19 d’ag. 2007

El Bisbe: via GAM

Aquest dissabte, aprofitant el teòric bon temps que havia de fer, m'he pogut treure l'espina de la via GAM al Bisbe, després d'haver-la intentat fa una mica més d'una any, quan amb en Joan Bartoll vam haver de rapelar per manca de llum.

Tot i les previsions, el temps no va ser massa bo, però la tempesta de vent i boira pixanera estava concentrada al sud, i al vessant nord es podia escalar bé. A dalt es veu bé l'aspecte del Bisbe al migdia (al matí no es veia), amb la clara marca del pas de les cordades pel quart llarg (ratlla blanca al final de la fissura).

El Joan ha recuperat una foto antiga (a sobre) on es veu una cordada al quart llarg de la via. Crec que sobren els comentaris.

De ressenyes d'aquesta via n'he vist moltes i totes diuen coses ben diferents. Com sempre, la ressenya d'onaclimb.com (a sota) la trobo força encertada.



Amb la boira vam tenir problemes de trobar l'inici de la via i, just començar, encara era omnipresent (a sobre, començant el primer llarg).

Aquest cop vam preferir fer la segona reunió dins de la xemeneia per estalviar-nos les ràfegues de vent humit. A sota, el Joan arribant a la reunió.


El tercer llarg és clarament més difícil que el segon (a sobre, jo mateix a prop de la reunió), però també està ben assegurat. La xemeneia es va tancant i es converteix en un diedre que acaba desapareixent contra la placa.

Mica a mica el vent es va anar emportant la boira i, a la quarta reunió (a sobre), el pati ja era absolut. Cal dir que és un llarg que he fet en A0 amb alguna petita sortida en lliure, mentre que el Joan ha pogut forçar-lo en lliure gairebé tot. En canvi el cinquè llarg (a sota el Joan iniciant-lo), tots dos l'hem tret bé en lliure tot i l'espectacularitat del tram i la seva dificultat (6a). Clar que jo anava de segon (foto de més avall) i una petita tibadeta abans de la reunió em va anar molt bé....


El sisè ha resultat ser ben divertit i poc complicat, excepte un sostre de V+ que costa de treure (a sobre). I el setè i darrer és molt curt i consta d'un tram desplomat d'A0 (a sota) que, no sé perquè, ara en diuen "6c de bloc". Tant senzill com és dir les coses pel seu nom, i tothom sap que un A0 és un A0 !

10 comentaris:

Mohawk ha dit...

Doncs dèu n'hi do el quart llarg en lliure, és molt finet! Veig que ara vas amb màquines, eh!! Ja,ja,ja... Parlant de màquines, diumenge igual s'apunta el DJ, la màquina que escala amb el Martí... Quan més serem més riurem!! És que li fa molta ilusió les crestes...

Ens veiem fuertes!!

Gatsaule ha dit...

Llavors potser qui farà nosa seré jo, diumenge !!

Si que és fi el quart llarg, si. De fet, al final la continuïtat el va afectar. I quin ambient !

Pekas ha dit...

Buenos recuerdos de esa vía... es un "víote"...

El largo final... di que si... un AO es un AO... :-)))))

Kutrescaladors ha dit...

Je je je!!! visca el A0! ja fa dies que tinc pensat d'anar-hi pero el personatge que m'ha d'acompanyar el tinc de viatge! però de ben segur que la farem!
Has tornat amb ganes tu també!

PGB ha dit...

Ambientasso no?!
Bufff... i jo parat sense fer res! Cagundeu!!!!!!!!!! ;(

Xavi ha dit...

Una gran via per saborejar i déu n'hi do amb les plaques i fissures. Com se les treballaven els del GAM per enfilar-se per allà amb el material de l'època, aquells si que eren uns bons "lolos"!

Gatsaule ha dit...

Ieeeep ! Un petit problema amb els sempre grans amics de Blogger m'ha fet desaparèixer una part de les fotos. Ho sento, ara ja està resolt.

Antoni Aymami ha dit...

Felicitats. Excel•lent escalada. La vaig fer fa uns 30 anys, a les hores es feien força passos en artificial. Que tal està ara l'equipament?

Quimi ha dit...

Impressionants les fotografies,si senyor.

Gatsaule ha dit...

Reequipada amb parabolts totalment des de finals de l'any passat. Una meravella !