Collegats, via Tànger

Una setmana més tard he tornat a Collegats, aquest cop acompanyat pel Joan i amb el ferm propòsit d'anar finalment a la Tànger. Així que ens aixecat ben aviat i abans de les 10 del matí ja ens hi estàvem enfilant.

La veritat és que ja és una mica massa tard per anar a fer aquesta via, quan hem començat a escalar el termòmetre marcava 2ºC, bufava un airet refrescant, la roca estava glaçada i tot plegat donava la sensació d'escalar dins de la nevera. I en tota la via no ens ha tocat el sol !

Poques coses puc afegir al que ja van dir els Kutrescaladors, el Miquel, i altres, ja es nota que és una via que s'ha escalat molt aquesta tardor. A dalt hi he deixat la ressenya d'Onaclimb, força ajustada encara que tira cap avall el grau.

També algunes fotos, a sobre el primer llarg i, a sota, el segon.

Dues imatges d'escaladors feliços d'arribar a la reunió, a sobre jo mateix abans de la R4 i, a sota, el Joan abans de la R5.

I aquí dues imatges de sortides de la reunió, a sobre de la R4, i a sota de la R6.

Curiosament, tant en aquesta via com en la veïna Cosmos el llarg més divertit, franc i interessant, aquell llar pel qual gairebé val la pena d'anar a fer la via, és el penúltim. En la foto de sobre, on es veu el pany superior amb els tres darrers llargs que van pel diedre, és al mig.

A sota, inici del vuitè llarg.

Després, tan sols ens ha quedat el descens pesadet per les cadenes (a sobre) i cap a casa. Ara ja conec la Tànger i entenc perquè és tan clàssica, bona roca, bon equipament, bon ambient, llargada i dificultat adequada. Una bona recepta.

Collegats, via Cosmos 1402

Aquest dissabte havíem parlat amb la Lu d'anar a la via Tànger de Collegats, la gran clàssica del sector, però arribats al peu de via vam veure que estava ocupada per una cordada que acabava de començar i que anava especialment lenta. Així que vam preferir anar a la Cosmos 1402 que té unes característiques semblants i els mateixos 10 llargs de recorregut.

A sobre he marcat el recorregut aproximat de la via amb la ressenya gentilesa d'Onaclimb.

La via comença en un replà damunt d'un bloc enganxat i té un primer llarg estrany, amb un flanqueig horitzontal (a sota, la Lu al flanqueig) i una pujada vertical i podrida (a sobre, jo mateix). És l'únic tram de roca dolenta de la via, però cal anar amb compte que, a estones, sembla que estiguis més aviat a Sant Llorenç del Munt !

El segon llarg és molt atlètic i el més difícil de tots, amb una sortida de l'artificial de 6a molt divertida (a sobre), però almenys la roca ja és a prova de bomba.

Despres, un flanqueig més senzill (a sobre) et deixa al peu del mur de Vº del quart llarg (a sota).

Unes tirades més tumbades, que també tenen les seves sorpreses (a sobre, la Lu als passos de IV del sisè llarg) i que són divertides i amb molt bona roca, ens van acompanyar fins el penúltim llarg, un diedre molt marcat que es va complicant a mesura que puges i que acaba amb un tram de V+ força aeri (a sota).

En resum, una via molt interessant, amb bona roca i ben assegurada (nosaltres no vam posar res en tota la via), molt adequada com a segona opció en cas que la Tànger estigui plena o directament com a primera opció.

En aquest cas ho vam encertar de ple, la cordada que ocupava la Tànger encara era a la paret quan nosaltres ja tornàvem a ser al cotxe !

Com a curiositat geològica, a la paret del davant (a sota) podem apreciar un curiós contacte entre les calcàries plegades de l'esquerra i els conglomerats de la dreta, que són horitzontals excepte en el punt de contacte. Aquí, els conglomerats quan es van dipositar, es van adaptar a la forma inclinada de les calcàries.

Moles del Pessó

Finalment vam estrenar Collegats, una zona d'escalada com a mínim sorprenent, amb una roca formada per un conglomerat fonamentalment calcari, molt adherent, força vertical i que va fent petites panxes que s'han d'anar superant.

Per començar vam triar una via bastant equipada, la Performance de les Moles del Pessó. Són 5 llargs i uns 200 m de recorregut, en aquesta paret situada sobre el barranc de sant Pere. De fet, són més aviat 4 llargs i un trasllat caminant entre la R3 i la R4. Això si, 4 llargs sostinguts al voltant del cinquè grau. Si voleu veure la ressenya:

http://www.onaclimb.com/ressencatal/catalunya/collperforma.gif

El més interessant, però, és el paisatge. Un paisatge molt condicionat per la geologia complexa de la zona, amb grans masses de conglomerats que es sobreposen a dipòsits de flysh o a calcàries molt replegades i trencades, formant gorges, valls penjades, carenes inabastables,....

Aquest entorn combinat amb les desenes de voltors que sobrevolen continuament la zona, fan que et sentis transportat en un indret llunyà i salvatge, malgrat la carretera o les línies elèctriques. En prenem nota per futures caminades, també.

Després de l'escalada, fet el mossec i la foto de cim, la feina la tenim a trobar les cadenes de baixada. Amagades i pràcticament sense senyalitzar, costen de trobar perquè estan en un indret poc lògic. Quan les trobem, després d'espantar un parell de voltors enormes que estaven reposant, fem una baixada ràpida i divertida cap al cotxe mentre comença a plovisquejar.