Un parell de setmanes més tard, torno a Andorra. Aquest cop amb el Pep i amb la intenció de travessar cap a l'Arieja per provar la cresta Ruf-Rulhe.
Anem molt aviat i sortim de l'aparcament de la vall d'Incles gairebé de fosc, seguint el camí que puja cap el refugi de Juclar, al costat de l'estany Gran de Juclar.
Es lleva un dia fantàstic, que dóna molta tranquil·litat!
Després del refugi el camí travessa entremig dels estanys i s'enfila fins al coll de Juclar i, després, fins el coll de l'Alba. Des d'aquest punt, aviat arribem dalt del pic de Ruf. No hi ha cap dificultat, però no hi ha un camí clar.
Des d'allà ja veiem tota la cresta que ens separa del Rulhe, i els gendarmes centrals de major dificultat.
En teoria la cresta no és massa difícil, un llarg de IVº i la resta trams aïllats de II i IIIº. Així que optem per una estratègia molt determinada sabent que aquest és un terreny on ens movem prou bé.
Portem una única corda de 30 m en una motxilla, i en l'altra, una mica de material pel que calgui. I la vam encertar, ja que vam fer gairebé tota la cresta a pèl, tret del gran gendarme final, i els 4 ràpels que vam trobar entremig, no superaven els 15 m.
Així que anem avançant ben concentrats, gaudint d'una roca prou bona, tot i els liquens i les herbes, i acostant-nos mica a mica al nostre objectiu final.
Portem un parell de cordades al davant, un fet ben sorprenent en aquests paratges. Sobretot tractant-se d'una cresta amb una aproximació que no és cap tonteria! Això provocarà un petit embús al tram difícil, però res massa greu.
El recorregut detallat de la cresta està molt ben explicat en llibres i a la xarxa, però en el fons, cal tenir clar que s'ha de seguir la cresta sense donar-hi gaires voltes! Nosaltres ho vam així, i cada cop que trobàvem una instal·lació, feiem el ràpel corresponent, que ens ajudava a no patir tant.
Finalment arribem al gran Gendarme. Allà ens encordem i fem 3 llargs. Un primer, senzill, per acostar-nos sota la fissura difícil. Un llarg bonic i aeri.
Des d'aquí, m'acosto fins sota la fissura que té prou bon aspecte i es deixa protegit bé.
Amb les botes costa una mica d'encarrilar i les mans es refreden, però al final trobo la manera i d'una estrebada puja a sobre. És un IV atlètic, més aviat IV+!!
Un darrer llarg encara més aeri per la cresta, ens porta al final de les dificultats principals.
Des d'allà cal desgrimpar fins un collet, i llavors ja només cal seguir canals herboses amb alguns passos de grimpada, per arribar a la canal que ens portarà al cim.
No tenia gaire bon record de la baixada del Rulhe, però ara hi trobem una sèrie de fites que afavoreixen baixar sempre seguint el millor camí.
Un llarg flanqueig entremig de blocs granítics ens torna a la collada de Juclar, on retrobem el camí del matí per baixar fins a la vall d'Incles.
Un recorregut que deixo a sota, i al Wikiloc.
