6 de set. 2010

El Carlit, per la carena dels pics de Coll Roig


Em sembla que és una cosa que no li passa a tothom, però de tant en tant, potser fins i tot força sovint, em venen moltes ganes de marxar tot sol i fer alguna ruta atractiva i, si pot ser, relativament dura. Normalment cal que l'itinerari sigui per llocs poc coneguts, potencialment bonics, i amb un bon desnivell.

Això em va bé per esbargir-me, per fer la meva i afavorir que el ritme constant i monòton d'una passa rera l'altra ajudi a la reflexió. El darrer cop que ho vaig fer, va ser a la Marmolada, no fa gaire.

Aquest cap de setmana hi he tornat. L'objectiu era conèixer millor el vessant sud del Carlit, aquest país poc conegut que tenim damunt d'Urr, les carenes dels pics de Coll Roig, la vall d'Angostrina.

Vaig sortir de les Escaldes, entre Angostrina i Dorres i, seguint un tram del camí que fa la volta al Carlit em vaig anar enfilant per corriols mig esborrats buscant la carena dels pics de Coll Roig. 
No vaig saber trobar referències d'algun itinerari que passes per aquí, així que vaig improvisar una mica. Després d'un primer tram de camí força bonic, una pista ajuda a endinsar-se ràpidament als pelats vessants sud de Coll Roig. Allà, la intuició i alguna fita, ajuden a anar pujant cap a la carena.

Perquè una gran part del camí es fa per les carenes dels pics de Coll Roig. Primer pujant al pic Occidental (a sota), per seguir després cap a l'Oriental, el Solana Carnicera i el Carlit.
Arribat a la carena, la ruta ja no té pèrdua, es tracta d'anar fent. Però anar fent amb molt de compte, que hi ha algun tram on cal vigilar i procurar de no distreure's gaudint del paisatge. Sense ser massa difícil.

A sobre podem veure la carena dels pics de Coll Roig, amb la punta del Carlit que treu el cap darrera de tot.
El darrer cim de la carena és el pic de la Solana Carnicera (a neu a saber de què li ve aquest nom!). Davant, s'aixeca la pica del Carlit, i només alguns senzills passos de grimpada separen del cim. És curiós, després de tants anys de no anar-hi, hi he pujat dos cops en una setmana....

També és curiós que havent estat completament sol durant tota la pujada, hi hagués la gernació que hi havia dalt del cim. En el fons és millor així, si tothom està als mateixos llocs, ens queda tota la resta!!
Per tornar vaig optar per baixar cap a les Bulloses, i mentre caminava pensava que no se'm fa gens estrany que la gent pugi al Carlit per aquest costat. Ja no recordava com són de bonics els estanys que el camí voreja. 

Des les Bulloses, cal seguir per la vall del riu d'Angostrina, que s'endinsa deixant enrere les pistes d'esquí de Font Romeu, amb un camí que passa d'una banda a l'altra del riu d'una manera força capritxosa, fins a Sant Martí d'Envalls. Allà la pista retorna al camí inicial, i a les Escaldes.
Mirant el mapa de sota ja es veu que la ruta és llarga, 32 kms i uns 2.000 m de desnivell segons el gps, que vaig fer en 9 hores efectives i molt ben aprofitades. Però em sembla que també s'endevina interessant. Al wikiloc hi he deixat el track.

Un bon recorregut que em serveix de despedida per uns dies de les muntanyes catalanes, però és que en aquest món, n'hi ha tantes de muntanyes.....

9 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Certament, temps vas donar-te per a la reflexió. I la bellesa d'aquells espais per a acomboiar-la.
No dubto que t'haurà estat profitosa.
En conec una altre que li passa el que dius, tot i que es concedeix menys temps i, per tant, menys espais.

Mingo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mingo ha dit...

A mi tb hem passa això de voler escampar la boira sol. Quan vaig viure a Vielha, amb esquis o a peu havia fet molta activitat. Suposo que som una mica rarets, a més hem estudiat geologia jajajaja.
El diumenge que vam estar al Puimorens, el company me'n parlava d'aquests llocs que ara descrius i es que no conec res d'aquesta part del Pirineu. Llàstima de haver sabut que estaves aquí t'hagués trucat (no sé si ho havia llegit que al setembre feies vacances ( potser es que em faig gran i començoa tenir Alzheimer), vam anar a la Valleta per fer l'espero NE,però vam fer salat, el company es va deixar l'arnes al cotxe i se'n va adonar a peu de via. El lloc que coneixia d'un cop que vaig esquiar em va agradar molt, així com les muntanyes dels voltants on devies estar rondant.

edunz ha dit...

itinerari molt bonic, que de fa temps el penso entrant per Dorres amb el blanc com a tapís de tot... sol.litud garantida

Gatsaule ha dit...

Aquesta mena d'estones per a poder pensar amb calma, sempre m'han semblat molt profitoses, independentment de l'estona que un hi dedica. La muntanya i la soledat m'han ajudat a resoldre un bon grapat de conflictes. Sembla estrany, però funciona.

Mingo, ja ho vaig veient que tu també ets una mica solitari, però penso que els rarets més aviat són els altres, he, he, els que no són geòlegs!! Sap greu això de la Valleta, però així tindràs l'oportunitat de tornar-hi!

Edu, aquesta era la meva primera idea, però després d'uns hiverns de no anar-hi, he aprofitat un dia d'estiu. A més, la pala oest del Coll Roig és espectacular!

Luigi ha dit...

És una molt bona proposta. La imatge de la carena dels Pics de Coll Roig i al fons la punteta del Carlit és força original

Jaumegrimp ha dit...

Com va la ma Joan? que darrerament et veig molt trescar i poc grimpar, però com ja dius tú, el cos demana el que demana i una aturada de tan, encara que sigui forçada, no va malament.
A veure quan tornem a coincidir!

Joan B ha dit...

Ei Joan, estàs fortissim. Només pensar en la volta que vas fer ja em fan mal les cames !!
El dissabte et vaig trucar per demanar-te informació de les llosanques i et vaig deixar un missatge al móbil.
També et vaig trucar a un fixe i em van dir que havies marxat als Estats Units !! em debia equivocar de número !!
Recuperat aviat
salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

Luigi, és una volta de les a tu t'agraden, pots estar-ne segur!

Jaume, ara ja està tot a punt per tornar-hi. Així que ja ho saps, si tens alguna estona....

Joan, sap greu però no vam poder coincidir, realment estava a Amèrica! A veure ara. Vas anar-hi a les Llosanques?