30 de març 2016

Cambre d'Ase, corredor Gigolo i baixada amb esquís per la canal Central

Aquest any, l'alpinisme de proximitat no ha estat massa fàcil, la neu no ha arribat fins al final del què encara en diuen hivern i costa trobar racons en condicions.

Dilluns, amb l'Albert, vam anar a veure com estava el Cambre d'Ase. Suposàvem que seria factible d'aproximar amb esquís i fer algun corredor, però no havia pogut trobar massa informació prèvia...

D'entrada, arribem a l'aparcament i veiem que l'estació d'esquí està tancada, però el camí està nevat i pràcticament sortim amb esquís des del cotxe. Una neu ben dura, tan a les pistes com al bosc, que ens fa calçar ganivetes a mitja pujada.

Però el circ està ben bonic, i els corredors tenen bon aspecte, així que enfilem cap a la Gigolo (que coneixia de fa un parell d'anys) i, a la base, canviem esquís per grampons.
A la base, però, hi ha una gran acumulació de neu on ens enfonsem de mala manera i trobem a faltar una bona traça. Mica a mica, i amb paciència, anem guanyant alçada.
A partir de mig corredor, i a mesura que el pendent es va redreçant, la neu millora una mica i la pujada es va fent cada cop més agraïda, i l'ambient més espectacular.
Dalt de tot, una sortida en roca però amb bona presa, on únicament cal anar en compte en no enganxar-nos amb els esquís a la paret, ens deixa a la carena.

El dia s'ha ennuvolat, però almenys són núvols alts.
Flanquegem fins trobar la sortida de la canal Central, fem un mossec, calcem els esquís i tirem avall. 

Al principi impressiona una mica, sobretot per la presència de roques a la dreta de la canal, però després dels primers girs, la confiança ens va amarant i la neu ja s'ha estovat el suficient per baixar amb seguretat.

El torrent també està molt millor del què imaginàvem, així que al final la jornada és una gaudi total, tant amb grampons com amb esquís!!

16 de març 2016

Camel a la Roca dels Arcs

Diumenge ens vam escapar a la Roca dels Arcs amb el Pep, i amb la intenció de fer un parell de vies. D'entrada,decidim engegar per la Camel, una de les vies senzilles i curtes, però que cap dels dos havia fet. A sobrebona ressenya dels Escalatroncs.

L'aproximació és curta i ràpida i aviat som al peu de la via. El dia és bo i el sol escalfa, així que engeguem ben optimistes amb un primer llarg que va a buscar la base del diedre. Un primer llarg que es deixa fer prou bé, amb un únic passet desplomat abans de la reunió.
El segon llarg és ben interessant, molt vertical i atlètic, primer pel diedre i després per tot de llastres mig desenganxades, però sòlides. Un llarg per gaudir, poc equipat, però amb mil fissures on protegir-se.

A la segona reunió veiem tot de xapes que pugen verticals, però que vam deduir que no s'havien de seguir. Costava creure que s'hagués de fer un flanqueig tan llarg, però al final vam veure per on pujava la via. 

La manca d'assegurances també fa que a vegades els dubtes apareguin...
I finalment va resultar que era una tirada espectacular, i molt més senzilla del què aparenta. Vertical i amb molt bona presa, només cal escalar sense pensar massa en possibles caigudes, perquè llavors si que anem malament.

Una tirada espectacular i molt fotogènica que vam poder fer dues vegades gràcies a un petit problema amb les cordes!
El quart té el pas més difícil, un curt i desplomat muret amb un parell de parabolts, que si estigués tan sobat seria molt més agradable.

Després ja només vam haver d'acabar d'arribar a dalt amb un darrer llarg que no té cap pas remarcable.

La via ens va agradar molt, però a partir del segon llarg, va començar a bufar fort un vent molt fred que ens deixava glaçats, així que vam haver de marxar sense tenir gaires opcions de fer una segona via a la paret del davant. 

9 de març 2016

Tornem a la Falconera, via Chani

Aquesta via ja vaig venir a fer-la fa més de dos anys, però reconec que em va deixar un gust molt agradable i sempre havia tingut ganes de tornar-hi. Potser també per ensenyar-la a escaladors que, com el Pep, no solen escalar gaire tan a prop del mar. De fet, havíem de ser tres, però l'Albert estava de baixa, així que no vam poder reunir el Trident!!

D'entrada, l'aproximació rapelant per l'avenc que dóna a una platja penjada damunt del mar, no té preu!
Avui el mar està emprenyat, però el temps és molt bo i acabarem escalant en màniga curta. Això si, la comunicació de reunió a reunió és gairebé impossible!

Fem el primer flanqueig de IIIº, fàcil però espectacular i enfilem cap amunt. La roca continua sent molt bona, i els ferros molt rovellats, però els friends entren prou bé a tot arreu i ens dediquem a gaudir de la via sense patir-hi massa.
Anem pujant i, després dels llargs intermedis, retrobo aquells trams de roca punxeguda on el problema principal és no fer-se mal als dits! I finalment el mur de IVº que mai deixa de sorprendre'm!

Una escalada matinal, ràpida, curta i agradable. Quina via més recomanable!!