30 de des. 2018

Roc del Boc, corredor central

No hi ha res com una bona sortida per Sant Esteve per fer baixar l'àpat de Nadal! I com que les condicions per les canals es mantenen, anem a la vall de la ribera de Planés per acostar-nos a la cara oest del Roc del Boc per provar la canal Central (al mig a la foto de dalt).

L'aproximació és còmode, hi ha poca neu al camí, i la trobem dura i amb plaques de gel. En una hora i mitja estem al peu de la canal.
Sabem que hi ha reunions equipades, però al tram inicial no les sabem veure.... Pugem sense encordar-nos fins al començament de les dificultats, un tram de mixte on només cal anar alerta de no relliscar.

El problema principal és la protecció, sempre bastant precària i amb aliens i tascons petits.
Després arriba un segon tram amb més gel i una petita xemeneia. Aquí hi ha una xapa abans de la xemeneia.
I a la sortida, la primera reunió muntada, amb un parabolt i un espit.

Després, un tram llarg de neu amb bon pendent però sense complicacions, ens porta fins a la cascada. Un tram ben glaçat que deu tenir uns 70º, on vam posar 2 bons cargols de protecció. Un gel en bones condicions, on s'hi notava el pas de la gent.
Sortint de la cascada trobem la darrera reunió equipada, des de la qual es pot rapelar la via. Allà pleguem les cordes i continuem per un corredor senzill fins al tram de sortida.

Aquí dalt el corredor es divideix en dues branques, i cal agafar la de la dreta, obviant una reunió amb un parabolt vermell que hi ha a l'esquerra, que pot provocar alguna emmerdada...
Arribem a una cresta secundària eixuta, on no cal treure grampons perquè de seguida torna la neu.  

Alguns flanquejos fàcils però aeris ens porten a la cresta final, i al cim.
Però a dalt encara no s'acaben les dificultats, per baixar cal continuar la cresta en direcció nord. Aquí si que ens traiem els grampons, hi ha poca neu i fan més aviat nosa.

Arribem al pas del violoncel i baixem amb un ràpel de 25 m. 
Al coll, tornem a equipar-nos de punxes i tirem avall, per retrobar el camí de pujada, i intentar arribar al cotxe amb les mínimes caigudes, que el camí es manté encara ben glaçat!

27 de des. 2018

Canal Estreta al Gra de Fajol Petit

Feia molt temps que no hi anava cap a la zona d'Ulldeter..., però aquest hivern tan curiós, que ha deixat les canals amb un estat que sembla que estiguem a l'abril, ha estat un bon moment per tornar-hi. Així que fa un parell de setmanes vam anar a la canal Estreta amb el Moi.

Des del Berguedà, el viatge és llarg, però la curta aproximació i la rapidesa de l'ascensió també compensa. La veritat és que va valer molt la pena, i vam poder tornar a una hora on encara no havien començat les cues a la carretera!

El camí per arribar al refugi ja estava completament glaçat, així que ens vam calçar els grampons molt aviat. 

Després, a l'aproximació per la canal, ja vam veure que la traça era fantàstica, qüestió tan sols de pujar un graó rere un altre...
Actualment hi ha 3 ressalts, a la canal. Algun fins i tot amb algun pas equipat. Però les condiciones eren tan excepcionals que no vam treure la corda de la motxilla en cap moment, no valia la pena.
Gel en bon estat, neu dura, traça marcada, progressar segurs sense corda..., que més podem demanar? 
Doncs un dia fred i seré, tal i com va fer. Un bon dia, amb sol i aire gèlid, ideal per ficar-se en una raconada com aquesta.
La canal ens deixa entre el coll i el cim, així que seguim la carena i arribem al punt més alt amb facilitat.

La tornada consisteix en tornar per la carena fins arribar al coll amb el Gra de Fajol Gran, i d'allà flanquejar la pala fins a la base de la canal Central, que veiem plena d'alpinistes. Un retorn lògic i ràpid fins l'aparcament altra cop, i una matinal molt interessant.

14 de des. 2018

Travessa dels Flautats

Dissabte passat, amb el Pep vam anar a fer la travessa dels Flautats (a sobre), aquesta mena d'excursió/escalada, un itinerari de baixa dificultat, difícil de classificar però amb algun pas ben aeri.

Amb la idea de fer una sortida ràpida, vam deixar el cotxe a l'aparcament de sobre la barrera del Monestir, per pujar per les canals del Pou del Gat i Plana.

Arribats a la carena, seguim el camí cap a l'esquerra, fins trobar el corriol que ressegueix la paret nord de l'Elefant, marcat amb pintura blava. L'objectiu és donar la volta al Fesolet per darrera (és l'agulla de la dreta de la foto de dalt) i arribar al collet amb l'arbre.

Alguna bretxa ens dóna una bonica visió de les paret montserratines!
La primera agulla la pugem grimpant, i dalt del cim ens equipem i muntem el primer ràpel.
Després ens encordem, i amb un únic llarg pugem al cim de la segona agulla (III), arribem a la primera bretxa i fem el pas per creuar a la tercera agulla (IV). Un pas delicat, però és més difícil continuar per la paret que el pas en concret....
El pas realment difícil és creuar entre el Flautat Occidental i la Cadireta de Diables (tercera i quarta agulla). A les fotos es veu com el Pep se'l mira una bona estona, i després baixa cap allà!

Hi ha un moment delicat, amb cama a cada costat, on sembla que la bretxa se t'hagi d'empassar..., però al final travesses sense problemes (IV+).
Des de la Cadireta de Diables es veu molt lluny, a sota, el cim de la Porra! 

I després ja només cal tornar pel mateix camí, ara en direcció a l'Elefant. Desgrimpar i tornar a espatarrar-se, i pujar a la tercera agulla.

Un ràpel ens facilita l'altre pas i ben aviat som al primer cim on ens desequipem i busquem la canal de la Mòmia per tornar a l'aparcament passant per Sant Benet i el Monestir.
Una interessant sortida que se'ns ha fet curta i que hauríem hagut de combinar amb alguna escalada propera...

18 de nov. 2018

Canto por soleares i Missió impossible, a Alòs de Balaguer

El serrat del Poll, la zona d'escalada d'Alòs de Balaguer, és una raconada molt solitària i atractiva, situada prop de l'aiguabarreig entre el Segre i el Noguera Pallaresa. Molt a prop de Camarasa i, a la vegada ben lluny si vols unir-ho amb cotxe...

Amb el Pep havíem vingut fa anys per pujar l'Olga Frontera, però des de llavors la zona ha crescut molt.... Per sort a l'aparcament trobem un vell conegut, i el Toni ens recomana una bona combinació de vies. 

Així que comencem per la Canto por soleares, d'aproximació inexistent. Una via que comença per un parell de llargs poc complicats i que són millors del què aparenten.
Després arriba un flanqueig i un llarg curt que ens porten a la millor tirada de la via, la darrera.

Una placa increïble de Vº, amb alguna xapa i algun pont de roca, però que es deixa equipar, ens permet gaudir d'aquesta placa tan bona!

Gairebé estem a punt de fer l'altre llarg que la recorre....
Seguint els consells vallesans, rapelem i anem a buscar la segona reunió de la Missió impossible, situada molt a prop.
Ens trobem amb un llarg atlètic i bonic, amb un pas final on cal concentrar-se... Un llarg on portar un parell de C3 és del tot recomanable, nosaltres amb només un, ho vam patir!

Després, unes plaques entretingudes ens porten a la darrera tirada.
El darrer llarg d'aquesta via és gairebé tan bo com el darrer de la via anterior: un diedre que no s'hauria d'haver acabat mai ens porta a un petit replà, just sota de la reunió.
Sorpresos, trobem que la reunió està atapeïda per la gent del Vallès, el Toni i les seves noies... Després d'un pacte entre berguedans i vallesans, ens posem d'acord i compartim la baixada, que segueix la via de lo Gall.

Un parell de ràpels (30 i 60 m) i un tram de camí costerut més tard, ens trobem tots altra cop al cotxe, contents i disposat a compartir un full de ruta i unes cerveses, a Artesa!