La Granota és una de les agulles que s'alcen per damunt del monestir de Montserrat, a l'altra banda del funicular de Sant Joan. Ahir a la tarda vaig anar-hi a treure el cap, aprofitant la seva orientació nord i la poca aproximació que té.La via escollida, la Pique Longue (a sobre), una via que va triar encertadament l'Albert Masó, el component més jove de la coneguda cordada d'aperturistes de Sant Llorenç i Montserrat. La ressenya, cortesia d'onaclimb.com, és força encertada. I a la pàgina 56 de la darrera guia del vessant nord també hi veurem una bonica foto del que va ser el nostre tercer llarg.
Les dues primeres tirades del sòcol són senzilles i un pel sobades, sobretot la primera, però després d'un petit flanqueig pel bosc ens trobem amb la primera meravella de la via: un llarg sostingut i amb bona roca que, a més, està clarament sobreequipat (a sobre).A l'arribada a la reunió (a sota) la via s'adreça una mica, però després ja és més tombada fins arribar al mateix cim de la Granota (2 llargs més). A la foto de més avall podem veure en Gatsaule al cinquè llarg.
La cara que posa l'Albert no és per la dificultat del pas, si no perquè l'hi acabava de dir que mai havia fet cap via oberta pels germans Masó.....
Des del collet del costat del cim de la Granota, la via continua en dos llargs més, un de curt que està al voltant del 6a, i el darrer que és la segona perla de la via, aeri i sostingut (foto de dalt).
A dalt de tot, la vista s'obre cap a les regions de Gorros i Sant Benet, però els ulls se me'n van cap a la Mòmia (a sobre), amb l'evident xemeneia Haus-Estrems ben marcada.Cap avall (a sota), la visió aèria sobre el Monestir no ens deixa indiferents.
5 comentaris:
Osti, aquesta via la vaig fer fa 12 anys!! Recordo que tenia algun desplomet a la part de dalt de la Granota molt guapo, i l'últim llarg per l'esperonet sobre les vies del funicular de St. Joan... bé, crec que era aquesta, je,je,je...
És curiós que no hagis fet cap via Masoniana, tenen algunes obres d'art! També veig que ara li fas propaganda a la Haus, je,je,je... no crec que aconsegueixis enredar gaire gent :P
Per cert, si tornes a escalar amb l'Albert, a veure si li treus d'on és la foto de la portada del St. Llorenç Pam a Pam!!!
;)
Un goig poder compartir cordada amb en Gatsaule, un gat vell del que pots aprendre molt!
Benvolgut Mohawk: és un honor que ens coneguis i gràcies pels "piropos". Per cert, vam tenir la gran sort de preguntar a en Josep Barberà, autor dels Pam a Pam, a on corresponia la foto de la portada i ens va respondre: "això ho haureu d'esbrinar vosaltres mateixos". Caminant, observant, grimpant, pamapamejant...ho descobriràs. Una abraçada!!!
Si que n'és de curiós que no n'hagi fet cap, més que res és casualitat.
Però si en tinguessin alguna d'oberta al Pedraforca segur que això no passaria !
Gatsaule, un llarg mai està sobreequipat!
Són altres llargs que no estan equipats.
Aufwiedersehen!!!
Vaja parell!!!
apunto la via ;-)).....
Joan mira que a la llista hi han unes quantes vies masonianes per escalar je je!!! si et deixes enredar ja saps ;-))))....
Albert dona alguna pista hooomeeee...... ;-)))
Salutacions a tots!
Publica un comentari a l'entrada