10 d’ag. 2007

Bormio i Valtellina. Caminades familiars

La tercera setmana de les vacances alpines va coincidir amb la tercera setmana de juliol i amb l'arribada del bon temps. Aquest cop vaig anar amb els meus fills a una zona que no coneixia dels alps italians: Bormio a la capçalera de la Valtellina.

Aquesta vall està situada al nord-est de Milà, entre el llac de Como i les Dolomites Occidentals, i enganxada a la frontera suïssa. Ens vam instal·lar en un apartament a Bormio, el nucli més important de la capçalera de la vall.

La ciutat de Bormio (a sobre) es troba en un replà envoltat de muntanyes de més de 3.000 metres, i és un bon nucli d'excursions amb infinitat de possibilitats. Això si, comptar amb un fet que abans d'arribar-hi m'havia passat desapercebut, i és que per moure's una mica més enllà en qualsevol direcció cal recórrer innombrables "tornantes", com els que podem veure a la fotografia inferior.

També és l'entrada del Parc Nacional del Stelvio, amb alguns cims que ratllen els 4.000 m com ara l'Ortles o el Gran Zebrú.

Pels voltants de Bormio vam fer algunes caminades interessants, com ara la del Monte delle Scale, de 2.521 m d'alçada (a sobre), que és un bon mirador sobre la vall i els cims veïns. Com en moltes de les muntanyes d'aquesta zona, les restes d'instal·lacions, bunkers i trinxeres de la primera guerra mundial estan escampades una mica per tot arreu. En aquest cas de l'exèrcit italià.

Dalt del cim (a sota), hi ha una barreja d'homenatge als herois militars italians i d'exaltació de l'integrisme catòlic amb una creu enorme que s'il·lumina a la nit. No sembla que calguin més de 2 hores per arribar-hi....

Una altra de les excursions maques que vam fer per aquestes valls va ser la de la Punta Segnale (3.140 m, a sota la foto del cim) on, a part de les satisfaccions de la caminada vam poder observar molt bé un exemplar femella d'stambecco (cabra boja, a dalt).

En resum, una setmana ben aprofitada que m'ha permès de passar uns bons dies amb la "canalla" i de conèixer aquesta àrea alpina, una mica oblidada potser per trobar-se a l'oest del darrer quatre mil i a l'oest de les Dolomites.

5 comentaris:

esgarrapacrestes ha dit...

enhorabona pel blog...de les teves resenyas he tret cosas molt positives...

t'envio la direccio dels meus blogs per si t'interessant...a reveura

http://esgarrapacrestes.blogspot.com/

http://sensepixels.blogspot.com/

PGB ha dit...

ostres Joan, els teus fills han sortit iguals i a sobre, clavats a tu!

Ozzy ha dit...

Ei Mestre!
Aquest apartament de Bormio no té res a veure amb el d'Auronzo.

Aufwiedersehen!!!

Quimi ha dit...

Hola Joan! tens informacio o saps quina es la millor ruta per pujar al monte perdido en un dia?
A internet tothom explica coses diferents,i no se si es posible pujar i baixar en el dia...
Merci!

Gatsaule ha dit...

Ei, PGB, te'n fots o què ???

Ozzy, l'any vinent ja m'hi lluiré més, però això és una loteria....

Quimi, si estàs en forma pujar i baixar el Perdut en el dia no és cap problema. Has d'agafar la ruta del balcó de Pineta des del Parador, i allà pujar al coll que hi ha entre el Perdut i el Cilindre, baixes al llac gelat i arribes al cim per la via normal.

La baixada l'has de fer pel mateix lloc, l'únic problema són els 2.000 metres de desnivell, però ni toques neu ni trobes cap dificultat.