Calderer: Cerdà-Vergés i Cerdà-Pokorski

Tal i com podeu veure, avui ha fet una dia excel·lent per anar a escalar a la nord del Pedraforca. I segurament ho hem notat, perquè hem fet una combinada de vies clàssiques d'una certa dificultat, però ens hi hem sentit com a senyors de la casa.

Així que amb el Toni i el Jortx hem anat a la nord del Calderer entrant per sota. Hem començat per la Cerdà-Vergés fins a la cornisa, i hem continuat per la Cerdà-Pokorski enllaçant amb la Pany, amb la que hem arribat al Collet de la Cova. Poques coses a explicar d'aquestes vies tan clàssiques, conegudes sobradament per tothom i amb ressenya pròpia a la xarxa, com aquesta d'Onaclimb.com.

Al damunt podem veure el magnífic diedre negre de la Cerdà-Vergés, la tirada més maca i espectacular de la combinació de vies, tot i que no és la més difícil. A sota podem veure al Jortx al mig del diedre.

El tercer llarg de la Cerdà-Vergés és més difícil (a sobre, el Jortx i el Toni), però ni de bon tros tan espectacular. Després ja només en queda un llarg senzill que et porta fins a la cornisa i fins el pi característic.

Al començament de la Cerdà-Pokorski he comès una errada imperdonable en un berguedà i m'he embarcat al primer llarg de l'esperó central (6a), però ho he pogut resoldre fàcilment amb un flanqueig magnífic que els meus companys no m'han sabut agrair (a sota).

A dalt, podem veure al Toni mentre surt del llarg més dur de la via, si es fa en lliure (6a+), un bon escalfament per preparar el pas del desplom més explosiu i menys assegurat de tota la via.

A la foto de sobre podem veure al Jortx com comença la tirada clau i, a sota, unes imatges entranyables del Toni sortint del desplom final.

Després la dificultat va baixant a mesura que pugem i entrem a la Pany, tot i que el tram final continua tenint un bon pati (a sobre, els dos darrers llargs de la Cerdà-Pokorski).

La Pany l'hem seguit fins al collet de la Cova, tot i que poc abans ja hem plegat les cordes (a sota, el Toni poc abans d'arribar al darrer punt de reunió).