4 d’ag. 2007

Calderer: Cerdà-Vergés i Cerdà-Pokorski

Tal i com podeu veure, avui ha fet una dia excel·lent per anar a escalar a la nord del Pedraforca. I segurament ho hem notat, perquè hem fet una combinada de vies clàssiques d'una certa dificultat, però ens hi hem sentit com a senyors de la casa.

Així que amb el Toni i el Jortx hem anat a la nord del Calderer entrant per sota. Hem començat per la Cerdà-Vergés fins a la cornisa, i hem continuat per la Cerdà-Pokorski enllaçant amb la Pany, amb la que hem arribat al Collet de la Cova. Poques coses a explicar d'aquestes vies tan clàssiques, conegudes sobradament per tothom i amb ressenya pròpia a la xarxa, com aquesta d'Onaclimb.com.

Al damunt podem veure el magnífic diedre negre de la Cerdà-Vergés, la tirada més maca i espectacular de la combinació de vies, tot i que no és la més difícil. A sota podem veure al Jortx al mig del diedre.

El tercer llarg de la Cerdà-Vergés és més difícil (a sobre, el Jortx i el Toni), però ni de bon tros tan espectacular. Després ja només en queda un llarg senzill que et porta fins a la cornisa i fins el pi característic.

Al començament de la Cerdà-Pokorski he comès una errada imperdonable en un berguedà i m'he embarcat al primer llarg de l'esperó central (6a), però ho he pogut resoldre fàcilment amb un flanqueig magnífic que els meus companys no m'han sabut agrair (a sota).

A dalt, podem veure al Toni mentre surt del llarg més dur de la via, si es fa en lliure (6a+), un bon escalfament per preparar el pas del desplom més explosiu i menys assegurat de tota la via.

A la foto de sobre podem veure al Jortx com comença la tirada clau i, a sota, unes imatges entranyables del Toni sortint del desplom final.




Després la dificultat va baixant a mesura que pugem i entrem a la Pany, tot i que el tram final continua tenint un bon pati (a sobre, els dos darrers llargs de la Cerdà-Pokorski).

La Pany l'hem seguit fins al collet de la Cova, tot i que poc abans ja hem plegat les cordes (a sota, el Toni poc abans d'arribar al darrer punt de reunió).

4 comentaris:

Mohawk ha dit...

Ja,ja,ja, veig que heu portat al brau avinyonenc a fer molts metres!! A veure si encara se'ns aficionarà....

El divendres no va voler fer gaire cosa perquè estava preparant lo del Pedra... ja veig que si tinc el teu permís te l'hauré de cansar més... Li podem dir que vingui a la STAE + Cresta, je,je,je.... més metres!!

;)

Jortx ha dit...

Què és això de fer-me plans?¿ :P

Una canya compartir cordada amb tot un mestre del Pedra. Gràcies Joan!

I el vídeo del Toni és molt bo, déu ni do aquest pas!

Salut company!

PGB ha dit...

Carai aquests de la Catalunya interior... no pareu! A veure si algun dia em puc sumar amb el Brau Avinyonenc, el Bou Bergueda i perque no, el Torito Maresmenc (hehehe).

Salut bous! Jo tambe vull fer metressss!! :(

Kutrescaladors ha dit...

Bona via!!!
recordo el diedre del segon llarg amb molt de carinyo!!!je je je!! i fer-la fins al cim! quina enveja! Algun dia la farem...felicitats!