ho provem però veiem que no hi ha res a fer, suposo que la zona és massa freda i la neu encara no ha transformat. La roca està imposible i el corredor també, així que canviem d'objectiu i ens desplacem al corredor de neu de més a l'oest.
Aquest és un corredor prou interessant, de neu fonda de dalt a baix i sense ni un alè de traça. No és el què esperàvem, però anem pujant, rellevant-nos sovint en l'obertura de la traça.

El dia es manté bonic, però a la carena el vent bufa amb força i ens tira la neu al damunt!
Al cim, no ens hi estem massa estona, el vent no para i fot un fred ben viu!

Així que tirem canal avall per recuperar els esquís.
I després el gaudi absolut. La baixada amb esquís és genial, el paisatge és ben bonic i la neu és perfecte. Així que arribem a l'aparcament amb el somriure dels grans dies, i amb la decepció totalment oblidada!

30 març 2016

Cambre d'Ase, corredor Gigolo i baixada amb esquís per la canal Central

Aquest any, l'alpinisme de proximitat no ha estat massa fàcil, la neu no ha arribat fins al final del què encara en diuen hivern i costa trobar racons en condicions.

Dilluns, amb l'Albert, vam anar a veure com estava el Cambre d'Ase. Suposàvem que seria factible d'aproximar amb esquís i fer algun corredor, però no havia pogut trobar massa informació prèvia...

D'entrada, arribem a l'aparcament i veiem que l'estació d'esquí està tancada, però el camí està nevat i pràcticament sortim amb esquís des del cotxe. Una neu ben dura, tan a les pistes com al bosc, que ens fa calçar ganivetes a mitja pujada.

Però el circ està ben bonic, i els corredors tenen bon aspecte, així que enfilem cap a la Gigolo (que coneixia de fa un parell d'anys) i, a la base, canviem esquís per grampons.
A la base, però, hi ha una gran acumulació de neu on ens enfonsem de mala manera i trobem a faltar una bona traça. Mica a mica, i amb paciència, anem guanyant alçada.
A partir de mig corredor, i a mesura que el pendent es va redreçant, la neu millora una mica i la pujada es va fent cada cop més agraïda, i l'ambient més espectacular.
Dalt de tot, una sortida en roca però amb bona presa, on únicament cal anar en compte en no enganxar-nos amb els esquís a la paret, ens deixa a la carena.

El dia s'ha ennuvolat, però almenys són núvols alts.
Flanquegem fins trobar la sortida de la canal Central, fem un mossec, calcem els esquís i tirem avall. 

Al principi impressiona una mica, sobretot per la presència de roques a la dreta de la canal, però després dels primers girs, la confiança ens va amarant i la neu ja s'ha estovat el suficient per baixar amb seguretat.

El torrent també està molt millor del què imaginàvem, així que al final la jornada és una gaudi total, tant amb grampons com amb esquís!!

16 març 2016

Camel a la Roca dels Arcs

Diumenge ens vam escapar a la Roca dels Arcs amb el Pep, i amb la intenció de fer un parell de vies. D'entrada,decidim engegar per la Camel, una de les vies senzilles i curtes, però que cap dels dos havia fet. A sobrebona ressenya dels Escalatroncs.

L'aproximació és curta i ràpida i aviat som al peu de la via. El dia és bo i el sol escalfa, així que engeguem ben optimistes amb un primer llarg que va a buscar la base del diedre. Un primer llarg que es deixa fer prou bé, amb un únic passet desplomat abans de la reunió.
El segon llarg és ben interessant, molt vertical i atlètic, primer pel diedre i després per tot de llastres mig desenganxades, però sòlides. Un llarg per gaudir, poc equipat, però amb mil fissures on protegir-se.

A la segona reunió veiem tot de xapes que pugen verticals, però que vam deduir que no s'havien de seguir. Costava creure que s'hagués de fer un flanqueig tan llarg, però al final vam veure per on pujava la via. 

La manca d'assegurances també fa que a vegades els dubtes apareguin...
I finalment va resultar que era una tirada espectacular, i molt més senzilla del què aparenta. Vertical i amb molt bona presa, només cal escalar sense pensar massa en possibles caigudes, perquè llavors si que anem malament.

Una tirada espectacular i molt fotogènica que vam poder fer dues vegades gràcies a un petit problema amb les cordes!
El quart té el pas més difícil, un curt i desplomat muret amb un parell de parabolts, que si estigués tan sobat seria molt més agradable.

Després ja només vam haver d'acabar d'arribar a dalt amb un darrer llarg que no té cap pas remarcable.

La via ens va agradar molt, però a partir del segon llarg, va començar a bufar fort un vent molt fred que ens deixava glaçats, així que vam haver de marxar sense tenir gaires opcions de fer una segona via a la paret del davant.