16 d’ag. 2007

Les Chéserys (Vall de Chamonix)

Aquest llarg cap de setmana he pogut fer una curta i productiva escapada cap a la vall de Chamonix, aprofitant els vols barats fins a Ginebra (70 €, anar i tornar) i que la Lu hi estava instal·lada.

Tota la setmana passada va estar plovent a baix i nevant a dalt, així que quan vaig arribar-hi el divendres al vespre la vall no tenia el millor aspecte possible i ja vam veure clarament que caldria aprofitar per conèixer el massís oposat al del Mont Blanc: les Aiguilles Rouges (a sobre).

Almenys aquesta vegada hem esquivat el mal temps, i tan sols hem hagut de suportar les boires habituals que apareixen i desapareixen en funció del vent, i que ens han permès no acabar totalment socarrimats pel sol.

El dissabte, per escalfar una mica, ens vam dirigir a les Chéserys (foto i ressenyes a dalt), una cinglera de gneiss ben equipada que es troba a menys d'una hora de camí del col des Montets, pel camí del llac Blanc. L'escalada es de placa i, tot i que també hi ha vietes més curtes, nosaltres ens vam decantar per fer dues de les més llargues, la Blanche (núm. 2) i la EMHM (núm. 9), totes dues d'uns 150 m d'alçada (5 llargs) i amb dificultats d'entre el IVº i el Vº.

Aquí podem veure el tipus d'escalada, amb la Lu al tercer llarg de la via Blanche a la foto superior, i començant el quart llarg a la foto de sota.

No cal dir que la zona, com totes les de la vall de Chamonix, és espectacular, situada davant mateix del massís del Mont Blanc (a sota, detall del dom somital). En aquest punt situat més a l'est, la cara nord del Dru (a sobre), l'aiguille Verte i la gelera d'Argentiere, ens quedaven davant per davant.

De la mateixa manera, els vessants nord de les agulles de Chamonix (a sota, Dels Grands Charmoz a l'aiguille du Plan) també ens ensenyaven totes les seves gales.

Una zona d'escalada còmode, propera al cotxe, i ben equipada amb químics, de manera que les dues vies es van deixar fer en un temps molt curt.

Aquestes dues fotos són de la Lu a la via de l'EMHM, a sobre, començant el primer llarg i, a sota, a les plaques del segon llarg. En resum, una zona tranquila que recorda una mica l'escalada a la Dent d'Orlú, i que ens va ajudar a anar-nos habituant a la vall.

5 comentaris:

Ignasi ha dit...

Bonica la sortideta, però quin pollastre que es va formar.. sembla la falda del montblanc, pobrets els que pujessin a gouter, jeje

Mohawk ha dit...

Algun dia ja m'explicaràs la diferència entre gneiss i granit, perquè jo ho veig igual, je,je,je...

;)

Quimi ha dit...

ei! merçi pels consells del perdut,pero al final vaig obtar per instalar-me a Nerin i agafar el bus 4x4 que et deixa a dalt de la vall d'Ordesa a una hora i mitga del refugi de Goriz,i d'aqui a dalt 2 hores 45 minuts.Una zona espectacular.

Vlady ha dit...

Que hay Gatsaule:

Impresionante la última foto. Parece que la montaña arde...no es así verdad?

Salu2

Kutrescaladors ha dit...

Bones!!! ja estàs per aquí!
Veig que vas tenir mes sort amb el temps que a Doplomites!
Prenc nota d'aquestes zones! no hi he estat mai i te molt bona pinta!