21 d’ag. 2007

L'Index i l'aiguille de la Glière

El tercer dia de la meva estada a la vall de Chamonix, i veient que el temps no acabava de fer net del tot, vam tornar a la zona de les Aiguilles Rouges. En aquest cas a la zona de l'Index, accessible fàcilment en telefèric des de les Praz.

L'agulla de l'Index (a sobre), té una cara est (a l'esquerra de la foto) molt interessant amb diverses vies que la recorren des de la cornisa intermèdia. Nosaltres ens vam encaminar a la via Perroux, la més llarga (núm. 3 del croquis, la que comença de baix de tot), de 7 llargs amb una dificultat homogènia al voltant del 5a-5b.

A peu de via, mentre aprofitàvem una clariana en els núvols per admirar la cara nord de les Grandes Jorasses (a sota), un parell de cabres van venir a veure'ns (a sobre). Devien pensar que érem de la família !

Aquesta via té característiques semblants a les de tot aquest massís, plaques de gneiss amb bones fissures, i ben equipada amb parabolts. A sobre veiem a la Lu iniciant el primer llarg, i a sota, al segon.

A dalt, la Lu s'encara amb la placa de 5b prèvia a la cresta, mentre que a sota ja se la veu sortint a la cresta somital. La veritat és que es tracta d'una via agradable que porta a un cim ben bonic i aeri.

Però mentre pujàvem, no perdíem de vista una fantàstica aresta que es retallava davant nostre (foto de sobre). Una aresta que va resultar tractar-se d'una via Piola, Mani Puliti, a l'aiguille de la Glière.

Ens va semblar que no perdríem el telefèric de baixada, i que si el perdíem doncs ja caminaríem, però que la via valia la pena.

Dels sis llargs de la via, cal destacar el tercer (a sobre, la Lu negociant-lo) i, sobretot, el quart. Una veritable obra d'art que porta la marca Piola ben evident.

Es tracta d'una placa molt vertical que ja no és gneiss, sinó un filó de quars blanc ple de petits forats que permeten una mena d'escalada montserratina molt poc evident, però alhora molt franca.

A les fotos de sota se'ns veu a mi i a la Lu al mig d'aquesta placa.

Per acabar, un llarg més difícil del compte perquè el vaig agafar pel dret (a sobre), ens va deixar al cim.

Una baixada ràpida ens va permetre d'agafar el darrer telefèric i estalviar-nos la caminada, mentre una experimentada marmota s'ho mirava amb absoluta tranquilitat (a sota).

4 comentaris:

PGB ha dit...

Quina enveja d'escalades! :)

A veure si et veig la calva aviat Joanoooooot!!!! ;D

Kutrescaladors ha dit...

Veig que no vau perdre el temps!
te molt bona pinta aquestes zones...i jo sense anar-hi!

Quan vegi a la Lu li demano les ressenyes!

es veu espectacular!

Selene ha dit...

Ostres, jo encara no he aconseguit fer una foto a una marmota de prop!! A Benasque sempre en veiem, però quan t'hi acostes s'amaguen...

Gatsaule ha dit...

El secret de les marmotes es trobar-ne una d'endormiscada i portar un bon zoom ! Les cabres em van sorprendre més, que es van acostar fins a peu de via.