Sabeu quantes vies hi ha a Montserrat ? Doncs segons el document "Acord sobre la regulació de l'escalada, de les vies ferrades i de les canals equipades al Parc natural de la muntanya de Montserrat" n'hi ha 3.645.
Ahir, en roda de premsa, es va presentar el document definitiu sobre la regulació de l'escalada a Montserrat. Es tracta d'un document detallat, llarg i ambiciós, perquè a part d'assenyalar diverses zones a la muntanya, ben delimitades sobre el terreny, amb diversos graus de prohibició, també defineix les diverses tipologies d'escalada que es practiquen i determina de quina manera s'han de reequipar les vies i quins criteris s'han de seguir per obrir noves vies.
Ja us podeu imaginar que ara no reproduiré un text de 19 pàgines que podreu trobar ben aviat
aquí (també me'l podeu demanar), però si que m'agradaria explicar-ne una mica els trets bàsics. També podeu llegir la
notícia a la premsa.
El document és d'aplicació legal a partir del proper ú de gener de 2009, així que més val que ens anem posant les piles. En resum:
Pel que fa a l'escalada, aquest acord:
- Permet mantenir la pràctica de l’escalada durant tot l'any en el 90,2% de les 3645 vies d'escalada inventariades inicialment (dades del 2007).
- Regula temporalment l'escalada en el 8,65% de les vies inventariades. Les regulacions temporals s’han ajustat a la fenologia de les espècies implicades, descartant la fixació d’un període estàndard més ampli que perjudicaria innecessàriament als escaladors.
- Impossibilita l’escalada en l'1,15% de les vies inventariades.
- Es regula l'obertura de noves vies d'escalada, impossibilitant-les en les zones de màxim interès ambiental i sotmetent-les a autorització de l’òrgan gestor del Parc Natural en les altres àrees .
Pel que fa a la ferrades i a les canals, permet l'ús de les que surten grafiades al
mapa de sobre, i sotmet a autorització prèvia la possibilitat de noves obertures.
El document divideix Montserrat en 5 zones.
-
Zones de màxim interès ambiental (A), on no es permet l’escalada en tot l’any.
A-1 Serrat de la Vinya Nova - Sajolida
A-2 Cap de les Canals
A-3 Serrat del Cabrit - Canal de Cirers
A-4 Recinte del Monestir
-
Zones d’interès per a la conservació d’aus rapinyaires de nidificació primerenca (
B), on es prohibeix l’escalada des de l’1 de gener fins al 31 de juny:
B-1 Pollegons
B-2 Clot del Tambor. Aquesta zona serà objecte de seguiment per si pot ser oberta a partir de 31 de març.
B-3 Les Feixades i Cova del Duc
-
Zones d’interès per a la conservació d’aus rapinyaires de nidificació tardana (C), on es prohibeix l’escalada del 15 de febrer al 31 de maig, amb possibilitat d’avançar la data de reobertura en alguns sectors depenent del punt de nidificació definitiu.
C-1 Plecs del Llibre i Montgròs
C-2 Roca Roja. S’exclou l’agulla del Senglar.
C-3 Frares i cova Roja
C-4 Mullapans
C-5 Santa Cova
C-6 Salnitre i Garrigoses
C-7 Degotalls
C-8 Monestir de Sant Benet
En les següents zones, tot i no delimitar-se una àrea, des del 15 de febrer fins al 31 de maig quedarà limitat l’accés a les vies d’escalada que afectin els nius ocupats i que prèviament s’hauran identificat en els camins d’accés i a peu de via:
- Paret de Sant Jeroni i cara est del Serrat del Moro.
- Paret de Diables.
- Sector Sant Benet nord.
-
Zones d’interès específic per a aus rupícoles no rapinyaires (D), on es prohibeix l’escalada des de l’1 de març fins el 31 de juliol.
- Camí de les Feixades
-
Zones sense regulació específica, on es permet l’escalada en tot l’any. La resta del massís.
Pel que fa a l'obertura de noves vies d'escalada:
- No és permesa dins de les zones qualificades com a
A.
- Cal informe de la Comissió tècnica i autorització de l’òrgan gestor del Parc Natural en les zones
B, C i D.
- Cal autorització de l'Òrgan gestor del Parc Natural quan es vulguin obrir o equipar noves zones d'escalada, l'autorització també es fa extensible per a l'obertura o equipament d'una via i que impliqui una extensió de les actuals zones d'escalada segons l’inventari elaborat per la FEEC i el Patronat de la Muntanya de Montserrat.
- Cal comunicar l'obertura a l’Òrgan gestor del Parc Natural quan es realitzi dins de zones d'escalada ja existents segons l’inventari elaborat per la FEEC i l’Òrgan gestor del Parc Natural i no s'incrementi l'extensió de la zona d'escalada.
Com a curiositat, no es permet la utilització de resines sintètiques i productes químics en tot l'àmbit del Parc Natural. Els ancoratges fixos per a l’escalada seran per expansió mecànica (tipus parabolt) i es procurarà la reversibilitat en cas necessari. Només s’acceptaran els ancoratges químics en alguns casos molt concrets.
També es determinen uns criteris per a la restauració de les vies d’escalada del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat:
- Es comunicarà als aperturistes, si s’escau, la conveniència i els criteris consensuats per a la seva restauració.
- Es determinarà amb els membres especialistes en la matèria de la Comissió tècnica, la quantitat d’assegurances mòbils i fixes que hi ha i hi haurà per llarg de corda, abans i després de la restauració.
- En els llocs on en el traçat de la via hi hagi alguna fissura i la pròpia tècnica d’escalada permeti deixar-ho net s’haurà d’assegurar amb material mòbil (“friends”, tascons o similars).
- En el lloc on la fisura no ho permeti i/o s’hagi de clavar poc, es posaran escarpes com peces mòbils amb caràcter fix o tacs de fibra -mimetitzats- si és molt ample.
- A les vies d’artificial d’Ae que ho permetin, es deixaran peces diferenciades per poder fer-se amb lliure. Es poden considerar variacions horitzontals per raons d’optimitzar l’assegurament (mosquetonatge), respectant l’artificial i solament les peces que estiguin malmeses, substituir-les per equivalents.
- Es permetrà la variació de les reunions per qüestions d’obvietat o de comoditat, sempre i quan no variï l’esperit d’obertura de la via.
Tot i això, i més coses que em deixo, el document no és tan dolent per a nosaltres com podria semblar, l'han elaborat amb un criteri de respecte cap als escaladors (cosa força insòlita) i incorpora elements de flexibilitat que fan que no sigui un document totalment rígid.
Personalment prefereixo poder escalar sense normes, però també és cert que a la muntanya hi hem de cabre tots, escaladors i rapinyaires.
