Divendres passat, amb el Moi, vam marxar cap a la vall de Bujaruelo per dormir una estona al refugi i, l'endemà, anar cap al Taillón. No teníem gaires referències però pensàvem que la cara oest podria estar en condicions. La cara oest del Taillón és més petita que la seva cara nord, però bastant més vertical, i està creuada per 3 bons corredors de neu i gel.
La goulotte Quintana, situada a la dreta, és una línia que tenia al cap des de que la vaig veure baixant de la cara nord del Taillón, fa ja més de 20 anys... A sobre podem veure la bona ressenya que n'han fet els de Via clásica.
Així que podem el despertador a les 3, i en 20 minuts ja estem caminant amb els frontals per l'agradable camí que puja pel mig del bosc en direcció al coll de Bujaruelo. La temperatura no és gaire freda, però la neu està dura. Així que quan comencem els flanquejos, ens calcem els grampons.
Al coll de Bujaruelo comença a clarejar i, quan enfilem la gelera dels Gabietús, el sol ja toca els cims més alts.
Així que podem el despertador a les 3, i en 20 minuts ja estem caminant amb els frontals per l'agradable camí que puja pel mig del bosc en direcció al coll de Bujaruelo. La temperatura no és gaire freda, però la neu està dura. Així que quan comencem els flanquejos, ens calcem els grampons.
Al coll de Bujaruelo comença a clarejar i, quan enfilem la gelera dels Gabietús, el sol ja toca els cims més alts.
De moment estem sols, amb la putada d'haver d'obrir traça sobre un pam de neu nova que devia caure dimecres...
Passem el primer sòcol rocós i arribem al replà superior. Des d'aquí la paret es veu molt seca, però amb gel a les canals.
Després d'un darrer tram molt pesat per la neu i el pendent, ens encordem al peu de la goulotte, i ens assegurem a la base de la cascada inicial amb dos cargols.
Els primers metres són el gel viu, i bastant verticals, després la dificultat es normalitza, però gairebé tot el llarg el fem damunt d'un gel gruixut però trencadís. Munto una reunió a la roca, després de 55 m de recorregut.
El segon llarg manté la tònica del primer, gel, gel i més gel. Costa assegurar-se a la roca, de molt mala qualitat, així que aprofitem bé la mitja dotzena de cargols que hem portat.
La reunió la torno a fer a la roca després de tornar a apurar la corda.
Al tercer llarg, el gel s'aprima, però encara podem cavalcar-hi fins un replà on s'acaba. Aquesta tirada deu tenir uns 30 m, i ens permet arribar al tram més sec del corredor.
Tret d'un pas desagradable on un sostre et desequilibra, també hem pogut gaudir intensament el llarg. Amb aquestes condicions i sense tenir ningú per davant que ens apedregui, tot i el fred, reconec que va ser una bona escalada fins aquí.
El tram següent és gairebé sec. Comença ben senzill, em penjo els piolets de la cintura i començo a grimpar per tot de roques trencades. Però de cop, un tram desplomat, curt de pocs metres, em barra el pas. Hi ha un clau, però amb la nosa de tot el material i sense neu, costa de superar. Cal trobar la postura, la manera i el pas, i clavar una bona estrebada cap amunt, sense guants.
Finalment me'n surto i munto reunió. Uff!
Des de la reunió ja veiem el sol a la carena. Per arribar-hi només caldrà una tirada de gairebé 60 m sobre neu dura i prou de bon fer.
Per fi arribem al sol i la seva escalfor! Tota la pujada ha bufat aire gèlid i ara agraïm la millora de la temperatura.
Deixem les motxilles i el material i pugem en poc més de 5 minuts fins al cim del Taillón. La vista és espectacular!
Ara cal pensar en la baixada. El pas pels pendents del coll de Gabietús no és senzill, i menys amb la neu sobreescalfada pel sol. Però almenys hi ha traça!
Passem pel peu del corredor i fem tota la baixada fins al coll de Bujaruelo enmig d'una neu pesada i desagradable. Un tros més avall ens podem treure els grampons, i a primera hora de la tarda ja som al refugi amb una cervesa als dits, satisfets del primer tres mil de l'any, i fet per una via tan bona!
